12
de Febrer
de
2015
"En el decurs de la crisi, la situació de les dones al mercat de treball no només s'ha cronificat, sinó que s'ha agreujat", assegura Esther Sánchez, directora de Formació Contínua d'Esade Law School i professora titular de Dret del Treball a la mateixa facultat. En el marc de la jornada Crisi i oportunitats, una perspectiva de gènere, Sánchez ha analitzat les conseqüències que la situació econòmica ha comportat per a l'ocupació femenina. La primera i més greu, la constatació que "la variable edat és clau, les dones pateixen discriminació com a potencials mares i potencials cuidadores".
Menor activitat femenina
"La taxa d'activitat de les dones és més baixa en general que la dels homes", constata la professora d'Esade. Tot i així, apunta que "la crisi ha fet florir les dones com a taula d'emergència. Abans eren dones que estaven a casa, i quan els marits han perdut la feina han entrat a resoldre la situació". Analitzant per franja d'edat, homes i dones presenten un comportament força similar. Ara bé, Sánchez alerta que "l'evolució de l'ocupació al llarg de la crisi ens ensenya que les dones estan estancades". I és que a l'hora de sortir de la crisi "no estan tenint una recuperació tan ràpida com la dels homes".
Implicar els homes en les tasques de cura
Esther Sánchez també denuncia que "la població inactiva masculina i femenina és estructuralment diferent, bàsicament per la cura de familiars". Sánchez deixa clar que "la inactivitat dels homes no està vinculada a tasques de cures, mentre la de les dones sí.". En aquest àmbit, afirma, "els homes no hi són".
Una situació especialment preocupant perquè "des d'una situació d'inactivitat, les dones tenen més difícil la reincorporació al mercat de treball que des d'una situació d'atur", assegura.
Degradació de la qualitat del treball
Pel que fa a la qualitat del treball, la professora d'Esade constata que "en general s'està produint un procés progressiu de devaluació". Més temporalitat, inseguretat i augment de les diferències en són els principals indicadors.
"S'han incrementat els contractes a temps parcial, especialment entre les dones", diu Sánchez. Un fet "preocupant" des del moment que no és "una modalitat de contractació volguda. La gent hi accedeix perquè és l'únic que troba, i té un risc important d'ús especulatiu", alerta.
Més enllà de l'horari, Sánchez també destaca que "les dones molt més sovint que els homes ocupen llocs de treball per sota de la seva titulació". I encara apunta una altra qüestió bàsica: "comença a assentar-se el relat de la necessitat de formar-se al llarg de la vida; però això no és possible en un moment on no es pot conciliar feina i família o feina i formació".
La ineficàcia de la Llei d'Igualtat
El Govern socialista espanyol va aprovar l'any 2007 la Llei d'Igualtat, que no ha acabat de complir les expectatives generades. "La llei sempre és reactiva i arriba tard", avisa Sánchez. Tot i que ha ajudat a prevenir situacions de desigualtat, la professora d'Esade constata que "la llei per si sola no és un instrument de canvi. Ha de venir acompanyada per educació, canvi cultural i amb una execució de dissuasió".
La llei d'Igualtat, doncs, "no ha provocat canvis significatius", assegura Sánchez. Uns canvis encara més difícils d'aconseguir "si no incloïa les pimes, que són la majoria. El dret a la igualtat no pot dependre de la mida de l'empresa", lamenta.
Repensar les polítiques de gènere
Segons l'experta, "hauríem de deixar de parlar de polítiques de gènere i d'igualtat; per passar a abordar la qualitat i la sostenibilitat del mercat de treball". Sánchez afirma que "la cultura de gestió de persones a les pimes és deficitària. Ni tenen recursos ni volen ni poden dedicar-los-hi". Al seu entendre, "s'han de dissenyar bons sistemes de selecció, de plans de carrera i de retribució. Amb això s'eliminen tot tipus de desigualtats, també les de gènere".
Abordar el mercat de treball per eliminar la desigualtat de gènere és l'opció que contempla l'experta, que constata que "l'error fonamental de totes les reformes laborals és que només han tingut el focus, i de manera cosmètica, en la creació d'ocupació. Crear ocupació sigui com sigui". Sánchez lamenta que "no hi ha visió estratègica de valor, i es genera un model de relacions laborals absolutament fràgil i que no ha aconseguit eliminar els dèficits estructurals".
El resultat és un sistema que "afavoreix les gestions de persones especulatives, basades en els costos laborals i no en el valor real". Tot plegat sumat a la pèrdua de pes de la negociació col·lectiva i els sindicats, incrementa la flexibilitat automàtica i fa que "els col·lectius amb menys capacitat de negociació quedin més desprotegits. Amb la crisi, el dret a la igualtat ha quedat aparcat totalment", critica.
Les propostes de millora
Per tal de trobar una via que reverteixi la situació, Sánchez proposa mesures per a la corresponsabilització masculina en les tasques de cura. "Cuidar no pot ser només atenció patrimonial", adverteix. A més a més, reclama un canvi en la gestió dels temps de treball aprofitant que "ja es pot organitzar millor el temps per a l'empresa i els treballadors amb les noves tecnologies, també a les pimes.
Finalment, insta a professionalitzar la gestió de les persones a les pimes; i a dissenyar polítiques públiques out of the box. "I si deixem de regular les polítiques d'igualtat des de la normativa laboral? I si ho fem des de la mercantil?", tanca preguntant-se de forma retòrica.
Menor activitat femenina
"La taxa d'activitat de les dones és més baixa en general que la dels homes", constata la professora d'Esade. Tot i així, apunta que "la crisi ha fet florir les dones com a taula d'emergència. Abans eren dones que estaven a casa, i quan els marits han perdut la feina han entrat a resoldre la situació". Analitzant per franja d'edat, homes i dones presenten un comportament força similar. Ara bé, Sánchez alerta que "l'evolució de l'ocupació al llarg de la crisi ens ensenya que les dones estan estancades". I és que a l'hora de sortir de la crisi "no estan tenint una recuperació tan ràpida com la dels homes".
Implicar els homes en les tasques de cura
Esther Sánchez també denuncia que "la població inactiva masculina i femenina és estructuralment diferent, bàsicament per la cura de familiars". Sánchez deixa clar que "la inactivitat dels homes no està vinculada a tasques de cures, mentre la de les dones sí.". En aquest àmbit, afirma, "els homes no hi són".
Una situació especialment preocupant perquè "des d'una situació d'inactivitat, les dones tenen més difícil la reincorporació al mercat de treball que des d'una situació d'atur", assegura.
Degradació de la qualitat del treball
Pel que fa a la qualitat del treball, la professora d'Esade constata que "en general s'està produint un procés progressiu de devaluació". Més temporalitat, inseguretat i augment de les diferències en són els principals indicadors.
"S'han incrementat els contractes a temps parcial, especialment entre les dones", diu Sánchez. Un fet "preocupant" des del moment que no és "una modalitat de contractació volguda. La gent hi accedeix perquè és l'únic que troba, i té un risc important d'ús especulatiu", alerta.
Més enllà de l'horari, Sánchez també destaca que "les dones molt més sovint que els homes ocupen llocs de treball per sota de la seva titulació". I encara apunta una altra qüestió bàsica: "comença a assentar-se el relat de la necessitat de formar-se al llarg de la vida; però això no és possible en un moment on no es pot conciliar feina i família o feina i formació".
La ineficàcia de la Llei d'Igualtat
El Govern socialista espanyol va aprovar l'any 2007 la Llei d'Igualtat, que no ha acabat de complir les expectatives generades. "La llei sempre és reactiva i arriba tard", avisa Sánchez. Tot i que ha ajudat a prevenir situacions de desigualtat, la professora d'Esade constata que "la llei per si sola no és un instrument de canvi. Ha de venir acompanyada per educació, canvi cultural i amb una execució de dissuasió".
La llei d'Igualtat, doncs, "no ha provocat canvis significatius", assegura Sánchez. Uns canvis encara més difícils d'aconseguir "si no incloïa les pimes, que són la majoria. El dret a la igualtat no pot dependre de la mida de l'empresa", lamenta.
Repensar les polítiques de gènere
Segons l'experta, "hauríem de deixar de parlar de polítiques de gènere i d'igualtat; per passar a abordar la qualitat i la sostenibilitat del mercat de treball". Sánchez afirma que "la cultura de gestió de persones a les pimes és deficitària. Ni tenen recursos ni volen ni poden dedicar-los-hi". Al seu entendre, "s'han de dissenyar bons sistemes de selecció, de plans de carrera i de retribució. Amb això s'eliminen tot tipus de desigualtats, també les de gènere".
Abordar el mercat de treball per eliminar la desigualtat de gènere és l'opció que contempla l'experta, que constata que "l'error fonamental de totes les reformes laborals és que només han tingut el focus, i de manera cosmètica, en la creació d'ocupació. Crear ocupació sigui com sigui". Sánchez lamenta que "no hi ha visió estratègica de valor, i es genera un model de relacions laborals absolutament fràgil i que no ha aconseguit eliminar els dèficits estructurals".
El resultat és un sistema que "afavoreix les gestions de persones especulatives, basades en els costos laborals i no en el valor real". Tot plegat sumat a la pèrdua de pes de la negociació col·lectiva i els sindicats, incrementa la flexibilitat automàtica i fa que "els col·lectius amb menys capacitat de negociació quedin més desprotegits. Amb la crisi, el dret a la igualtat ha quedat aparcat totalment", critica.
Les propostes de millora
Per tal de trobar una via que reverteixi la situació, Sánchez proposa mesures per a la corresponsabilització masculina en les tasques de cura. "Cuidar no pot ser només atenció patrimonial", adverteix. A més a més, reclama un canvi en la gestió dels temps de treball aprofitant que "ja es pot organitzar millor el temps per a l'empresa i els treballadors amb les noves tecnologies, també a les pimes.
Finalment, insta a professionalitzar la gestió de les persones a les pimes; i a dissenyar polítiques públiques out of the box. "I si deixem de regular les polítiques d'igualtat des de la normativa laboral? I si ho fem des de la mercantil?", tanca preguntant-se de forma retòrica.