El producte interior brut (PIB) de Catalunya va créixer un 3,6% l'any 2024, impulsat majoritàriament per la demanda interna, que representa un 90% de l'increment. Així ho acredita la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2024, document presentat aquest dimarts pel president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Ciriaco Hidalgo, que també assenyala una pujada de la productivitat de l'1,4% i de l'ocupació, del 2,2%.
L'estudi assenyala que el creixement de l'economia catalana es deu principalment a dos fets. Per una banda, al bon comportament del mercat laboral, i per l'altra, a les facilitats de crèdit derivades de la política més laxa del Banc Central Europeu. Aquests moviments són els que, segons els autors de la Memòria, expliquen que el consum de les llars hagi augmentat el 3,5% i la inversió un 3,2%. De cara a aquest 2025, el CTESC preveu que el Principat continuï amb una tendència de creixement positiva, però més reduïda, del 2,5%.
Un dels aspectes destacats per l'informe és la caiguda de la inflació general, que el 2024 va ser del 2,8%, sis dècimes per sota del 2023 (3,4%), tot i que continua sent una xifra superior a les registrades a l'estat espanyol (2,7%) i a la zona euro (2,4%). La inflació subjacent ha experimentat un retrocés més important, passant del 5,9% de 2023 al 3% de 2024.
Més contractes a temps parcials, però menys temporalitat
L'índex del 2,2% a què ha crescut l'ocupació catalana durant el 2024 suposa una desacceleració respecte a l'any anterior, quan l'increment va ser del 3,9%. Amb tot, les xifres continuen en números verds i la taxa d'ocupació ha assolit el 71,4%, quatre dècimes més que el 2023. Al seu torn, la població desocupada s'ha reduït un 2,8% durant el 2024, cosa que es tradueix en una taxa d'atur del 9%, quatre dècimes menys que l'any anterior.
Amb tot, el CETC subratlla la gran crescuda que ha experimentat la població ocupada a temps parcial, que ha incrementat un 15,1% durant el 2024 i, de retruc, ha fet créixer la taxa de treball a temps parcial fins al 13,5%, 1,5 punts més que el 2023. Aquest canvi ha provocat que Catalunya passi de ser la cinquena comunitat autònoma de l'Estat amb la taxa de treball a temps parcial més baixa a ser la tercera amb una xifra més elevada. Tanmateix, el 13,5% continua sent considerada una xifra baixa en un context europeu, on se situa per sota de la mitjana dels 27 estats membres de la UE.
On sí que es registren bones notícies és en l'àmbit de la temporalitat. El nombre de persones amb contractes temporals s'ha anat reduïnt progressivament des de la reforma laboral de 2021, i entre 2023 i 2024 ha caigut un 10% a Catalunya. L'any passat, la taxa es va situar en el 12,3%, 1,9 punts menys que l'anterior el mínim històric des que es calcula la xifra, des del 1987. En aquest cas, el Principat se situa tercer per la cua a escala estatal, però continua amb una taxa superior a la mitjana europea.
Aposta per les polítiques públiques d'habitatge
Un altre dels camps que s'analitzen a la Memòria del CETC és l'habitatge, un dels àmbits que més preocupació genera a la ciutadania. En aquest sentit, l'estudi apunta que el preu mitjà dels lloguers continua creixent, però que ho fa a un ritme més reduït. El 2024 s'han incrementat un 1,1%, assolint els 844 euros.
L'estudi destaca una tendència a l'alça, la substitució dels contractes de lloguer de temporada pels de llarg termini. Els primers van incrementar-se un 44,9% durant el 2024, assolint un total de 13.517, mentre que els d'una durada superior a un any van caure un 10,8%. També es posa el focus en la despesa que suposa l'habitatge per a les famílies catalanes: aquelles que dediquen més del 40% dels ingressos a pagar el seu cost s'han incrementat fins al 31,5% entre la població en risc de pobresa, mentre que en el global de la població representen el 8,4%.
Per aquestes raons, el CETC demana “fer una aposta més decidida per les polítiques públiques d'habitatge”, que actualment suposa “un dels factors principals d'exclusió social” i pot arribar a esdevenir un “fre per al creixement econòmic”. En aquest sentit, l'organisme assenyala l'habitatge social, que en l'actualitat representa només l'1,27% dels habitatges principals de Catalunya. L'entitat aplaudeix el pla del Govern de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, però creu que ha de ser una acció “complementària” a l'ampliació de l'objectiu de solidaritat urbana del Pla territorial sectorial, que situen en el 9% del parc de lloguer social.