“La conjuntura econòmica catalana fa goig explicar-la, perquè són bones notícies”. Amb aquest entusiasme ha obert el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, la roda de premsa de presentació de l’Informe trimestral de conjuntura econòmica catalana. Rovira destaca que Catalunya viu “una situació de creixement envejable arreu del món”, malgrat el context d’incertesa internacional i les tensions comercials globals. Segons l’informe, elaborat per la Cambra en col·laboració amb l’equip AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, l’economia catalana creixerà un 2,9% el 2025, tres dècimes més del que es preveia anteriorment. A més, la previsió de creixement per al 2026 es manté al 2,4%.
Durant la presentació, celebrada aquest dimarts a l’auditori de la seu central de l'entitat, Rovira, juntament amb el president de la Cambra, Josep Santacreu, han explicat que aquesta revisió a l’alça respon al bon comportament de l’ocupació, que ha impulsat el consum privat, la inversió productiva i en construcció, i la resiliència de les exportacions de béns i serveis.
En primer lloc, la demanda interna va representar el 93,2% del creixement interanual del PIB català durant el segon trimestre del 2025, una xifra superior al 80,9% registrat el mateix període del 2024. Els principals motors d’aquest impuls són la inversió i el consum privat.
Pel que fa al consum, la seva evolució es manté sòlida gràcies al bon comportament del mercat laboral —amb més afiliació i menys atur— i a l’augment dels salaris reals. Segons les previsions, l’ocupació continuarà creixent un 2,2% el 2025 i un 2,0% el 2026, mentre que la taxa d’atur baixarà del 8,5% al 8,3% en el mateix període. Aquests factors contribuirien a mantenir la capacitat de despesa de les llars. “El consum privat creix impulsat per l’augment dels salaris en termes reals i per la millora continuada de l’ocupació i la reducció de l’atur”, ha destacat Rovira.
Santacreu: “Tenim unes dades positives, com el creixement de l’ocupació, en part gràcies a l’arribada d’immigrants, però ens afectaran qüestions com l’impacte aranzelari”
“Tenim unes dades positives, com el creixement de l’ocupació, en part gràcies a l’arribada d’immigrants, però ens afectaran qüestions com l’impacte aranzelari”, ha explicat Santacreu, que ha instat a continuar impulsant la diversificació dels mercats. Per la seva banda, Rovira ha detallat que, des de la pandèmia, el creixement provenia de factors exògens, com ara la millora del comerç mundial, “mentre que el 2025 i el 2026 és i serà la demanda interna la que impulsa el creixement del PIB”.
Catalunya recupera la productivitat fins als nivells prepandèmia
Un dels aspectes més rellevants de l’informe és la recuperació de la productivitat fins als nivells del 2019. Ara bé, es mantindrà aquest creixement? En concret, la productivitat per treballador equivalent a temps complet tot just ha recuperat enguany els nivells previs a la pandèmia, fet que la Cambra manté la incertesa sobre si els avenços observats en els darrers trimestres responen únicament a una normalització postcovid-19 o si, per contra, s’està iniciant una tendència sostinguda que permetrà assolir nous màxims.
En canvi, la productivitat per hora efectiva ha crescut a un ritme superior i supera clarament els valors del 2019, sense mostrar signes de desacceleració. La diferència entre ambdues mesures rau en l’augment d’hores no treballades per incapacitat temporal que suposen el 5,8%, una tendència a l’alça iniciada el 2013 i compartida a escala europea, tot i que les taxes registrades a Catalunya i a Espanya continuen per sobre de la mitjana de la Unió Europea.
El nombre de turistes estrangers ha caigut per primer cop des de la pandèmia a l’estiu, i la despesa mitjana per visitant s’estanca el 2025
En paral·lel, la inversió en construcció ha recuperat el nivell del 2019 i ha continuat expandint-se. Segons Rovira, ha crescut un 3% respecte als nivells prepandèmia, però continua sent insuficient en un context de crisi d’habitatge. Així, ha remarcat que, tot i l’augment continuat de l’afiliació al sector, el ritme de creixement de l’oferta d’habitatge no cobreix la demanda. Aquesta bretxa es deu, entre altres factors, a la manca de mà d’obra disponible i qualificada: segons la Cambra, el 60% de les empreses del sector ha afirmat que la falta de professionals és un obstacle important per al desenvolupament de la seva activitat.
Pel que fa al turisme, la feblesa econòmica a Europa, juntament amb la depreciació del dòlar davant l’euro, marquen un punt d’inflexió en el sector. Després d’haver assolit màxims històrics, el nombre de turistes estrangers ha caigut per primer cop des de la pandèmia a l’estiu, i la despesa mitjana per visitant s’estanca el 2025, encara per sota dels nivells previs a la crisi sanitària.