Aquest diumenge 10 d'agost s'ha complert el primer any de legislatura del Govern liderat per Salvador Illa, una fita aprofitada per l'executiu per repassar les principals fites assolides per les diferents conselleries. El Departament d'Economia i Finances ha estat un dels protagonistes d'aquesta examinació, amb el Pla Catalunya Lidera com a plat principal.
Presentat a finals de gener, el Pla Catalunya Lidera és el principal full de ruta econòmic del Govern per al futur de Catalunya durant els pròxims cinc anys. Consta d'un paquet de 200 mesures que contemplen una inversió de 18.500 milions d'euros d'aquí al 2030, un volum que el president Illa va descriure com “la mobilització de recursos públics del Govern més ambiciosa des de l'any 2010”. D'aquests, 13.700 milions són aportats directament per la Generalitat, mentre que els 4.800 milions s'atorgaran en forma de crèdits a través de l'Institut Català de Finances (ICF).
El pla està dividit en cinc blocs principals (infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, igualtat d'oportunitats i bon govern) i consta de 25 línies d'actuació que s'executaran durant els pròxims cinc anys amb la intenció de reforçar el posicionament econòmic de Catalunya i situar-la entre les regions punteres d’Europa, a més de “convertir el país en el motor econòmic d’Espanya”.
Més enllà del Pla Catalunya Lidera, una altra de les prioritats d'Economia i Finances durant el primer any de legislatura ha estat la millora del model de finançament autonòmic prevista en els acords d'investidura. En aquesta línia, l'executiu ha establert el full de ruta de creixement de l'Agència Tributària Catalana (ATC) i ha creat 200 noves places de treball per fer-la avançar.
El Departament també ha impulsat mesures en matèria de fiscalitat, com la simplificació de l'escala fiscal de nou a vuit trams i la reducció d'un punt del tipus del tram més baix de l'IRPF, que ha passat del 10,5% al 9,5% i s'ha equiparat al d'altres comunitats autònomes. En aquesta línia, una altra de les actuacions ha estat l'increment de la deducció de l'IRPF per lloguer de l'habitatge habitual, que ha passat dels 300 als 500 euros i ha apujat els requisits d'edat dels 32 als 35 anys i els requisits de renda dels 20.000 als 30.000 euros. També s'han establert noves deduccions pel lloguer habitual de les víctimes de violència masclista, per l’acolliment de menors d’edat i per les inversions a societats cooperatives agràries i d’habitatge.
Dins de l'àmbit de l'habitatge, la conselleria ha posat en marxa els Préstecs Emancipació, una partida de 500 milions d'euros en cinc anys que busca ajudar els joves de 18 a 35 anys a pagar l'entrada del primer habitatge. Aquesta mesura consisteix en préstecs al 0% d'interès de fins al 20% del valor de l'immoble (fins a 50.000 euros) a retornar un cop pagada la hipoteca. Els habitatges adquirits amb aquest ajut passaran a formar part del parc d'habitatges amb protecció oficial (HPO), i en cas que es vulguin vendre, el seu preu es fixarà en el preu al qual es van comprar, sumant-hi la inflació i el cost de determinades reformes.
Altres mesures impulsades per Economia i FInances durant el primer any de legislatura han estat l'aprovació d'un decret llei per simplificar la contractació pública que permet als departaments i entitats licitar directament obra pública i l'aprovació de tres suplements de crèdit per valor de 3.936,7 milions d'euros per poder incrementar la despesa de 2023 malgrat no tenir nous pressupostos.