Les grans transformacions socials del segle XXI han reconfigurat la manera en què vivim tant en societat com a les nostres llars. Mentre la natalitat disminueix any rere any -el 2023 va assolir la xifra més baixa dels últims 28 anys a Catalunya-, el nombre de llars unipersonals creix a ritmes desorbitats. De mitjana, a les llars de Catalunya hi viuen entre dues i tres persones, o per ser més exactes -i alhora més imprecisos- hi viuen 2,5 persones. L'any 1981 eren 3,3. I la tendència sembla que anirà a més: més llars, però amb menys persones. Això sí, amb un nou membre que s'hi afegeix a la fórmula: les mascotes. A Barcelona, per exemple, hi ha més gossos que nens d'entre 0 i 12 anys. Com és l'economia de totes aquestes noves construccions socials -o famílies-? Quin cost de vida té una fórmula o una altra?
La taxa 'single': el cost de viure sol
Les llars unipersonals a Catalunya representen avui dia el 26,4% de totes les llars, segons dades de l'Idescat. La xifra, que no ha deixat d'incrementar-se en els darrers anys, era del 20% el 2001 i assolirà el 30% en els propers 24 anys, si les previsions de l'Idescat són encertades.
A Catalunya les llars unipersonals representen el 26,4% de totes les llars
Com a curiositat, si aquest percentatge ens sembla molt elevat, no ens ho semblarà tant en comparació amb Dinamarca o Noruega. En aquests països, a la meitat de les llars hi viu només una persona.
Com són les persones que viuen soles? Fem una radiografia a partir de quatre dades (del 2020): el 43% té més de 65 anys i el 70% són dones. De fet, entre els homes, el 60% són solters, el 20% separats o divorciats, el 12% vidus i el 8% casats. Entre les dones, la pel·lícula és ben diferent: el 45,5% són vídues, el 35% solteres, el 15,5% separades o divorciades i el 4% casades.
Aquesta elecció de vida (encara que no sempre és del tot escollida) té uns costos associats, que se'ls coneix com a la taxa single. Les persones que viuen soles han d'afrontar una sèrie de despeses extres en la seva economia quotidiana: tant a la cistella de la compra, com a l'habitatge o les factures de la llar. Viure sol és, per tant, més car que viure en companyia.
Viure sol costa 6.905 euros més que fer-ho en parella
De fet, si analitzem la despesa mitjana de les llars a Catalunya de l'any 2022 (que inclou l'habitatge, les factures energètiques, els aliments, el transport, l'oci, la roba...), les llars unipersonals van tenir una despesa de 22.885 euros anual i les de dues persones adultes de 31.964 euros (sense fills dependents). És a dir, 15.982 euros per càpita. Viure sol costa 6.905 euros més que fer-ho en parella. Vet aquí la taxa single. I la diferència s'incrementa a mesura que s'hi afegeixen més adults a l'equació.
Els singles són, de fet, objecte d'estudi de moltes marques, ja que tenen uns hàbits de consum diferents dels dels altres. Concretament, les persones que viuen soles tendeixen a gastar més diners en productes de benestar, serveis de cura personal, oci i viatges. I clar, per descomptat, viatjar sol també és més clar que fer-ho acompanyat: especialment pel cost de l'habitació. Al viatger que reserva una habitació individual normalment no se l'ofereixen grans descomptes respecte a l'habitació doble.
Compartir pis a Catalunya per 565 euros al mes
En aquesta configuració de les llars, també s'ha de contemplar l'opció de compartir pis, la més assequible de totes, malgrat que l'habitació a Barcelona s'hagi encarit un 73% en els darrers cinc anys, segons un estudi de Fotocasa. Les persones que decideixen compartir pis a Catalunya paguen per la seva habitació 565 euros al mes de mitjana, import que s'incrementa fins als 631 euros en el cas de Barcelona, la ciutat de tot l'Estat on aquesta modalitat surt més cara. En aquests imports, a més, no sempre s'inclouen la resta de factures de la llar, com la llum, el gas, l'aigua i, fins i tot, l'Internet. Però malgrat que no estiguin incloses, es paguen entre tots els que hi conviuen.
I el cost de tenir fills?
Diuen que els nens neixen amb un pa sota el braç, que la seva arribada al món porta fortuna i benestar per a la família, però amb les dades de les despeses a la mà, podria semblar que el que porten, més bé, és un forat a la butxaca. Segons un estudi de Save The Children del 2022, el cost de criar un fill a Catalunya és de 819 euros al mes. La xifra és un 30% més elevada que la de quatre anys enrere -631 euros mensuals-, fet que porta a la ONG a concloure que "la factura de criar un nen o nena dissuadeix a bona part d’aquells i aquelles que volen ser pares o mares, però no poden afrontar l’elevat cost".
El que generalment marca el cost de tenir fills són variables com l'edat del nen i el lloc on es viu, a més de les casuístiques especials de cada família. De fet, la diferència del cost de la criança entre una Comunitat Autonòma d'Espanya i una altra és força notable. Espòiler: Catalunya és la comunitat on la criança és més cara, especialment pel cost de l'educació, la conciliació i l'habitatge.
El cost, però, varia per edats. Mentre amb infants de 0 a 6 anys, la despesa més elevada és la de la conciliació, a partir dels 7 anys, la partida més elevada és la de l’alimentació.
Els gossos i l'època daurada de les empreses 'pet care'
L'any 2022 el nombre de gossos a Barcelona (172.971) va superar per primera vegada la dels infants d'entre 0 i 12 anys (165.482). La tendència, però, és un reflex del que està succeint la resta de l'Estat. De fet, segons l'Asociación Nacional de Fabricantes de Alimentos para Animales de Compañía (Anfaac), a Espanya hi ha 9,3 milions de gossos censats i 5,4 milions de nens d'entre 0 i 12 anys.
Entre els gossos i els gats, però, guanyen els gossos: tant en nombre d'animals com en la despesa que comporten. En general, tenir una mascota a casa implica, segons dades de l'OCU, una despesa anual de 1.260 euros de mitjana, fet que en el cas dels gossos és de 1.131 euros i de 986 euros en els gats. Aquestes despeses tenen, principalment, tres partides: l'alimentació, la neteja i la salut de l'animal. L'oci, però, està guanyant cada vegada més pes en aquesta equació, tendència que s'evidencia en l'auge de la indústria del pet care.
Les mascotes s'han convertit en un membre més de la família, que ja no pot ser considerat un objecte o cosa i, per tant, ha de tenir certs drets com, per exemple, custòdia compartida en cas de divorci o separació dels seus responsables, tal com hem vist a la Llei del Benestar Animal. Aquests animals de companyia, especialment els gossos, han revolucionat en els darrers anys l'estructura social més cabdal de la nostra societat -la família- i, per conseqüència, aquest sacseig es traslladarà també als entorns on vivim, les ciutats. El cost d'aquesta despesa, però, el pagarem entre tots.