La UE s’està prenent un any sabàtic en l’aplicació de les taxes digitals, de les sancions per l'incompliment de la normativa a les xarxes socials, i de les directives de sostenibilitat mediambiental. Els vents de l’oest alenteixen la producció legislativa d’avantguarda i relaxen la diligència a l’hora de sancionar a les empreses que incompleixen. Per aquest fet, crida poderosament l’atenció de què prosperi la investigació a l’empresa xinesa Shein, de productes de moda ràpida i low cost, per atemptar contra els drets dels consumidors europeus. És bo que en mig de la confusió del moment, Europa continuï apostant per liderar la clau del futur: conduir l’era tecnològica i la sostenibilitat del planeta a favor de les persones i continuar sent el far per la resta del món.
El fet és que fins a finals de mes, aquesta empresa amb seu a Singapur haurà de justificar que la seva plataforma no comet irregularitats en l’ús dels descomptes aparents, no etiqueta enganyosament, i no fa trampes en les devolucions i els reemborsaments; igualment, la UE considera que Shein vulnera la legislació europea de protecció al consumidor per la manca de transparència en les informacions proporcionades als consumidors, usant senyals digitals que pressionen als clients per tancar ràpidament les compres un cop iniciada l’operació.
La UE considera que Shein vulnera la legislació europea de protecció al consumidor per la manca de transparència en les informacions proporcionades als consumidors
L'empresa xinesa és el prototip de moda ràpida que opera a través del comerç electrònic. El seu CEO, ChrisXu, la va crear a la província de Nanjing amb la denominació originària de Nanjing Dianwei Information Technology per dedicar-se a la venda roba de dona a través de la xarxa, i a caçar tendències de moda ràpida. Va començar a 2008 amb els vestits de núvia, però aviat va aprofitar l’oportunitat d’ampliar-se a tota classe de roba, preferentment de dona, a la decoració, al bricolatge, a la cosmètica, als accessoris, amb un catàleg de productes barats o superbarates. A la dècada passada, l’absència de marc jurídic arreu del món, i a Europa també, li va permetre consolidar-se a la majoria dels països. Les plataformes nord-americanes i xineses han tingut vint anys de campi qui pugui sense entrebancs per accedir als mercats; fins bastant més tard, l’enlluernament de l’era digital no va posar a treballar als legisladors europeus.
Dels 100 empleats de 2013, la companyia xinesa ha passat als 11.000 a 2025. Fàbriques, maquilles i subcentrals deslocalitzades per tot el món abasteixen la seva plataforma de venda; uns cent milions de persones de mitjana interactuen cada mes a Europa, preferentment joves; i la seva capitalització borsària supera els 60.000 milions de dòlars. Amb la pandèmia la va petar quan els mil·lennials s’hi van enganxar de debò; avui opera a tots els països europeus.
Obro la plataforma. Un rellotge em va marcant el temps de compra perquè prengui ràpidament la decisió. Ara mateix puc adquirir un vestit de dona de color lila per 18,05 euros; una cadira per conferència per 230,50 euros; una llum de taula, per 5,32 euros; bosses de maquillatge, per 2,52 euros; un parell de mitjons, per dos euros; un raspall de roba, per 2,34 euros; o un lot d’aliment líquid Brit Paté & Meat, per 5,50 euros. Shein ocupa l’espai oblidat per les marques tradicionals i ofereix aquelles talles que el mercat no cuida. A frontal de les seves pàgines web, tira milles mostrant productes barats als públics de menor poder adquisitiu pressionant-los a comprar de pressa. Preus barats? Ara els vol abaixar més encara per ingressar al mercat nord-americà, però als Estats Units ja els hi ha tallat les ales amb la folia dels aranzels de Trump: fins fa unes setmanes, totes les mercaderies que no superessin els 800 dòlars podien passar la duana sense pagar res.
Setge a la moda ràpida
El procés de la UE contra Shein no és nou. Fa temps que les seves pràctiques agressives estan en el punt de mira de la Comissió. Està perseguida per incompliment de la Llei de Mercats Digitals (DMA, la normativa mare) i la Llei de Serveis Digitals (DSA), pels mateixos motius que Amazon, Meta, TikTok, Facebook, Apple, Meta, Instagram, WhatsApp, Alphabet, AliExpress o Temu, algunes d’elles amb fortes multes imposades. Igualment, la nova Llei de Duanes comunitària grava a la moda ràpida amb una taxa de dos euros per paquets el valor dels quals no superi els 150 euros. Units aquests dos procediments en marxa, l’actual apareix més greu doncs l’hi impedirà la sortida a borsa que ja tenia prevista per 2023.
Europa disposa de prou legislació en l’actualitat per plantar cara a aquest model d’empreses low cost de moda ràpida de baixa qualitat i baix preu. Per poder vendre aquests productes, la fash fashion ha d’abaratir constantment els processos de fabricació i de transport; això comporta el tractament especial de la mà d’obra.
L’informe de l’ONG Public Eye del 2020, denunciava unes cadenes de subministrament iniciades a l'esquena dels treballadors que realitzen jornades entre 12 i 18 hores sis o set dies a la setmana, a preu d’esclavisme, que fins i tot contravenen les lleis laborals xineses, nens treballant inclosos. Nacions Unides considera que hi ha tres raons per refusar la moda ràpida. La primera, les emissions de carboni de la indústria de la moda és la més contaminant després de la petroliera.
Europa disposa de prou legislació en l’actualitat per plantar cara a aquest model d’empreses low cost de moda ràpida de baixa qualitat i baix preu
La segona, que el sector és el de major despesa d’aigua i energies. I tercera, que els productes tòxics utilitzats en els processos de la tenyida i de l'estampat empastifen els rius. A aquestes tres raons, Greenpeace, per la seva banda, n’afegeix unes quantes més: les peces poden contenir substàncies tòxiques que s’acaben convertint en muntanyes de brossa amb escassa capacitat de reciclatge; i els microplàstics de les fibres més utilitzades acaben contaminant els oceans.
Emparades les companyies en tècniques de venda enganyoses, el low-cost que va començar a inicis del mil·lenni democratitzant el consum a força de transformar els processos productius ha acabat convertint-se en un model de negoci que penalitza als treballadors fins a fer retrocedir cent anys les condicions laborals, i malmetent greument el medi ambient. Quant als clients, aquests models de negoci els han acostumat al circuit de barat, urgent, posar i tirar. Moltes companyies de moda, també de preus assequibles, desenvolupen models de negoci justos que equidisten d’aquestes pràctiques al segle XXI.
Malgrat els dubtes momentanis, la UE és l’única capaç de continuar endavant en fer complir les normes digitals, garantir la competència i protegir el medi ambient fins que arribin temps millors.