La situació de sequera a Catalunya genera una opinió "gairebé unànime" entre els experts: creuen que afectarà "substancialment" a l'economia catalana el 2024. És la conclusió que ha extret el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) després de realitzar un sondeig a 649 professionals. Del total, el 95,3% creu que l'escenari climàtic actual tindrà un impacte, dels quals el 57% pensen que serà elevat i el 38,3% diu que ho serà poc.
De fet, la sequera és el principal motiu de preocupació entre els economistes catalans. Així ho assenyalen el 42,7% dels participants, un repunt significatiu respecte al 28,9% que la va triar com a primera opció a la tardor. La segona causa és el dèficit fiscal (41,4%) i la situació política (30,6%), si bé el CEC va fer l'enquesta abans de la convocatòria electoral. Per contra, s'ha reduït sensiblement el pessimisme pel que fa a la inflació i els costos de producció, que ha passat del 44,3% de la tardor al 27,4% actual.
El 42,7% dels economistes enquestats assenyala la sequera com la principal preocupació per a l'economia catalana, seguida pel dèficit fiscal (41,4%) i la situació política (30,6%)
L'informe s'ha presentat de la mà de Xavier Segura, director tècnic de la iniciativa, i Carlos Puig de Travy, degà del CEC. A banda d'aquestes conclusions, l'estudi també ha analitzat el moment econòmic que viu Catalunya. Un 42,7% han sostingut que està "igual que fa un any", un 28,3% creu que ha millorat i un 27,4% que ha empitjorat: situen el seu índex de confiança al 5,32, respecte al 5,38 atorgat a l'edició anterior de l'enquesta, i al 5,27 per a l'economia espanyola, superior al 5,24 de tardor.
La lluita contra la sequera generarà "tensions"
Pel que fa les mesures que es prendran per fer front a la sequera, els 78,8% dels economistes enquestats pensa que generaran "tensions" al sector agroalimentari i que iniciaran un conflicte entre els sectors econòmics sobre els usos de l'aigua (69,6%), a més de potenciar la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i de reutilització de l'aigua (55,1%).
En aquesta línia, han considerat que les mesures "més convenients" a mitjà termini són la inversió en dessalinitzadores i regeneració de l'aigua (71,9%), la reparació de canonades (67%) i la millora de l'eficiència del regadiu (40,6%), mentre que situen la connexió de l'Ebre amb l'àrea metropolitana de Barcelona al cinquè lloc, una iniciativa destacada pel 34,1% dels enquestats. Pel que fa a les polítiques ja impulsades per la Generalitat, el 43,5% ha destacat com la més convenient les restriccions a l'ús recreatiu d'aigua, el 41,3% la prohibició d'emplenar piscines i el 37,8% la prohibició de reg de jardins i zones verdes.
Pessimisme pel que fa al topall del lloguer
Una altra qüestió que preocupa els economistes catalans és el límit dels lloguers. El 65,4% dels enquestats considera que no tindrà efectes positius en la pressió al mercat d'habitatge de les zones tensionades. De la xifra total, el 32,5% creu que "no ajudarà", mentre que el 32,9% restant ha augurat directament implicacions negatives. Per contra, el 28,3% pensa que sí que serà positiu i només el 3,1% és molt optimista.
Puig de Travy ha lamentat que "el problema principal és la conscienciació política, la voluntat política" i ha criticat la inversió pública a l'habitatge tant de l'Estat com a les comunitats autònomes, que veu inferior al dels països de l'entorn. També ha defensat que "la regulació és un mitjà, però l'important és la col·laboració público-privada", per la qual cosa ha demanat consultar el sector. Alhora, ha alertat que la mesura podria provocar la disminució de l'oferta i l'augment dels lloguers més baixos.