29
d'Abril
de
2015
Només en els últims mesos diversos escàndols econòmics han estat notícia per implicar, d'una manera o l'altra, a directius rellevants i empreses amb cert renom del nostre país. Aquest dimarts s'elevaven a nou els detinguts en l'operació del cas Innova, que implica polítics i empresaris del Camp de Tarragona. També han entrat en la terna polítics de gran rellevància alhora que regidors més desconeguts. Des del cas Pujol fins a l'actual investigació a què està sotmès Rodrigo Rato, expresident de l'entitat financera Bankia. Tots els casos tenen en comú l'acusació de blanqueig de capitals, una pràctica delictiva que permet rentar diners i jugar amb les finances. Com si estiguessin enmig d'una partida de Monopoly.
Però el blanqueig de capitals i la lluita en contra seva no només afecten les grans fortunes; sinó que també té conseqüències per a tots els ciutadans. La llei aprovada el 2010 per a la seva prevenció i contra el finançament del terrorisme, fixava el 30 d'abril d'aquest 2015 com a data límit perquè tots els bancs tinguin identificats els seus clients amb el DNI digitalitzat. Així doncs, la prevenció contra el blanqueig de capitals podia afectar qualsevol ciutadà que, en cas de no complir aquest requisit, es podia trobar el seu compte corrent bloquejat a partir de l'1 de maig.
Els bancs forcen que els clients passin per l'oficina
Una situació que, de moment, no passarà tot i que els bancs acceleren l'actuació per digitalitzar els carnets d'identitat de tots els clients abans de tancar les oficines aquest dijous 30 d'abril. Ni l'Associació Espanyola de Banca (AEB) ni la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) tenen dades sobre el nombre de clients que encara no han passat a lliurar el DNI per digitalitzar-lo, tot i que la xifra no sembla que sigui rellevant, segons fonts bancàries. El que no faran els bancs és ''bloquejar'' els comptes tal i com diu la llei. I ja fa uns mesos que estan aplicant restriccions a l'operativa dels comptes no identificats per ''forçar'' que el client vagi a l'oficina.
De fet, una gran part dels bancs estan accelerant la màquina aquests dies per fer passar per les oficines bancàries els clients amb comptes corrents o llibretes de dipòsit que encara no tenen digitalitzat el seu DNI. El passat mes de març, l'AEB i la CECA van emetre un comunicat conjunt on demanaven la col·laboració dels clients de les entitats financeres per anar a lliurar a les oficines el DNI per poder digitalitzar-lo.
Aquest comunicat conjunt de les patronals del sector financer es va publicar un mes després que el mateix sector fixés en un 20% el nombre de clients bancaris que encara quedaven per identificar en la xarxa de les oficines bancàries. Hores d'ara, un portaveu del sector financer afirma que no es tenen xifres concretes agregades del nombre de clients que poden faltar però que en tot cas no sembla que sigui una xifra ''rellevant''. Fa una setmana, la xifra d'incompliments era del 15%, segons informa l'ACN.
El cas Innova sacseja el Camp de Tarragona
El cas Innova és el que ha despertat més expectació darrerament. Aquest dimarts s'elevaven a nou les persones detingudes, sumant-s'hi dos càrrecs més de Sagessa. En l'operació duta a terme en una vintena de registres a la demarcació de Tarragona, als set detinguts anteriorment s'hi han afegit dos càrrecs actuals de Sagessa: el director econòmic financer del grup, Carles Abelló; i el director d'aprovisionament i logística, Antonio Foz.
Entre la resta de detinguts hi ha la de la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis. Els registres s'han fet, entre altres, als ajuntaments de Reus i Cambrils, els hospitals Sant Joan de Reus, i el comarcal d'Amposta; l'Institut Pere Mata; la seu d'Activa Mutua 2008 de Tarragona; i domicilis particulars, entre els quals, el de Teresa Gomis.
En total s'han fet una vintena d'entrades i registres per ordre del Jutjat d'instrucció número 3 de Reus, fruit de la investigació del cas Innova, en concret de la peça número 4 que investiga la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i que està sota secret de sumari. Els delictes que s'estan investigant són: falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals, segons informa l'ACN.
De Rato a Pujol, sense sortir de la política
L'exministre Rodrigo Rato també està sent investigat acusat de blanqueig de capitals després d'acollir-se a la darrera regularització fiscal extraordinària del Govern central.
Un delicte comú, presumptament, al comès pels gestors de la Banca Privada d'Andorra (BPA), assenyalada amb el mateix dit fa només uns mesos. El seu conseller delegat, Joan Pau Miquel Prats, està acusat d'un delicte continuat de blanqueig de capitals procedents del crim organitzat, segons van confirmar a l'ACN fonts policials.
Blanquejar diners és l'acusació que també pesa sobre Oriol Pujol, fill de l'expresident català i Marta Ferrussola. Hisenda ha conclòs que Pujol fill va blanquejar diners procedents dels ingressos rebuts a través de factures falses, utilitzant mètodes com la inversió en deute públic, la compra de cotxes, un habitatge i les despeses habituals de la seva família.
"Exemplaritat", demanda o exigència?
Amb aquest paisatge pintat de corrupció i entrades i sortides als jutjats, s'ha aixecat la veu dels auditors catalans. Els professionals han reclamat als polítics i líders socials "exemplaritat" per combatre la "desafecció ciutadana". El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Daniel Faura, ha defensat el retiment de comptes entès com un "dret dels ciutadans a conèixer el què, el com i el quant" de la gestió dels recursos públics, alhora que ha reclamat que aquest retiment de comptes "hauria de sotmetre's a verificació independent, com ja passa en el sector privat".
Aquesta verificació és, segons ha explicat el mateix Faura a VIAempresa, una proposta d'auditoria externa obligatòria de les entitats locals. "Aquesta obligatorietat podria anar acompanyada de la creació d'un organisme independent, com existeix en altres països, constituït per les mateixes ICEX -a Catalunya la Sindicatura de Comptes, amb participació de les Associacions i Federacions de Municipis-, que hauria de contemplar diverses funcions".
Les tasques d'aquest nou organisme serien, segons Faura, "establir el perfil i requeriments exigibles als auditors externs, els estàndards, i capacitats que han de complir donades les especificitats i característiques pròpies del sector; establir els mecanismes de selecció, per assegurar que siguin justos i transparents; establir, determinar i aprovar els honoraris a satisfer als auditors externs; delimitar les responsabilitats dels auditors, informació dels resultats del seu treball, i el marc que estableixi els principis que han de regular aquestes actuacions".
Però el blanqueig de capitals i la lluita en contra seva no només afecten les grans fortunes; sinó que també té conseqüències per a tots els ciutadans. La llei aprovada el 2010 per a la seva prevenció i contra el finançament del terrorisme, fixava el 30 d'abril d'aquest 2015 com a data límit perquè tots els bancs tinguin identificats els seus clients amb el DNI digitalitzat. Així doncs, la prevenció contra el blanqueig de capitals podia afectar qualsevol ciutadà que, en cas de no complir aquest requisit, es podia trobar el seu compte corrent bloquejat a partir de l'1 de maig.
Els bancs forcen que els clients passin per l'oficina
Una situació que, de moment, no passarà tot i que els bancs acceleren l'actuació per digitalitzar els carnets d'identitat de tots els clients abans de tancar les oficines aquest dijous 30 d'abril. Ni l'Associació Espanyola de Banca (AEB) ni la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) tenen dades sobre el nombre de clients que encara no han passat a lliurar el DNI per digitalitzar-lo, tot i que la xifra no sembla que sigui rellevant, segons fonts bancàries. El que no faran els bancs és ''bloquejar'' els comptes tal i com diu la llei. I ja fa uns mesos que estan aplicant restriccions a l'operativa dels comptes no identificats per ''forçar'' que el client vagi a l'oficina.
De fet, una gran part dels bancs estan accelerant la màquina aquests dies per fer passar per les oficines bancàries els clients amb comptes corrents o llibretes de dipòsit que encara no tenen digitalitzat el seu DNI. El passat mes de març, l'AEB i la CECA van emetre un comunicat conjunt on demanaven la col·laboració dels clients de les entitats financeres per anar a lliurar a les oficines el DNI per poder digitalitzar-lo.
Aquest comunicat conjunt de les patronals del sector financer es va publicar un mes després que el mateix sector fixés en un 20% el nombre de clients bancaris que encara quedaven per identificar en la xarxa de les oficines bancàries. Hores d'ara, un portaveu del sector financer afirma que no es tenen xifres concretes agregades del nombre de clients que poden faltar però que en tot cas no sembla que sigui una xifra ''rellevant''. Fa una setmana, la xifra d'incompliments era del 15%, segons informa l'ACN.
El cas Innova sacseja el Camp de Tarragona
El cas Innova és el que ha despertat més expectació darrerament. Aquest dimarts s'elevaven a nou les persones detingudes, sumant-s'hi dos càrrecs més de Sagessa. En l'operació duta a terme en una vintena de registres a la demarcació de Tarragona, als set detinguts anteriorment s'hi han afegit dos càrrecs actuals de Sagessa: el director econòmic financer del grup, Carles Abelló; i el director d'aprovisionament i logística, Antonio Foz.
Entre la resta de detinguts hi ha la de la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis. Els registres s'han fet, entre altres, als ajuntaments de Reus i Cambrils, els hospitals Sant Joan de Reus, i el comarcal d'Amposta; l'Institut Pere Mata; la seu d'Activa Mutua 2008 de Tarragona; i domicilis particulars, entre els quals, el de Teresa Gomis.
En total s'han fet una vintena d'entrades i registres per ordre del Jutjat d'instrucció número 3 de Reus, fruit de la investigació del cas Innova, en concret de la peça número 4 que investiga la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i que està sota secret de sumari. Els delictes que s'estan investigant són: falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals, segons informa l'ACN.
De Rato a Pujol, sense sortir de la política
L'exministre Rodrigo Rato també està sent investigat acusat de blanqueig de capitals després d'acollir-se a la darrera regularització fiscal extraordinària del Govern central.
Un delicte comú, presumptament, al comès pels gestors de la Banca Privada d'Andorra (BPA), assenyalada amb el mateix dit fa només uns mesos. El seu conseller delegat, Joan Pau Miquel Prats, està acusat d'un delicte continuat de blanqueig de capitals procedents del crim organitzat, segons van confirmar a l'ACN fonts policials.
Blanquejar diners és l'acusació que també pesa sobre Oriol Pujol, fill de l'expresident català i Marta Ferrussola. Hisenda ha conclòs que Pujol fill va blanquejar diners procedents dels ingressos rebuts a través de factures falses, utilitzant mètodes com la inversió en deute públic, la compra de cotxes, un habitatge i les despeses habituals de la seva família.
"Exemplaritat", demanda o exigència?
Amb aquest paisatge pintat de corrupció i entrades i sortides als jutjats, s'ha aixecat la veu dels auditors catalans. Els professionals han reclamat als polítics i líders socials "exemplaritat" per combatre la "desafecció ciutadana". El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Daniel Faura, ha defensat el retiment de comptes entès com un "dret dels ciutadans a conèixer el què, el com i el quant" de la gestió dels recursos públics, alhora que ha reclamat que aquest retiment de comptes "hauria de sotmetre's a verificació independent, com ja passa en el sector privat".
Aquesta verificació és, segons ha explicat el mateix Faura a VIAempresa, una proposta d'auditoria externa obligatòria de les entitats locals. "Aquesta obligatorietat podria anar acompanyada de la creació d'un organisme independent, com existeix en altres països, constituït per les mateixes ICEX -a Catalunya la Sindicatura de Comptes, amb participació de les Associacions i Federacions de Municipis-, que hauria de contemplar diverses funcions".
Les tasques d'aquest nou organisme serien, segons Faura, "establir el perfil i requeriments exigibles als auditors externs, els estàndards, i capacitats que han de complir donades les especificitats i característiques pròpies del sector; establir els mecanismes de selecció, per assegurar que siguin justos i transparents; establir, determinar i aprovar els honoraris a satisfer als auditors externs; delimitar les responsabilitats dels auditors, informació dels resultats del seu treball, i el marc que estableixi els principis que han de regular aquestes actuacions".