30
de Març
de
2016
Act.
31
de Març
de
2016
Quan hi ha un esdeveniment esportiu de la magnitud dels Jocs Olímpics és habitual que les ciutats que els acullen visquin una mena de depressió postpart un cop s'acaben. Les grans inversions governamentals se solen frenar, i la moral decau recoberta de nostàlgia. Aquest agost les Olimpíades passaran per Rio de Janeiro, però al Brasil la crisi s'ha avançat ben bé un parell d'anys, i fins i tot va arribar abans del Mundial de Futbol del 2014. Per si no n'hi havia prou, la crítica situació del govern de Dilma Roussef després que aquest dimarts l'abandonessin els seus aliats, deixa el país en una situació delicada. Tot i així, el director de l'oficina d'Acció a Sao Paulo, Josep Maria Buades, vaticina que "després dels Jocs hi haurà una injecció d'optimisme. És probable que a finals d'any es noti un clima empresarial i polític menys pessimista, després de les eleccions municipals de l'octubre".
En una sessió per presentar la missió empresarial que Acció organitzarà al Brasil a finals de novembre, Buades ha volgut situar on es troba actualment el país. Amb 204 milions d'habitants i una renda per càpita mitjana d'uns 15.000 dòlars, el que alguns assenyalaven com 'miracle brasiler' s'ha convertit en una caiguda sostinguda del PIB durant els últims anys, assolint un xifra del -3,8% el passat 2015. Més forta encara ha estat la caiguda del PIB industrial, que ha arribat al -6,2%; mentre la inflació es va disparar fins al 10,7%.
Les causes externes de la crisi
El Brasil, igual que altres països del seu entorn, ha patit les conseqüències de diverses casuístiques econòmiques mundials. La primera ha estat la situació de la Xina, que és el principal soci comercial del Brasil, qui li compra les matèries primeres i el que més hi exporta productes industrialitzats. "Els dubtes sobre la solidesa de l'economia xinesa s'han fet notar", apunta Buades.
Una altra situació que ha afectat negativament el Brasil ha estat la caiguda dràstica en el preu de les commodities sobre les que sustenta la seva economia, com ara el petroli, la soja o la carn de pollastre. "També hi ha l'amenaça constant de la pujada dels tipus d'interès als Estats Units, que farien menys interessants per als inversors mercats com el brasiler", insisteix el dirigent d'Acció a Sao Paulo.
El llast de la corrupció
Però no tots els mals vénen de fora. Buades apunta com a causes internes de la recessió "la debilitat política, amb l'amenaça d'impeachment a Dilma Rousseff i els diversos escàndols de corrupció que omplen la premsa cada dia". A més, el desequilibri fiscal o l'augment continuat de l'endeutament del país, tampoc ajuden la situació econòmica.
Un model en decadència
Precisament el model econòmic brasiler ha viscut anys de "miracle" sobre la base d'un consens en tres potes bàsiques: el superàvit primari, les metes d'inflació (6,5% com a màxim) i el canvi fluctuant entre el real i el dòlar. Tot plegat amb una exigent llei de responsabilitat fiscal pels càrrecs públics per garantir que es complís.
"Això ha evolucionat a un model on s'ha inclòs al consum moltes classes populars amb major distribució de la renda, l'augment del salari mínim, més despesa pública o facilitant l'accés al sistema bancari", recorda Buades. També hi ha hagut "intervencionisme del Govern en la producció amb programes d'acceleració del creixement, i la selecció de 'campions nacionals' perquè hi hagi empreses seleccionades a dit que puguin ser players globals", afegeix.
En el sector extern, a diferència d'altres països sud-americans com Xile, el Brasil ha apostat pel proteccionisme, amb aranzels alts (tot i que dins dels límits de l'OMC), i posant dificultats a l'acceptació d'homologacions d'altres països.
S'ha acabat construir
El cònsol adjunt del Brasil a Barcelona, Michael Laham, celebra que "un 95% de les infraestructures previstes arran dels Jocs Olímpics ja estan acabades". De fet, el sector de les obres públiques, l'immobiliari i, en conseqüència, el dels materials de construcció, són alguns dels més afectats per la crisi. Josep Maria Buades també assenyala el del petroli i el gas, així com l'automobilístic, com la resta de sectors més perjudicats per la recessió.
Per contra, el director de l'oficina d'Acció a Sao Paulo destaca que l'agronegoci, les energies renovables, les telecomunicacions, les TIC, o la producció audiovisual "estan resistint millor", i poden ser un camp a estudiar per les empreses catalanes. "Ara vivim una oportunitat amb el preu del real respecte l'euro, és un bon moment per entrar al Brasil", assegura. Un país que, ara com a factors optimistes, manté unes grans reserves de dòlars (370.000 milions), i una inversió estrangera directa de 70.000 milions de dòlars el 2015.
Oriol Balaguer, soci consultor de Nearco, coincideix que la celebració dels Jocs Olímpics pot ser un punt d'inflexió en l'estat d'ànim del país. "Tornaran l'orgull al país, especialment a l'àrea de Rio de Janeiro, a la que aportaran una marca reconeguda". Per Balaguer, especialment aquesta àrea del país "és un bon lloc per captar talent, un entorn propici per a les start-ups i fer feina en sectors com el de les smart cities".
De fet, "Rio de Janeiro no és una ciutat industrial, depèn del petroli i el gas", adverteix Flavio Soares, soci del despatx d'advocats Soares & Vacite, que ha ajudat diverses empreses catalanes a entrar al Brasil. "La segona indústria de la regió és el tèxtil, la moda", afegeix.
En una sessió per presentar la missió empresarial que Acció organitzarà al Brasil a finals de novembre, Buades ha volgut situar on es troba actualment el país. Amb 204 milions d'habitants i una renda per càpita mitjana d'uns 15.000 dòlars, el que alguns assenyalaven com 'miracle brasiler' s'ha convertit en una caiguda sostinguda del PIB durant els últims anys, assolint un xifra del -3,8% el passat 2015. Més forta encara ha estat la caiguda del PIB industrial, que ha arribat al -6,2%; mentre la inflació es va disparar fins al 10,7%.
Les causes externes de la crisi
El Brasil, igual que altres països del seu entorn, ha patit les conseqüències de diverses casuístiques econòmiques mundials. La primera ha estat la situació de la Xina, que és el principal soci comercial del Brasil, qui li compra les matèries primeres i el que més hi exporta productes industrialitzats. "Els dubtes sobre la solidesa de l'economia xinesa s'han fet notar", apunta Buades.
Una altra situació que ha afectat negativament el Brasil ha estat la caiguda dràstica en el preu de les commodities sobre les que sustenta la seva economia, com ara el petroli, la soja o la carn de pollastre. "També hi ha l'amenaça constant de la pujada dels tipus d'interès als Estats Units, que farien menys interessants per als inversors mercats com el brasiler", insisteix el dirigent d'Acció a Sao Paulo.
El llast de la corrupció
Però no tots els mals vénen de fora. Buades apunta com a causes internes de la recessió "la debilitat política, amb l'amenaça d'impeachment a Dilma Rousseff i els diversos escàndols de corrupció que omplen la premsa cada dia". A més, el desequilibri fiscal o l'augment continuat de l'endeutament del país, tampoc ajuden la situació econòmica.
Un model en decadència
Precisament el model econòmic brasiler ha viscut anys de "miracle" sobre la base d'un consens en tres potes bàsiques: el superàvit primari, les metes d'inflació (6,5% com a màxim) i el canvi fluctuant entre el real i el dòlar. Tot plegat amb una exigent llei de responsabilitat fiscal pels càrrecs públics per garantir que es complís.
"Això ha evolucionat a un model on s'ha inclòs al consum moltes classes populars amb major distribució de la renda, l'augment del salari mínim, més despesa pública o facilitant l'accés al sistema bancari", recorda Buades. També hi ha hagut "intervencionisme del Govern en la producció amb programes d'acceleració del creixement, i la selecció de 'campions nacionals' perquè hi hagi empreses seleccionades a dit que puguin ser players globals", afegeix.
En el sector extern, a diferència d'altres països sud-americans com Xile, el Brasil ha apostat pel proteccionisme, amb aranzels alts (tot i que dins dels límits de l'OMC), i posant dificultats a l'acceptació d'homologacions d'altres països.
S'ha acabat construir
El cònsol adjunt del Brasil a Barcelona, Michael Laham, celebra que "un 95% de les infraestructures previstes arran dels Jocs Olímpics ja estan acabades". De fet, el sector de les obres públiques, l'immobiliari i, en conseqüència, el dels materials de construcció, són alguns dels més afectats per la crisi. Josep Maria Buades també assenyala el del petroli i el gas, així com l'automobilístic, com la resta de sectors més perjudicats per la recessió.
Per contra, el director de l'oficina d'Acció a Sao Paulo destaca que l'agronegoci, les energies renovables, les telecomunicacions, les TIC, o la producció audiovisual "estan resistint millor", i poden ser un camp a estudiar per les empreses catalanes. "Ara vivim una oportunitat amb el preu del real respecte l'euro, és un bon moment per entrar al Brasil", assegura. Un país que, ara com a factors optimistes, manté unes grans reserves de dòlars (370.000 milions), i una inversió estrangera directa de 70.000 milions de dòlars el 2015.
Oriol Balaguer, soci consultor de Nearco, coincideix que la celebració dels Jocs Olímpics pot ser un punt d'inflexió en l'estat d'ànim del país. "Tornaran l'orgull al país, especialment a l'àrea de Rio de Janeiro, a la que aportaran una marca reconeguda". Per Balaguer, especialment aquesta àrea del país "és un bon lloc per captar talent, un entorn propici per a les start-ups i fer feina en sectors com el de les smart cities".
De fet, "Rio de Janeiro no és una ciutat industrial, depèn del petroli i el gas", adverteix Flavio Soares, soci del despatx d'advocats Soares & Vacite, que ha ajudat diverses empreses catalanes a entrar al Brasil. "La segona indústria de la regió és el tèxtil, la moda", afegeix.