• Economia
  • El Dragon Khan de l'emprenedoria (8)

El Dragon Khan de l'emprenedoria (8)

Després de set entregues del Dietari, els emprenedors han pres consciència del seu 'ofici': ja saben conviure amb el risc

    Dragon Khan | R. Segura (ACN)
    Dragon Khan | R. Segura (ACN)
    Roser Solanes/Oriol Sanleandro
    03 de Juliol de 2013 - 05:30
    Act. 04 d'Agost de 2013 - 12:10

    Hem escoltat dir moltes vegades a altres companys que emprendre s'aproxima a fer un salt al buit amb la confiança que, abans de tocar terra, passarà una avioneta que et durà ben amunt. Nosaltres -coses de la nostra generació- ens imaginem que tard o d'hora arribarà un núvol Kinton.

    Ara mateix encara ens trobem a l'aire, però amb l'experiència que hem anat adquirint fins al moment podem dir-vos que no és ni com una caiguda lliure a plom, ni com la baixada dolça i controlada que podria tenir una ploma. Emprendre és com pujar al Dragon Khan o com entrar dins d'un tornado amb totes les de la llei.

    Pots començar un dia amb una dutxa d'aigua freda, que fa que estiguis a dalt de tot fent tirabuixons; trobar-te amb un problema o una mala notícia al migdia, que et fa pensar que has tocat fons; i de cop, a la tarda coneixes algú que et dona un cop de mà. I a la nit ja tornes a estar als núvols.

    Aprendre a controlar
    Emprendre és un trajecte ple de turbulències que al principi fan respecte i són difícils de dominar. Però, amb el temps, i sobretot amb el suport del teu equip, vas aprenent a controlar.

    Sigui com sigui, el que és important és saltar. És donar aquest primer pas cap al buit, aquest acte de fe cap el que tu creus i t'apassiona, i començar a fer que les idees es converteixin en realitats.

    Quan fas el salt i creues aquest punt d'inflexió que hi ha entre el parlar i el fer, és quan el teu projecte comença a cobrar vida de debò. En el nostre cas, a les poques setmanes d'haver llançat l'MVP (minimum viable product) es va posar en contacte amb nosaltres una de les empreses europees més importants dins el nostre sector per interessar-se pel que estàvem fent.

    Just acabàvem de començar i no teníem una base sòlida, però el sol fet d'estar "vius" ens va permetre començar a establir vincles. Un cop comences a fer, per senzill que sigui el teu prototip, ja tens un tangible i això ho canvia tot. Has deixat de parlar d'intencions per passar a mostrar resultats i has deixat d'imaginar escenaris per començar a palpar el "camp de batalla" i això, et converteix en un jugador més.

    La setmana que ve, darrer capítol de la Roser i l'Oriol als EUA. Rep l'alerta