"El nostre èxit és trobar una feina"

Javier López, un dels organitzadors del primer congrés d'aturats majors de Catalunya, explica en un llibre la història de defensa d'un dels col·lectius més afectats per la crisi

Està esgotat però no transmet el seu cansament. Al contrari, Javier López (Barcelona, 1958) està ben alerta a les ofertes de feina i a les notícies que afecten, directament i indirectament, als aturats majors de 45 anys. El seu és el col·lectiu al qual ha defensat durant els últims tres anys des d'una associació, sorgida espontàniament, per agrupar els treballadors desocupats, pares i mares de família i amb una llarga experiència laboral al darrere.

Després de participar en un curs de formació per majors de 50 anys a la seva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, –"al curs ens ensenyaven a refer el currículum i com buscar treball", apunta- López i alguns companys van decidir crear l'Associació d'Aturats Majors Actius (APMA), d'on després va sorgir una empresa de serveis, APMA, que ocupava els mateixos desempleats.

Un congrés per aturats
La gesta va donar lloc a l'organització del primer Congrés d'Aturats Majors de 45 de Catalunya, celebrat a l'octubre de 2013, amb gran èxit. Juntament amb altres associacions similars de l'Hospitalet de Llobregat, Olot, Terrassa i Badia del Vallès van reunir a més de 300 assistents al teatre municipal de la ciutat per escoltar experts en economia, mercat de treball i salut mental.

Ara, aquest treballador relata l'experiència a través d'un llibre, Crònica de una asociación de parados, on explica aquesta època de lluita per un dels col·lectius de desempleats més invisibles que ens deixa la crisi econòmica. En té contactes establerts amb una petita editorial però està esperant finançament perquè el text sigui una realitat i pugui servir per donar a conèixer les experiències viscudes. 

"En aquests anys he fet un màster accelerat en màrqueting, relacions públiques i humanes. Ara m'atreviria a crear una altra empresa si cal o organitzar un altre congrés", assegura emocionat. Afirma que l'experiència ha estat una lliçó de vida "tremenda" que li ha permès viure situacions molt dures: "He vist homes amb barba plorar perquè ho estaven passant molt malament", recorda.

D'aturat a empresari, tot d'una
El curs Reinicia't va ser l'inici de tot. Una formació que pretenia reeducar en la cerca de feina un grup de desocupats va ser l'origen de la primera associació estatal que agrupava els desempleats de més edat. "Un dia vam pensar que havíem de crear una associació perquè teníem clar que, a nivell individual era dificilíssim trobar feina però, tal vegada, en grup, podríem fer alguna cosa més", relata López.

De la unió va sorgir la força emprenedora per fundar una empresa de serveis, APMA, dedicada principalment a les reformes d'habitatges. "Ens vam convertir en emprenedors. I això que partíem dels zero euros. Però la nostra primera feina va ser una obra de tres mesos per la que vam contractar sis persones... Anàvem fent".

El seu cas no va passar inadvertit. A més del suport institucional, els mitjans de comunicació se'n van fer ressò. Els televisius Comando Actualidad o Salvados van posar el focus en els noms i cognoms d'aquests treballadors agosarats que no volien quedar-se callats. Ni volien, ni volen. "La veritat és que som el col·lectiu menys conegut", denuncia López, un dels 283.378 aturats majors de 45 anys que les xifres de l'atur registrades al gener de 2015 han posat sobre la taula.



Un col·lectiu invisible?
Suposen vora el 49% de la taxa d'atur de Catalunya, però una de les principals denúncies del col·lectiu és la invisibilitat a la que, creuen, estan sotmesos. "No som invisibles!" va ser el lema d'aquell primer congrés d'aturats que López va viure en primera persona. "El congrés va ser un èxit, i em fa por usar la paraula perquè l'èxit és trobar feina. Però el que és cert és que hi vam treballar moltíssim per portar-ho endavant", reconeix.

La trobada va desembocar en la participació del col·lectiu, per primera vegada, en la Mesa d'Ocupació convocada pel Govern català. López es va reunir amb càrrecs de l'Administració catalana, va convertir-se en conferenciant, president dels desempleats de la seva edat a escala nacional i, fins i tot, en tertulià d'un dels programes de ràdio d'estiu de la Cadena SER. "Va ser una etapa molt intensa, però realment vaig haver-me de marcar uns límits perquè no sempre és possible treballar gratis", apunta.

Després d'aquests tres anys de viatges, reunions i de parlar dia rere dia amb pares i mares de família desesperats pel drama de l'atur, ha decidit reflexionar-ho. No oblida que, a molts dels fòrums de treball als quals ha assistit, alguns dels empresaris han confirmat les seves sospites. "Alguns m'han reconegut que, directament, rebutjaven els currículums quan descobrien que eren de gent més gran de 45 anys, però també saben que la fidelitat a l'empresa és més gran en la gent de la nostra edat que en els més joves", conclou satisfet.
Avui et destaquem
El més llegit