El Pota Blava no vol ser un pollastre "de Nadal"

El gruix de les vendes de la Raça Prat es fan al desembre i això complica la viabilitat de la granja productora

Les festes nadalenques són sinònim de tradicions i un dels llocs on això resulta més evident és a taula, segurament perquè és on més estona passen els catalans i les catalanes aquests dies. Entre els productes estrella hi ha el pollastre de pagès, que se sol cuinar rostit i després s'aprofita per fer els canelons de Sant Esteve, que es mengen aquest dilluns. En una data tan assenyalada, les famílies busquen productes de primera qualitat i això dispara les vendes dels pollastres i capons de la Indicació Geogràfica Protegida Raça Prat, més coneguts com els Pota Blava. La prova és que la Granja Avícola Torres, l'única que els cria, n'ha venut uns 2.000 exemplars aquest desembre i ha esgotat existències un any més.

A primera vista pot semblar un negoci rodó, però el responsable de la granja i president del Consell Regulador del Pollastre i el Capó del Prat, Manuel Torres, avisa que això no és així. "Cada setmana matem, però no suficient. Aguantem en pèrdues fins que arriba el Nadal i després recuperem, però aquesta no és forma de viure", explica. Aquesta estacionalitat fa molt complicat mantenir l'estructura productiva de les instal·lacions durant tot l'any.

Per aquest motiu i per garantir la continuïtat d'aquesta raça autòctona, l'Ajuntament del Prat va comprar l'any passat la granja per 650.000 euros, si bé la família Torres es manté com a gestora durant els pròxims cinc anys. El principal escull per tirar endavant, segons el pagès, és que la major part de consumidors associen el Pota Blava amb el Nadal, quan registra més del 80% de les vendes de tot l'any, però després se n'obliden. "És un problema de mentalitat", lamenta.

En aquest sentit, el productor destaca l'esforç que fan els restauradors de la zona per popularitzar la Raça Prat els 365 dies de l'any. La punta de llança d'aquesta batalla és l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, l'AGT, una entitat nascuda el 2009 amb l'objectiu de posicionar aquesta comarca barcelonina i els seus productes, molts d'ells procedents del Parc Agrari, a la primera fila de la gastronomia catalana. Iniciatives com el Quinto Tapa o el FiraTapa, que coincideix amb la Fira Avícola del Prat, han servit perquè el Pota Blava arribés a la boca de molts paladars. Fins i tot els congressistes del Mobile World Congress van poder tastar la Raça Prat durant el certamen de l'any passat, en el marc de L'Hospitalet Experience.

"És fonamental la col·laboració d'experts innovant amb l'oferta gastronòmica que faci visible que el producte pot ser interessant en qualsevol època de l'any. En aquest punt seran de gran ajuda els mitjans de comunicació per difondre aquestes iniciatives i la qualitat, els avantatges per a la salut i l'originalitat del producte", afegeix el catedràtic en Economia i Finances de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat. L'economista recalca que l'estacionalitat afecta molts productes d'arreu del món, com per exemple el gall d'indi als Estats Units: el 40% del consum anual es fa en un sol dia, per Acció de Gràcies, quan es mengen 262 milions de quilos d'aquest producte.

No obstant això, el catedràtic destaca que hi ha productes que han aconseguit superar aquesta estacionalitat. És el cas del cava, que abans també es consumia bàsicament als volts del Nadal i que ara és present a qualsevol festa. També hi ha hagut un canvi en la manera de consumir gelats: abans eren un indicador inequívoc d'estiu i ara els podem trobar tot l'any als congeladors dels supermercats i a les cartes de postres de qualsevol restaurant.

El Pota Blava i el rescat de l'Ajuntament
La Raça Prat és autòctona del Baix Llobregat i es va recuperar a partir dels anys 80. Es caracteritza per la coloració rossa fosca del plomatge i, sobretot, pel blau pissarra de les potes i els dits. Tenen una criança mínima de 90 dies i el 80% de la seva alimentació són cereals. Cada unitat que es posa a la venda porta una etiqueta amb el segell europeu d'Indicació Geogràfica Protegida, que n'acredita la qualitat. Es tracta de l'únic pollastre espanyol que ha estat reconegut amb aquesta denominació específica.
Avui et destaquem
El més llegit