Segons el secretari d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Joan Aregio, les últimes dades de l'atur registrat a l'octubre certifiquen el canvi de cicle al mercat laboral, ja que el 2014 es tancarà molt probablement amb menys desocupats que el 2013. No obstant això, amb un índex d'atur de prop del 20% resulta difícil justificar que les coses s'estan fent bé.
A data de 4 de novembre, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha publicat 43 ofertes de treball al portal web, per contra, el portal d'Infojobs n'ha publicat 543, en les últimes 24 hores. La contundència d'aquestes xifres fa pensar que el SOC actua més com a registre d'aturats que com a agència de col·locació de referència, una teoria que comparteixen la majoria dels experts que defineixen el SOC com "un gestor d'ajudes o subvencions del mercat laboral".
"Tots sabem que, per desgràcia, les empreses quan busquen gent no van al SOC perquè no els inspira confiança; fins i tot ho reconeix la pròpia administració de treball, quan publica que via aquestes oficines només intermèdien un 3%", afirma Àngel Buxó, president de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER).
Quins són els canals de recerca de feina?
Oficialment hi ha dos tipus d'intermediaris; les empreses de treball temporal (ETT), que contracten treballadors i treballadores per després cedir-los als seus clients; i el Servei d'Ocupació de Catalunya. Ara bé, segons l'últim estudi d'Adecco, la majoria de les ofertes de treball formen part de l'anomenat mercat ocult, un mercat format per les vacants que les empreses prefereixen no fer públiques i que cobreixen accedint a les seves pròpies fonts de contactes o referències de persones de confiança. Concretament, Adecco parla d'un 80%, una xifra que Buxó qualifica de desorbitada i irreal: "El mercat del boca-orella no és sinònim de mercat ocult i, en tot cas, no superaria el 40% de les ofertes de feina, ja que funciona molt en la micro i petita empresa, però no en les mitjanes i grans empreses".
Ho reafirma Xavi Castro, responsable de zona de Barcelona d'Eurofirms, la primera empresa de serveis de selecció de personal amb capital 100% català, que competeix directament amb organitzacions com Raandstad, Adecco i Manpower. "Parlar de percentatges sempre és complicat, però és evident que una de les variables que influeix en què una oferta de feina sigui publica i es gestiona amb mecanismes professionals és el grau de professionalitat i els requeriments tècnics del càrrec en qüestió", comenta Castro, qui afegeix que "sempre hi ha hagut un 20-30% d'ofertes de feina que es gestionen de forma interna i que no té perquè ser negatiu si és el que l'empresa necessita, sempre i quan sigui una contractació formal". Segons el responsable d'Eurofirms hi ha dos arguments que justifiquen que l'empresa agafi aquest camí en la contractació d'un treballador: per estalviar costos intermedis o perquè culturalment funcionen per recomanacions.
Segons una enquesta de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació, cada agència insereix al voltant d'unes 120 persones a l'any. "Si ho multipliquem per les 200 agències de col·locació que formen part d'aquest col·lectiu, surt que es produeixen unes 30.000 col·locacions a l'any, que surten només d'aquestes petites agències", detalla el seu president.
La majoria d'aquestes agències són petites empreses; col·legis professionals; gremis com la Unió Patronal Metal·lúrgica del Baix Llobregat amb una borsa de treball pròpia; consultories privades de formació i selecció; unitats de promoció econòmica dels ajuntaments; o petites entitats del tercer sector que treballen amb col·lectius desfavorits. En definitiva, dins d'aquest col·lectiu d'agències de col·locació, no s'inclouen les grans empreses de treball temporal.
Agències privades en la intermediació laboral
El projecte de llei aprovat aquest setembre sobre la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya manté el caràcter públic del servei, que coordinarà el nou rol de les agències privades de col·locació en la intermediació laboral. Un canvi que alguns col·lectius veuen com un primer pas per a la privatització del SOC però que altres comparen amb altres països europeus com Alemanya, França i Holanda.
"Encara és molt d'hora per fer una valoració, no fa ni tres setmanes que el SOC ens van enviar una primera remesa de gent de difícil inserció", explica Buxó. Per a les agències privades aquesta nova col·laboració és una prova experimental: "Econòmicament no ens surt rendible de cap manera però ens ho hem pres com una experiència pilot que acredita que el Govern català vol comptar amb nosaltres en la gestió de la intermediació laboral dels aturats".
Per als diferents agents del sector, l'ideal seria que l'agència privada col·labores de forma molt estreta amb l'agència pública, amb l'objectiu de tenir una base de dades comuna per treballar en una mateixa línia i dinamitzar el mercat laboral. "S'ha sembrat una base teòrica però encara no hi ha un mecanisme d'actuació definit per traduir-ho en la part operativa, un aspecte imprescindible per assegurar la viabilitat del projecte", conclou Castro.
A data de 4 de novembre, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha publicat 43 ofertes de treball al portal web, per contra, el portal d'Infojobs n'ha publicat 543, en les últimes 24 hores. La contundència d'aquestes xifres fa pensar que el SOC actua més com a registre d'aturats que com a agència de col·locació de referència, una teoria que comparteixen la majoria dels experts que defineixen el SOC com "un gestor d'ajudes o subvencions del mercat laboral".
"Tots sabem que, per desgràcia, les empreses quan busquen gent no van al SOC perquè no els inspira confiança; fins i tot ho reconeix la pròpia administració de treball, quan publica que via aquestes oficines només intermèdien un 3%", afirma Àngel Buxó, president de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER).
Quins són els canals de recerca de feina?
Oficialment hi ha dos tipus d'intermediaris; les empreses de treball temporal (ETT), que contracten treballadors i treballadores per després cedir-los als seus clients; i el Servei d'Ocupació de Catalunya. Ara bé, segons l'últim estudi d'Adecco, la majoria de les ofertes de treball formen part de l'anomenat mercat ocult, un mercat format per les vacants que les empreses prefereixen no fer públiques i que cobreixen accedint a les seves pròpies fonts de contactes o referències de persones de confiança. Concretament, Adecco parla d'un 80%, una xifra que Buxó qualifica de desorbitada i irreal: "El mercat del boca-orella no és sinònim de mercat ocult i, en tot cas, no superaria el 40% de les ofertes de feina, ja que funciona molt en la micro i petita empresa, però no en les mitjanes i grans empreses".
Ho reafirma Xavi Castro, responsable de zona de Barcelona d'Eurofirms, la primera empresa de serveis de selecció de personal amb capital 100% català, que competeix directament amb organitzacions com Raandstad, Adecco i Manpower. "Parlar de percentatges sempre és complicat, però és evident que una de les variables que influeix en què una oferta de feina sigui publica i es gestiona amb mecanismes professionals és el grau de professionalitat i els requeriments tècnics del càrrec en qüestió", comenta Castro, qui afegeix que "sempre hi ha hagut un 20-30% d'ofertes de feina que es gestionen de forma interna i que no té perquè ser negatiu si és el que l'empresa necessita, sempre i quan sigui una contractació formal". Segons el responsable d'Eurofirms hi ha dos arguments que justifiquen que l'empresa agafi aquest camí en la contractació d'un treballador: per estalviar costos intermedis o perquè culturalment funcionen per recomanacions.
Segons una enquesta de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació, cada agència insereix al voltant d'unes 120 persones a l'any. "Si ho multipliquem per les 200 agències de col·locació que formen part d'aquest col·lectiu, surt que es produeixen unes 30.000 col·locacions a l'any, que surten només d'aquestes petites agències", detalla el seu president.
La majoria d'aquestes agències són petites empreses; col·legis professionals; gremis com la Unió Patronal Metal·lúrgica del Baix Llobregat amb una borsa de treball pròpia; consultories privades de formació i selecció; unitats de promoció econòmica dels ajuntaments; o petites entitats del tercer sector que treballen amb col·lectius desfavorits. En definitiva, dins d'aquest col·lectiu d'agències de col·locació, no s'inclouen les grans empreses de treball temporal.
Agències privades en la intermediació laboral
El projecte de llei aprovat aquest setembre sobre la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya manté el caràcter públic del servei, que coordinarà el nou rol de les agències privades de col·locació en la intermediació laboral. Un canvi que alguns col·lectius veuen com un primer pas per a la privatització del SOC però que altres comparen amb altres països europeus com Alemanya, França i Holanda.
"Encara és molt d'hora per fer una valoració, no fa ni tres setmanes que el SOC ens van enviar una primera remesa de gent de difícil inserció", explica Buxó. Per a les agències privades aquesta nova col·laboració és una prova experimental: "Econòmicament no ens surt rendible de cap manera però ens ho hem pres com una experiència pilot que acredita que el Govern català vol comptar amb nosaltres en la gestió de la intermediació laboral dels aturats".
Per als diferents agents del sector, l'ideal seria que l'agència privada col·labores de forma molt estreta amb l'agència pública, amb l'objectiu de tenir una base de dades comuna per treballar en una mateixa línia i dinamitzar el mercat laboral. "S'ha sembrat una base teòrica però encara no hi ha un mecanisme d'actuació definit per traduir-ho en la part operativa, un aspecte imprescindible per assegurar la viabilitat del projecte", conclou Castro.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.