El xinès, l'idioma del futur

El potencial creixement econòmic de la Xina fomenta l'interès de la llengua entre els empresaris

Qualsevol empresa que pretén exportar s'ha plantejat alguna vegada arribar al mercat xinès. La República Popular Xinesa, amb uns 1.300 milions d'habitants (el 25% de la població mundial) és el mercat més important del segle XXI, amb un gran potencial de creixement econòmic. No obstant, a banda de la distància i el desconeixement hi ha un tercer factor que espanta especialment: l'idioma. El xinès té milers de caràcters, diversos tons i diferents dialectes, que fan que moltes persones s'ho pensin dues vegades abans de llençar-se a aprendre aquesta llengua. Tot i això, el benefici que en pot extreure un empresari, compensa l'esforç.

Sense intermediaris
La Núria Barberà, llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB, especilitzada en xinès mandarí i màster en Relacions Internacionals per la Nanjing University, ha viscut durant cinc anys a la Xina entre Nanjing i Pequín. Amb un soci ha muntat, entre Roquetes i Tona, la consultoria Baidewei que ofereix serveis de traducció i acompanyament comercial a la Xina. "Tractar directament amb la part xinesa, sense intermediari o traductor, permet apropar-se al client amb més facilitat, i ajuda a què l'altra part s'interessi molt més pel projecte o pel negoci en qüestió", comenta Barberà, que afegeix que "el xinès valora moltíssim que el seu interlocutor mostri interès cap a la seva cultura".

Decisió a llarg termini
No ens hem d'enganyar: aprendre xinès no és fàcil. És per això que la professora nadiua, Malan Hanali, recomana que des de ben petits ens hi posem. "El xinès té més sons i tons que el català i castellà i requereix molta memorització, sobretot al principi".

La dificultat però, no sempre tira enrere. Un exemple són els cursos de xinès que des de fa deu anys ofereix la Cambra de Comerç de Sabadell, amb professors nadius. Susagna Olcina, tècnica de formació de l'entitat, explica que quan van llençar els cursos l'interès va ser molt elevat i que ara els ha disminuït la demanada justament perquè ha augmentat el nombre de centres que ensenyen xinès a la demarcació. "El perfil d'alumnes són empresaris i comercials que necessiten l'idioma per motius de feina. Molts dels nostres alumnes han fet servir el que havien après en viatges de negocis i, d'altres, fins i tot han superat els exàmens oficials", explica Olcina.

Aquests exàmens són els anomenats HSK (Hànyǔ Shuǐpíng Kǎoshì, 汉语水平考试) i són l'equivalent en mandarí al popular First Certificate de Cambridge. Aquests tests són gestionats per Hanban o l'Institut Confuci, una entitat adscrita al Ministeri d'Educació de la Xina. L'examen es pot fer a Barcelona, així com a València i Madrid entre d'altres ciutats.

Avui et destaquem
El més llegit