Aquest juliol es renovarà el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegit Cava. Dels 12 llocs en disputa, sis ja han estat elegits, que són els corresponents als embotelladors, entre els quals no hi ha Codorníu per primera vegada en la història. Pel que fa als altres sis llocs, corresponents als productors, es decidiran en unes eleccions, el 6 de juliol, que comptaran amb una llista conjunta de viticultors de València i Extremadura que representen el “cava no català”.
La primera sorpresa ha estat l’exclusió de Codorníu. Des de la constitució del Consell Regulador el 1991, Codorníu i Freixenet sempre havien ocupat les dues cadires reservades als embotelladors que superen una quota de mercat superior al 15%. No obstant, la marca Jaume Serra, propietat del grup murcià García Carrión, ha avançat el centenari celler de Sant Sadurní.
Fonts del sector assenyalen que Codorníu ha perdut aquesta posició perquè el 2018 va deixar de fabricar marca blanca. Tot i que el 2020 va tornar a produir-ne per a dues cadenes de supermercats britànics, García Carrión els ha superat en la mitjana dels últims quatre anys. A sobre, Codorníu tampoc ha aconseguit l’elecció en les altres categories, només una suplència, fet que deixa aquesta embotelladora fora de l’anomenat “govern del cava”.
Freixenet, Jaume Serra, Segura Viudas, Pere Ventura, Vilarnau i Carles Andreu estaran en el nou consell
A més de Freixenet i Jaume Serra, els altres quatre industrials que formaran part del nou Consell Regulador són els cellers Segura Viudas, Pere Ventura i Carles Andreu, així com Damià Deàs, de Caves Vilarnau i president de la patronal Aecava.
Els altres sis membres, en representació dels pagesos i cooperatives productores, es decidiran en les eleccions del 6 de juliol. Precisament, organitzacions valencianes i extremenyes han presentat una candidatura conjunta per aplegar el vot dels productors de “cava no català” i per trencar el que anomenen “monopoli català” del sector.
A diferència de les anteriors eleccions de 2018, en les quals es van presentar per separat, aquesta vegada ho fan en una candidatura conjunta amb la intenció d’aconseguir entrar, per primera vegada, en el consell del cava.
De les tres categories en les quals es divideixen aquestes eleccions, la candidatura valenciana-extremenya només es presenta en la de productors individuals (per la qual es decideixen tres llocs) després de ser exclosos de la de cooperatives (dos llocs) perquè el seu candidat no figurava en el cens. Van aprofitar aquesta circumstància per polemitzar sobre el suposat control català.
L’advocat valencià Fernando Medina
Al capdavant d’aquesta candidatura hi ha l’advocat valencià Fernando Medina, que en els últims vint anys ha impulsat diversos recursos contra les decisions del Consell Regulador. També és conseller de Dominio de la Vega, un celler de Requena (Plana d’Utiel).
Medina defensa l’ampliació de la superfície de la denominació d’origen, fet al qual sempre s’ha oposat el Consell Regulador per considerar que això afectaria la qualitat del producte. L’argument dels productors de Requena (València) i Almendralejo (Extremadura) és que la demanda d’escumosos dels seus territoris creix més ràpidament que la dels catalans.
Enfront tindran la candidatura catalana Viticultors del Cava, formada per Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders i l'Associació de Viticultors del Penedès. De fa molts anys es presenten junts i, fins ara, sempre s’han imposat en les eleccions.
Arguments de la candidatura catalana
Antoni Borràs, d’Unió de Pagesos, fa una crida a la mobilització dels productors catalans. Adverteix que, en les eleccions del 2018, si les candidatures de València i Extremadura s’haguessin presentat juntes haurien quedat a menys de 50 vots d’obtenir representació.
Mentre el cens de les meses catalanes està integrat per prop de 2.200 productors, el de la resta de l’Estat es queda en 700. Són minoria, però estan més mobilitzats. Fa quatre anys, el rècord de participació es va registrar a Requena amb un 44% del cens.
Subratlla que no hi ha cap problema amb l’anomenat “cava no català” perquè el pla estratègic de la Denominació d’Origen Protegit (DOP), vigent des de 2019, aposta per la zonificació i la segmentació. Això fa que cada productor o industrial “pugui potenciar el producte de la seva terra” com vulgui.
Borràs s’oposa a l’ampliació de les actuals 38.000 hectàrees de la DOP fins que no se superi una producció de 300 milions d’ampolles anuals. En l’actualitat, no s’arriba als 260 milions.
En un sentit similar, Joan Pascual, de l’Associació de Viticultors del Penedès, critica les posicions de la candidatura de Medina per considerar que han interposat recursos a l’acció del Consell regulador perquè “això sigui cal ample”. Insisteix en que no creuen en el cava i que les seves accions van en detriment de la qualitat del producte.
Després de 25 anys en el Consell Rector, Pascual ha optat per donar un pas la costat. El seu lloc serà ocupat per Santi Vallés.
Segons el calendari electoral, un cop fetes les votacions i resoltes les possibles al·legacions, el 29 de juliol es constituirà el plenari del Consell Regulador en el qual cessaran els antics membres i es proclamaran els nous. Precisament, en aquesta sessió es votarà el president.
Xavier Pagès, sense rival
Malgrat les tensions generades en aquest procés electoral, tot apunta a que Xavier Pagès continuarà al capdavant del Consell Regulador. Un dels actuals membres, que demana anonimat, recorda que es va nomenar Pagès per aquest càrrec l’agost de 2018, poc després de deixar de ser conseller delegat de Codorníu, perquè comptava amb el “consens” de totes les parts. Aquestes fonts subratllen que continua sent l’únic que suscita el consens.
Damià Deàs, president de la patronal Aecava i membre del Consell Regulador, aposta obertament per la “continuïtat” i, per tant, per la reelecció de Pagès. Argumenta que ha impulsat una política per donar més “valor” al cava i que ha d’acabar d’aterrar el pla estratègic.
L'àrea de de la Denominació d’Origen Protegit s'estén per 159 municipis: 63 de les comarques de Barcelona; 52 de les de Tarragona; 12 de les de Lleida, 5 de les de Girona, però també 18 de la Rioja, dos de Saragossa, tres d'Àlaba, dos de Navarra i els de Requena (València) i Almendralejo (Badajoz).