05
de Juliol
de
2016
Act.
05
de Juliol
de
2016
"El creixement econòmic és dèbil, inferior al d'abans de la crisi, i susceptible a diversos riscos". Ho adverteix el professor d'Economia d'Esade Josep Comajuncosa durant la presentació de l'Informe Econòmic de l'escola de negocis, que analitza el primer semestre del 2016. L'estudi constata que la recuperació econòmica global, europea i espanyola segueix un ritme menor del desitjable a causa de diversos factors que en mantenen la incertesa. Més enllà del Brexit, "un problema polític més que econòmic per a la UE", segons Comajuncosa, tot plegat permet reunir els cinc principals riscos que amenacen la plena recuperació econòmica.
1. La política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units
L'informe d'Esade assenyala com el primer dels riscos per a l'economia global el canvi d'orientació de la Reserva Federal dels Estats Units, que "va començar una política fiscal molt expansiva l'any 2008, ja a l'inici de la recessió", recorda Comajuncosa, coautor de l'estudi juntament amb David Vegara. A mesura que l'economia nord-americana ha anat recuperant taxes de creixement, la inflació s'ha allunyat del zero i s'ha animat la creació de llocs de treball; la institució que dirigeix Janet Yellen ha anunciat que començarà a canviar aquesta política reduint el volum d'injecció de liquiditat i apujant poc a poc els tipus d'interès.
"El primer cop que ho va fer, però, va generar més dificultats de les esperades, sobretot a les economies emergents", alerta Comajuncosa. Per aquest motiu, indica, "un canvi massa brusc podria afectar l'economia global". Segons el professor d'Esade, Yellen s'ha mostrat "sensible" a aquesta situació i el que semblava que havien de ser dos augments de 0,25 punts durant el 2016, "al final potser queda en una sola pujada o es deixa pel 2017".
Pel professor d'Esade, aquestes pujades "s'haurien de condicionar als resultats de l'economia global i no ser automàtiques; ja que probablement afectarien al consum de les famílies nord-americanes". Sigui com sigui, des de l'escola de negocis adverteixen que el perill principal d'un retorn als tipus d'interès elevats és "provocar una depreciació de les monedes de les economies emergents, especialment a Sud-Amèrica. Generaria problemes de finançament a les seves empreses, amb costos més elevats d'endeutament; i pot generar sortides de capital d'aquests països cap a economies desenvolupades", diu Comajuncosa.
2. Turbulències als mercats financers
Un altre dels riscos que veu Esade en el context econòmic és la possibilitat del creixement de turbulències en els mercats financers. Uns mercats que, segons Comajuncosa, "porten anys funcionant prou bé, però de manera una mica artificial gràcies als baixos tipus d'interès". Un fet que "distorsiona la realitat i ha fet pujar molts índexs de borsa". Pel professor d'Esade, "no queda clar si pujava gràcies a la bona marxa de les empreses o a aquestes polítiques monetàries".
En un moment on els inversors poden preveure un canvi en aquestes polítiques i s'hagin de fixar més en la marxa de les empreses, "poden arribar a la conclusió que el valor de les accions no sigui real i es produeixin ajustaments sobtats amb caigudes importants".
Per Comajuncosa, més enllà de l'efecte que això pugui tenir en els inversors, és important per les conseqüències que pot comportar en l'economia real. "Es retallaria el crèdit, augmentarien les primes de risc i s'enduririen les condicions de finançament de les empreses", assenyala.
3. L'evolució de l'economia xinesa
"La Xina ens queda lluny geogràficament, però és rellevant econòmicament", indica Josep Comajuncosa. Després de dècades de creixement basat en la inversió i les exportacions, el gegant asiàtic s'està reorientant perquè el consum de les famílies es converteixi en el seu motor econòmic. Un canvi de model "necessari", segons l'anàlisi d'Esade; per tal que la Xina i els països emergents que hi van al darrere deixin de ser "grans productors que consumeixen poc".
Ara bé, un canvi de model d'aquestes proporcions no és senzill de completar d'un dia per l'altre. "Les autoritats xineses han de trobar la pauta adequada del canvi de model perquè perjudiqui el menys possible a curt termini", diu Comajuncosa. Recorda que quan a principis d'any es va veure que el creixement queia per sota del 7%, més del previst, tothom es va espantar. "El govern xinès ha de mantenir el canvi de model però sense produir una frenada addicional de la seva economia. Per fer-ho necessitarà polítiques fiscals expansives, i segurament també monetàries". En resum, "un puzle complicat".
4. La baixada del preu del petroli i de les matèries primeres
La caiguda del preu del petroli, i de les matèries primeres en general, és una evident bona notícia per a tots els països que en depenen. "El problema és que la caiguda ha estat molt ràpida i desordenada", apunta Comajuncosa. Més enllà de l'evident pèrdua per als països productors, el professor d'Esade aclareix que la rapidesa de la caiguda "els ha impedit equilibrar els seus pressupostos".
Alhora, remarca, els avantatges d'aquesta caiguda del preu de l'energia "han estat menors dels esperats". Si el petroli és més barat hauria d'augmentar la renda disponible, i de retruc el consum i la inversió empresarial. Però això no ha estat així. Tant els països afavorits per la caiguda dels preus com les famílies han optat per incrementar l'estalvi en lloc del consum, atès l'alt nivell d'endeutament que pateixen. Una reacció lògica que també han compartit les empreses per tal de reduir el deute. "En el futur caldria un ajustament per aprofitar aquest petroli més barat", diu Comajuncosa.
5. La política expansiva del BCE tindrà límit
Les polítiques expansives del Banc Central Europeu han arribat, però s'han fet esperar. Tot i celebrar els efectes del Quantitative Easing, l'anàlisi d'Esade recorda que a la zona euro hi ha una gran diversitat de països, i els tipus d'interès al zero no els satisfan a tots. "Ens satisfà als països de la perifèria perquè estem endeutats, però els països del nucli alemany només ho han acceptat durant un temps", alerta Josep Comajuncosa.
Aquesta política de tipus baixos perjudica l'estalviador alemany o finès; un sacrifici que, segons el professor d'Esade, no faran indefinidament. "Des del sud d'Europa hem d'aprofitar aquests tipus baixos per reduir l'endeutament i seguir amb les reformes estructurals que a llarg termini ens permetin ser més eficients, tot i que a curt termini tinguin costos", ressalta.
La reforma laboral que "no està clar que hagi donat el resultat que s'esperava" encapçala la llista dels deures pendents. "Un cop feta haurien d'haver desaparegut els temors dels empresaris a contractar, però no ha estat tant així", diu Comajuncosa. Garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, millorar el model productiu i recuperar les ajudes públiques a l'R D són la resta de tasques que conclouen des d'Esade que caldria completar abans que tornin a pujar els tipus d'interès.
1. La política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units
L'informe d'Esade assenyala com el primer dels riscos per a l'economia global el canvi d'orientació de la Reserva Federal dels Estats Units, que "va començar una política fiscal molt expansiva l'any 2008, ja a l'inici de la recessió", recorda Comajuncosa, coautor de l'estudi juntament amb David Vegara. A mesura que l'economia nord-americana ha anat recuperant taxes de creixement, la inflació s'ha allunyat del zero i s'ha animat la creació de llocs de treball; la institució que dirigeix Janet Yellen ha anunciat que començarà a canviar aquesta política reduint el volum d'injecció de liquiditat i apujant poc a poc els tipus d'interès.
"El primer cop que ho va fer, però, va generar més dificultats de les esperades, sobretot a les economies emergents", alerta Comajuncosa. Per aquest motiu, indica, "un canvi massa brusc podria afectar l'economia global". Segons el professor d'Esade, Yellen s'ha mostrat "sensible" a aquesta situació i el que semblava que havien de ser dos augments de 0,25 punts durant el 2016, "al final potser queda en una sola pujada o es deixa pel 2017".
Pel professor d'Esade, aquestes pujades "s'haurien de condicionar als resultats de l'economia global i no ser automàtiques; ja que probablement afectarien al consum de les famílies nord-americanes". Sigui com sigui, des de l'escola de negocis adverteixen que el perill principal d'un retorn als tipus d'interès elevats és "provocar una depreciació de les monedes de les economies emergents, especialment a Sud-Amèrica. Generaria problemes de finançament a les seves empreses, amb costos més elevats d'endeutament; i pot generar sortides de capital d'aquests països cap a economies desenvolupades", diu Comajuncosa.
2. Turbulències als mercats financers
Un altre dels riscos que veu Esade en el context econòmic és la possibilitat del creixement de turbulències en els mercats financers. Uns mercats que, segons Comajuncosa, "porten anys funcionant prou bé, però de manera una mica artificial gràcies als baixos tipus d'interès". Un fet que "distorsiona la realitat i ha fet pujar molts índexs de borsa". Pel professor d'Esade, "no queda clar si pujava gràcies a la bona marxa de les empreses o a aquestes polítiques monetàries".
En un moment on els inversors poden preveure un canvi en aquestes polítiques i s'hagin de fixar més en la marxa de les empreses, "poden arribar a la conclusió que el valor de les accions no sigui real i es produeixin ajustaments sobtats amb caigudes importants".
Per Comajuncosa, més enllà de l'efecte que això pugui tenir en els inversors, és important per les conseqüències que pot comportar en l'economia real. "Es retallaria el crèdit, augmentarien les primes de risc i s'enduririen les condicions de finançament de les empreses", assenyala.
3. L'evolució de l'economia xinesa
"La Xina ens queda lluny geogràficament, però és rellevant econòmicament", indica Josep Comajuncosa. Després de dècades de creixement basat en la inversió i les exportacions, el gegant asiàtic s'està reorientant perquè el consum de les famílies es converteixi en el seu motor econòmic. Un canvi de model "necessari", segons l'anàlisi d'Esade; per tal que la Xina i els països emergents que hi van al darrere deixin de ser "grans productors que consumeixen poc".
Ara bé, un canvi de model d'aquestes proporcions no és senzill de completar d'un dia per l'altre. "Les autoritats xineses han de trobar la pauta adequada del canvi de model perquè perjudiqui el menys possible a curt termini", diu Comajuncosa. Recorda que quan a principis d'any es va veure que el creixement queia per sota del 7%, més del previst, tothom es va espantar. "El govern xinès ha de mantenir el canvi de model però sense produir una frenada addicional de la seva economia. Per fer-ho necessitarà polítiques fiscals expansives, i segurament també monetàries". En resum, "un puzle complicat".
4. La baixada del preu del petroli i de les matèries primeres
La caiguda del preu del petroli, i de les matèries primeres en general, és una evident bona notícia per a tots els països que en depenen. "El problema és que la caiguda ha estat molt ràpida i desordenada", apunta Comajuncosa. Més enllà de l'evident pèrdua per als països productors, el professor d'Esade aclareix que la rapidesa de la caiguda "els ha impedit equilibrar els seus pressupostos".
Alhora, remarca, els avantatges d'aquesta caiguda del preu de l'energia "han estat menors dels esperats". Si el petroli és més barat hauria d'augmentar la renda disponible, i de retruc el consum i la inversió empresarial. Però això no ha estat així. Tant els països afavorits per la caiguda dels preus com les famílies han optat per incrementar l'estalvi en lloc del consum, atès l'alt nivell d'endeutament que pateixen. Una reacció lògica que també han compartit les empreses per tal de reduir el deute. "En el futur caldria un ajustament per aprofitar aquest petroli més barat", diu Comajuncosa.
5. La política expansiva del BCE tindrà límit
Les polítiques expansives del Banc Central Europeu han arribat, però s'han fet esperar. Tot i celebrar els efectes del Quantitative Easing, l'anàlisi d'Esade recorda que a la zona euro hi ha una gran diversitat de països, i els tipus d'interès al zero no els satisfan a tots. "Ens satisfà als països de la perifèria perquè estem endeutats, però els països del nucli alemany només ho han acceptat durant un temps", alerta Josep Comajuncosa.
Aquesta política de tipus baixos perjudica l'estalviador alemany o finès; un sacrifici que, segons el professor d'Esade, no faran indefinidament. "Des del sud d'Europa hem d'aprofitar aquests tipus baixos per reduir l'endeutament i seguir amb les reformes estructurals que a llarg termini ens permetin ser més eficients, tot i que a curt termini tinguin costos", ressalta.
La reforma laboral que "no està clar que hagi donat el resultat que s'esperava" encapçala la llista dels deures pendents. "Un cop feta haurien d'haver desaparegut els temors dels empresaris a contractar, però no ha estat tant així", diu Comajuncosa. Garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, millorar el model productiu i recuperar les ajudes públiques a l'R D són la resta de tasques que conclouen des d'Esade que caldria completar abans que tornin a pujar els tipus d'interès.