13
de Gener
de
2015 - 04:00
Feia força temps que les campanades d'any nou no es tenyien amb tant d'optimisme des del món econòmic. Tothom està cansat de parlar de crisi, i recuperació és la paraula de moda. Les dades macroeconòmiques acompanyen, però els papers amb la feina pendent encara s'acumulen sobre la taula. Mentrestant, els ciutadans a peu de carrer esperen notar finalment aquests bons auguris a la seva butxaca i, sobretot, al mercat de treball.
El professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic en economia Josep Maria Gay de Liébana ha comentat al programa Els Matins de TV3 el que ell ha anomenat les xifres de "la gran balança del 2015". Segons el professor, "el 2015 hem de pensar que serà un any en què podrem respirar una mica més tranquils". Gay de Liébana ha afegit que "les dades positives poden arribar a fer de contrapès a les coses dolentes que s'arrosseguen".
D'una banda, en els factors que poden fer millorar l'economia, hi ha afegit la baixada de l'euro, pel fet que afavorirà les exportacions i les inversions estrangeres que s'estan produint. També ha parlat de manera positiva de les promeses i regeneració política que significa l'any electoral, tot i les incerteses. La internacionalització de les empreses també és un dels factors importants en aquest any que tot just encetem, així com les previsions optimistes de recuperació.
A l'altra cara de la moneda, segons Gay de Liébana, hi ha factors com ara l'elevat dèficit de la seguretat social o el deute públic i el de les famílies, que fan frenar la recuperació. En clau espanyola, al professor li preocupen per aquest any 2015 el nombre d'afiliats a la Seguretat Social (concretament 877.000 persones menys des que governa Mariano Rajoy), el manteniment de les pensions i l'evolució dels salaris a la baixa. En general els desequilibris macroeconòmics sumats són un fort contrapès negatiu per la recuperació.
Optimisme moderat
Aquest mateix matí, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, també ha parlat sobre les expectatives econòmiques pel 2015. Després de les reformes dels últims anys "Espanya compta amb una economia més flexible i està creant ocupació", segons Oliu; que ha reclamat mantenir l'austeritat en la despesa pública. De fet, el banc preveu que l'atur se situï en el 22,5% el 2015; però la feblesa de la zona euro limita la capacitat de creixement, que, amb tot, Banc Sabadell situa en un avanç del 2,3% del PIB nacional per aquest any.
Unes previsions un xic superiors a les del Fons Monetari Internacional (FMI) i el mateix govern espanyol, que situen el creixement esperat entre l'1,7 i l'1,8%. En aquest sentit, la professora d'Economia de l'Iese Núria Mas, destacava recentment que "Espanya no recuperarà el nivell de PIB fins el 2020 si creix a l'1% anual, o fins al 2017 si ho fa al 2%".
Oliu també ha presentat la previsió d'inflació, situant-la en un 0,4% amb possibilitat de desviació a la baixa. A més, ha augurat que el flux de crèdit millorarà i es donaran millors condicions de finançament.
Accelerar la recuperació europea
En el creixement de l'economia hi jugarà un paper determinant el context europeu. Antoni Abad, president de Cecot, assegurava recentment a VIAempresa que "al 2015 serà molt important la recuperació europea. El 80% de les nostres exportacions es fan a Europa i si el mercat europeu no reacciona amb la demanda interna, tot i la incipient recuperació, serà insuficient. Recordem que Europa és el primer mercat econòmic del món".
Abad reclama aturar el procés per "apedaçar les velles regulacions, cal començar a pensar en una base zero. Volem estar regulats per les millors pràctiques a escala global i això és tan fàcil com estudiar-les i incorporar-les amb coratge". A més, posa èmfasi en la repercussió que té aquest fet sobre les arques públiques i l'ocupació. "Quan entendrem que un frau fiscal col·lectiu, proper al 25%, i un atur del 24% són insostenibles? I que només es poden entendre perquè el marc regulatori és obsolet?", es pregunta.
Des d'una altra patronal, en aquest cas Pimec, el seu president Josep González reclamava en el seu balanç anual davant la premsa que "calen mesures d'estímul econòmic. Mentre no hi hagi un govern europeu que governi, serà difícil que funcionin les mesures europees".
Pel seu cantó, el catedràtic d'Economia i professor d'Esade Francesc Xavier Mena, lamentava en una conferència a l'escola de negocis que "a Europa estem estancats i el Banc Central Europeu (BCE) encara pensa si ha de seguir o no amb els estímuls". Mentrestant, assegura, "els capitals estan creuant l'Atlàntic i el dòlar s'aprecia".
La potència nord-americana
Mena no dubtava a remarcar que "els Estats Units són l'únic motor que ja ha sortit de la crisi, ha normalitzat el mercat de l'habitatge, i la Reserva Federal ha acabat de retirar els estímuls". L'economia nord-americana va a bon ritme, impulsada en bona part per la reducció de la dependència energètica.
El shale gas i el petroli, que s'extreuen massivament, hi tenen un paper clau. "Han passat a ser autosuficients en gas, i van camí de ser-ho en petroli. Això ha provocat una expansió de la producció i una reducció del preu a un 20 o 30% menys del que estàvem acostumats", explica Mena. El professor d'Esade assegura que "és l'hora de la reindustrialització i l'atracció de capitals mentre comença a sonar el "made in America, again".
De fet, tot apunta que els Estats Units creixeran molt més que la zona euro. No en va, Alfred Pastor, professor d'Economia d'Iese, assegurava que "el PIB dels Estats Units ja està un 6% per sobre del d'abans de la crisi; mentre que a la zona euro encara és quatre punts per sota".
La recuperació industrial
I si els Estats Units han apostat per recuperar la indústria, per què no ho pot fer Europa? Això és el que es pregunta Josep González des de Pimec. "Portem 10 o 15 anys que ens hem oblidat de la indústria", lamentava. Tot i fer autocrítica empresarial per les inversions en sectors com l'immobiliari, el president de Pimec deixava clar que el principal motiu de desindustrialització han estat "les polítiques d'oblit del sector industrial".
Segons González, "hi va haver un moment que es va pensar que les noves tecnologies donarien feina a tothom, però ja veiem que cal recuperar la indústria si volem generar de debò llocs de treball significatius".
La xacra de l'atur
"El gran atur que tenim no es resoldrà amb la millora de l'economia. Si no es fa res, tindrem una generació que mai no haurà treballat", alertava Alfred Pastor. La desocupació segueix sent el principal problema de l'economia espanyola, i no té grans perspectives de millora.
Núria Mas, també des de l'Iese, destaca que tot i que "s'ha creat feina, segueix havent-hi més de 4 milions d'aturats i les diferències d'atur entre Espanya i la resta de la Unió Europea són abismals". Mas insisteix en la idea de Pastor que "s'hi ha de fer alguna conscient, per si sol no es resoldrà".
Es tracta, doncs, d'un problema estructural. Així ho manifestava Núria Mas amb l'evidència de les dades. Ja a l'any 2008, abans de ser plenament conscients de la crisi econòmica, "només el 52,5% de la gent en edat de treballar ho feia", recorda Mas. A més a més, la feina a temps parcial tampoc era una alternativa, a diferència dels països més dinàmics d'Europa. Això sí, Espanya liderava el continent en contractes temporals.
A tot plegat s'hi suma l'enorme atur juvenil, que Espanya segueix liderant en l'àmbit europeu. El percentatge de joves menors de 25 anys sense feina a Espanya arriba al 53,5%, segons les darreres dades de l'Eurostat. Un percentatge superior al de països com Grècia, Croàcia o Itàlia.
El professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic en economia Josep Maria Gay de Liébana ha comentat al programa Els Matins de TV3 el que ell ha anomenat les xifres de "la gran balança del 2015". Segons el professor, "el 2015 hem de pensar que serà un any en què podrem respirar una mica més tranquils". Gay de Liébana ha afegit que "les dades positives poden arribar a fer de contrapès a les coses dolentes que s'arrosseguen".
D'una banda, en els factors que poden fer millorar l'economia, hi ha afegit la baixada de l'euro, pel fet que afavorirà les exportacions i les inversions estrangeres que s'estan produint. També ha parlat de manera positiva de les promeses i regeneració política que significa l'any electoral, tot i les incerteses. La internacionalització de les empreses també és un dels factors importants en aquest any que tot just encetem, així com les previsions optimistes de recuperació.
A l'altra cara de la moneda, segons Gay de Liébana, hi ha factors com ara l'elevat dèficit de la seguretat social o el deute públic i el de les famílies, que fan frenar la recuperació. En clau espanyola, al professor li preocupen per aquest any 2015 el nombre d'afiliats a la Seguretat Social (concretament 877.000 persones menys des que governa Mariano Rajoy), el manteniment de les pensions i l'evolució dels salaris a la baixa. En general els desequilibris macroeconòmics sumats són un fort contrapès negatiu per la recuperació.
Optimisme moderat
Aquest mateix matí, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, també ha parlat sobre les expectatives econòmiques pel 2015. Després de les reformes dels últims anys "Espanya compta amb una economia més flexible i està creant ocupació", segons Oliu; que ha reclamat mantenir l'austeritat en la despesa pública. De fet, el banc preveu que l'atur se situï en el 22,5% el 2015; però la feblesa de la zona euro limita la capacitat de creixement, que, amb tot, Banc Sabadell situa en un avanç del 2,3% del PIB nacional per aquest any.
Unes previsions un xic superiors a les del Fons Monetari Internacional (FMI) i el mateix govern espanyol, que situen el creixement esperat entre l'1,7 i l'1,8%. En aquest sentit, la professora d'Economia de l'Iese Núria Mas, destacava recentment que "Espanya no recuperarà el nivell de PIB fins el 2020 si creix a l'1% anual, o fins al 2017 si ho fa al 2%".
Oliu també ha presentat la previsió d'inflació, situant-la en un 0,4% amb possibilitat de desviació a la baixa. A més, ha augurat que el flux de crèdit millorarà i es donaran millors condicions de finançament.
Accelerar la recuperació europea
En el creixement de l'economia hi jugarà un paper determinant el context europeu. Antoni Abad, president de Cecot, assegurava recentment a VIAempresa que "al 2015 serà molt important la recuperació europea. El 80% de les nostres exportacions es fan a Europa i si el mercat europeu no reacciona amb la demanda interna, tot i la incipient recuperació, serà insuficient. Recordem que Europa és el primer mercat econòmic del món".
Abad reclama aturar el procés per "apedaçar les velles regulacions, cal començar a pensar en una base zero. Volem estar regulats per les millors pràctiques a escala global i això és tan fàcil com estudiar-les i incorporar-les amb coratge". A més, posa èmfasi en la repercussió que té aquest fet sobre les arques públiques i l'ocupació. "Quan entendrem que un frau fiscal col·lectiu, proper al 25%, i un atur del 24% són insostenibles? I que només es poden entendre perquè el marc regulatori és obsolet?", es pregunta.
Des d'una altra patronal, en aquest cas Pimec, el seu president Josep González reclamava en el seu balanç anual davant la premsa que "calen mesures d'estímul econòmic. Mentre no hi hagi un govern europeu que governi, serà difícil que funcionin les mesures europees".
Pel seu cantó, el catedràtic d'Economia i professor d'Esade Francesc Xavier Mena, lamentava en una conferència a l'escola de negocis que "a Europa estem estancats i el Banc Central Europeu (BCE) encara pensa si ha de seguir o no amb els estímuls". Mentrestant, assegura, "els capitals estan creuant l'Atlàntic i el dòlar s'aprecia".
La potència nord-americana
Mena no dubtava a remarcar que "els Estats Units són l'únic motor que ja ha sortit de la crisi, ha normalitzat el mercat de l'habitatge, i la Reserva Federal ha acabat de retirar els estímuls". L'economia nord-americana va a bon ritme, impulsada en bona part per la reducció de la dependència energètica.
El shale gas i el petroli, que s'extreuen massivament, hi tenen un paper clau. "Han passat a ser autosuficients en gas, i van camí de ser-ho en petroli. Això ha provocat una expansió de la producció i una reducció del preu a un 20 o 30% menys del que estàvem acostumats", explica Mena. El professor d'Esade assegura que "és l'hora de la reindustrialització i l'atracció de capitals mentre comença a sonar el "made in America, again".
De fet, tot apunta que els Estats Units creixeran molt més que la zona euro. No en va, Alfred Pastor, professor d'Economia d'Iese, assegurava que "el PIB dels Estats Units ja està un 6% per sobre del d'abans de la crisi; mentre que a la zona euro encara és quatre punts per sota".
La recuperació industrial
I si els Estats Units han apostat per recuperar la indústria, per què no ho pot fer Europa? Això és el que es pregunta Josep González des de Pimec. "Portem 10 o 15 anys que ens hem oblidat de la indústria", lamentava. Tot i fer autocrítica empresarial per les inversions en sectors com l'immobiliari, el president de Pimec deixava clar que el principal motiu de desindustrialització han estat "les polítiques d'oblit del sector industrial".
Segons González, "hi va haver un moment que es va pensar que les noves tecnologies donarien feina a tothom, però ja veiem que cal recuperar la indústria si volem generar de debò llocs de treball significatius".
La xacra de l'atur
"El gran atur que tenim no es resoldrà amb la millora de l'economia. Si no es fa res, tindrem una generació que mai no haurà treballat", alertava Alfred Pastor. La desocupació segueix sent el principal problema de l'economia espanyola, i no té grans perspectives de millora.
Núria Mas, també des de l'Iese, destaca que tot i que "s'ha creat feina, segueix havent-hi més de 4 milions d'aturats i les diferències d'atur entre Espanya i la resta de la Unió Europea són abismals". Mas insisteix en la idea de Pastor que "s'hi ha de fer alguna conscient, per si sol no es resoldrà".
Es tracta, doncs, d'un problema estructural. Així ho manifestava Núria Mas amb l'evidència de les dades. Ja a l'any 2008, abans de ser plenament conscients de la crisi econòmica, "només el 52,5% de la gent en edat de treballar ho feia", recorda Mas. A més a més, la feina a temps parcial tampoc era una alternativa, a diferència dels països més dinàmics d'Europa. Això sí, Espanya liderava el continent en contractes temporals.
A tot plegat s'hi suma l'enorme atur juvenil, que Espanya segueix liderant en l'àmbit europeu. El percentatge de joves menors de 25 anys sense feina a Espanya arriba al 53,5%, segons les darreres dades de l'Eurostat. Un percentatge superior al de països com Grècia, Croàcia o Itàlia.