Les xifres d'atur i les últimes tendències del mercat laboral són esfereïdores per a la gran majoria, però no per a un petit col·lectiu: els professionals tècnics. I cal emfasitzar l'etiqueta de 'petit col·lectiu', perquè el nombre d'enginyers i treballadors qualificats que actualment està ocupat o busca feina és molt inferior a la demanda de les empreses.
De fet, la taxa d'atur en el sector tecnològic es troba al voltant del 5% a Catalunya. És a dir, es tracta d'unt atur "quasi 0", segons ha assenyalat el director de serveis a les empreses de Barcelona Activa, Jaume Baró, en l'esmorzar-networking titulat L'ocupació a través de les TIC, organitzat aquest dimecres pel CTecno. Aquesta és una de les moltes dades que s'han presentat en l'últim Baròmetre de l'entitat, on queda molt clar que les empreses es troben cada cop amb més dificultats per trobar el candidat idoni per les seves posicions vacants.
On és el problema? No hi ha un únic origen, sinó diversos: poca formació especialitzada, programes desactualitzats, una nova generació digital que no se sent atreta per la tecnologia... Cal posar-hi remei i"demostrar als joves que les enginyeries i l'àmbit tecnològic és el futur", ha afirmat el director general de SII Concatel, Joan Carrillo. I especialment a les dones, ja que només el 0,9% de les noies que es preinscriuen a la universitat ho fan en carreres tecnològiques, les quals representen un només prop del 6% de les sol·licituds, ha constatat Baró.
Creació o desaparició de la feina?
"El món s'està digitalitzant. Si mirem sis anys enrere, la tendència només venia d'empreses tecnològiques, però això ara s'està estenent a tot el mercat laboral. El 2020 entre el 40 i el 50% dels llocs de feina hauran desaparegut o s'hauran modificat". Amb aquesta ferma sentència ha volgut encetar el director d'organització i desenvolupament de persones a Schibsted Spain, Jaume Gurt, una intervenció que, lluny de ser alarmista, ha intentat posar totes les cartes sobre la taula.
Però l'afirmació que de cada lloc de feina que es crea, dos desapareixen, ara mateix no està d'acord amb la realitat. "Són dades del 2012", ha matisat Gurt, "si ho mirem ara, seria un a tres", precisament pel fet que cada cop més el terreny tecnològic avança i genera més oportunitats laborals alhora que automatitza tasques.
Segons el directiu de Schibsted, i apel·lant al darrer Informe sobre l'Estat del Mercat Laboral fet per Infojobs i Esade, això és el que ha fet que el segment de la tecnologia i la programació sigui ja el segon amb més ofertes de feina. "I amb la previsió de convertir-se en el primer", ha afegit, perquè cada cop són "més demandats" i n'hi ha pocs i amb "baixa competència professional".
A la caça del talent
Però els enginyers que ja han consolidat la seva posició al mercat laboral estan d'enhorabona. Es troben en un àmbit on, si ets bo, té premi; on la formació és constant i les empreses comencen a oferir programes per reciclar els seus treballadors; i on el nivell de sou creix anualment entre el 5 i el 6%, "quan la resta de treballadors veuen increments del 0,2", ha puntualitzat Gurt.
 |
| Joan Carrillo, Francesc Font, Jaume Gurt i Jaume Baró a la trobada. Cedida |
Ara bé, que hi hagi bones perspectives no alleuja el problema de no tenir professionals per les necessitats que es tindran d'aquí al 2020. Ni tan sols les sucoses xifres que s'arriben a oferir en forma de salari és prou atraient per la generació Z, la que arriba com la més tecnificada. "Són potser les més capaces, però també les que menys volen treballar i estudiar carreres tècniques", ha lamentat Gurt sobre la situació que ha portat a les empreses a tenir problemes per captar talent jove, qui sovint rebutja l'estabilitat d'una gran empresa perquè no coincideix amb l'estratègia de la direcció.
Com s'ha de fer, doncs, per atraure'ls? No hi ha una única fórmula màgica, però sí petites solucions com les que ja ha aplicat Schibster: "A la nostra oficina tenim un cuiner que fa el plat que vols, oferim sous dignes tenir una sala on relaxar-se i grans mestres, estrelles amb qui els joves volen treballar". Tot plegat és una filosofia basada a "tenir els millors el màxim temps possible, que ho donin tot i facin sentir orgull a la gent del seu voltant, fer-los créixer", ha resumit Gurt, qui també ha deixat clar que fer feliços els treballadors, escoltar-los i fer-los partícips dels projectes ha de ser l'estratègia.
El més destacat de tot, però, és que no calen grans recursos per aconseguir captar talent, fer coses noves i atrevir-se a capgirar tot el que s'ha fet fins ara. En aquest sentit, ha volgut posar un exemple conegut: "La banca té infinitat de recursos, però no està clar que tingui guanyat el futur. Kantox ja és un competidor fort, i potser té menys diners, però no està aposentat com la banca. Les noves plataformes miren les persones i creixen amb menys".
I les dones, per la seva banda, també juguen un paper important. Ara per ara, aquest és un sector clarament masculí, però tant les empreses com les organitzacions estan sumant esforços per atraure el talent femení. Una de les mesures que Gurt proposa és "trencar la barrera de la conciliació i el tipus de relació". "Els equips de desenvolupament solen ser molt freakis, entorns molt tancats, i les dones se senten més còmodes en entorn més oberts", ha explicat, "també s'ha d'obrir una porta a través de la tecnologia per oferir el teletreball i facilitar la conciliació, perquè les dones transformen el lloc on estan i l'entorn de treball, se les ha d'escoltar".
Més píndoles especialitzades
Un altre dels forats negres es troba en el món de la formació. Francesc Font és el CEO de Nubelo, però també professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, així que sap de primera mà quines són les debilitats i les fortaleses del sistema universitari. "Molts programes estan desactualitzats i hi ha molts professionals estan treballant sense haver acabat la carrera perquè les empreses els van captar abans", ha assenyalat.
Per aquest motiu, considera que el sector tecnològic és un ambient on sovint es prioritza l'experiència per sobre dels estudis. I això es veu clarament en els perfils sèniors, ha assegurat, uns professionals que les empreses "valoren pel que saben fer".
Però com que la tecnologia avança a passes de gegant, formar-se dia rere dia és bàsic. Seguint aquesta línia, Gurt considera un encert la inclusió de píndoles especialitzades a les empreses: "Els sistemes universitaris ofereixen grans paquets de formació, però les persones prefereixen petites formacions específiques". Mentre que una segona opció seria qualsevol dels programes de pocs mesos que cada cop ofereixen més acadèmies, les quals Font ha elogiat perquè permeten als professionals d'altres àmbits "formar-se per cobrir feines concretes". El que posa de manifest que la tecnologia està arribant a tots els sectors i que cada cop és més necessari tenir professionals transversals.