• Economia
  • Els ‘mantres’ de la Reforma Laboral

Els ‘mantres’ de la Reforma Laboral

Els secretaris generals d’UGT i CCOO reivindiquen els efectes positius de la normativa, esgrimint l’increment dels indefinits i la millora de la qualitat de l’ocupació

Javier Pacheco i Camil Ros, durant la taula rodona moderada per Raquel Gil al BizBarcelona
Javier Pacheco i Camil Ros, durant la taula rodona moderada per Raquel Gil al BizBarcelona
Barcelona
10 de Novembre de 2022

“La hòstia en patinet”, “el camí gradual cap al tot” o “una lluita de pedra picada”. Aquestes són algunes de les expressions que han utilitzat els representants dels sindicats majoritaris a Catalunya, UGT i CCOO, per fer un balanç de l’aplicació de la Reforma Laboral. En el marc d’una taula rodona en la primera jornada del saló ‘BizBarcelona’, Camil Ros i Javier Pacheco han elogiat la tasca duta a terme pels sindicats per assolir aquesta nova normativa. “La persistència i la mobilització han permès que entre el tot o res, estiguem notant una millora de la contractació indefinida”. Segons Ros, ara es veuen els resultats de la lluita sindical d’una dècada per demanar la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. En la mateixa línia, Pacheco ha evidenciat que la norma ha portat “un canvi de paradigma en el model de contractació del mercat laboral, que ha acabat amb la dualitat entre temporal i indefinit”.
 
En la seva reflexió sobre l’’Anàlisi i repercussions de la reforma laboral’, el líder d’UGT Catalunya ha admès que, tot i que encara queden temes a resoldre, com el cas de la limitació reguladora de la figura del fix discontinu, la llei ha afavorit que “malgrat la crisi de preus energètica i la inflació i un context generalitzat d’incertesa, els contractes indefinits continuen pujant”. De fet, les dades mostren que actualment a Catalunya es comptabilitzen 200.000 persones més ocupades i amb contracte indefinit en relació amb el 2019.
 

 

Adéu al contracte precari

Camil Ros ha recordat que un 75% dels contractes que es formalitzen ara són indefinits: un 50% a jornada completa i un 25% parcial, mentre que la resta només són fixos discontinus, revertint-se la tendència anterior, on els fixes només suposaven entre un 10 i un 15% del total. “Un dels avantatges de la reforma laboral és que els empresaris ja no poden buscar fórmules per fer contractes precaris”. Els arguments de Javier Pacheco s’han centrat a desmuntar “els mantres que determinats poders polítics, econòmics i mediàtics llençaven sobre els possibles efectes de la norma”. Pel líder sindical, ni ha empitjorat la qualitat de l’ocupació, ni ha disminuït la xifra de contractes indefinits ni la pujada històrica del Salari Mínim Interprofesional (SMI) ha portat cap daltabaix.
 
Pacheco ha insistit en la idea què el camí derivat de la nova regulació laboral ha servit per transformar els contractes de temporals, la majoria abans, fins a indefinits -gairebé tots ara- i un percentatge petit de fixos discontinus. Pacheco i Ros han coincidit que la Reforma Laboral ha aconseguit eliminar figures com la ultraactivitat dels convenis, fet que permetria “devaluacions salarials i la degradació de les condicions laborals”, amb la possibilitat d’acudir als preceptes de l’Estatut dels Treballadors en cas que no es produís un acord entre empresaris i sindicats en les taules de negociació dels acords sectorials.
 
En un context de terciarització de l’economia, especialment visible en ciutats com Barcelona, els sindicats han demanat una aposta per la reindustrialització de l’urbs, afavorint que la capital catalana torni a equilibrar el pes dels seus sectors productius.  Aquesta demanda l’han fet en presència del primer tinent d’alcalde i responsable econòmic de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, que ha presentat la taula rodona. Collboni ha repassat l’aposta del consistori per diversificar l’economia amb l’objectiu de crear ocupació de qualitat amb la promoció de polítiques públiques que l’estimulin. Davant el que ha qualificat del “fantasma de la dreta”, el dirigent socialista ha exposat que en dos anys, l’atur a Barcelona ha baixat del 13 al 7%, reduint-se la xifra de persones sense feina de les 92.000 a les 61.000. A més, ha precisat que el nombre de treballadors amb un contracte indefinit s’ha doblat en el mateix període, superant el 45%.
 
Com a exemple de la col·laboració entre les administracions locals i els sindicats, Collboni ha al·ludit a l’Acord per la Qualitat de l’Ocupació, que “ha de fer de Barcelona una ciutat per viure, però també per treballar”. Per la seva banda, Ros i Pacheco han mostrat un optimisme moderat sobre l’impacte de la Reforma Laboral, explicant que més que una celebració per les bones xifres, es tracta de continuar lluitant perquè vagi millor”.