L'origen se situa als anys 60, quan van sorgir a Barcelona les primeres iniciatives per a comunicar la ciutat, mitjançant un eix viari d'alta capacitat, amb els nuclis més importants del Vallès. El pes socioeconòmic d'ambdues regions va fer necessari la creació d'aquests túnels per tal de potenciar i garantir les comunicacions entre les dues zones, tot facilitant el creixement i el desenvolupament dels territoris. L'any 1969, la infraestructura es va adjudicar a Túneles y Autopistas de Barcelona (S.A. TABASA), que els va construir i els va explotar. Així, els túnels de Vallvidrera van apropar Barcelona al Vallès, tot influint de manera decisiva en l'expansió de les ciutats que es troben a l'altra banda de Collserola.
 |
| Construcció dels túnels de Vallvidrera. Cedida |
Avui, el perfil més comú d'usuari als túnels és, segons Abertis, el commuter, que utilitza aquesta via per anar a treballar. També és una alternativa ràpida per anar a l'Aeroport del Prat. L'any 1991, quan es va inaugurar la infraestructura, hi van circular 2.179.820 vehicles. L'any següent, la xifra ja era de 6.856.136, amb una intensitat mitjana diària de més de 18.000 vehicles. Aquesta xifra es va mantenir fins a l'any 1997, en què el creixement va ser progressiu, tot passant de més de 7 milions de vehicles a més de 12 milions l'any 2010. Després de la crisi, l'any 2014 es va pronunciar un fort increment, fins al punt que a finals del 2015 el volum era de 10 milions de vehicles; una xifra que també s'ha vist incrementada aquest 2016.
El suport de les patronals
David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, explica quina va ser la postura de l'entitat sobre la construcció dels túnels: "La Cecot va ser una de les institucions que més va insistir en la construcció dels túnels. Per a nosaltres, significava un motor de creixement i una via molt important per descongestionar el Vallès". I afegeix: "Ens agradava perquè era sostenible. Va tenir un encaix social bo perquè va mirar pels animals del territori. Sota els túnels, es van instal·lar vies de pas perquè els animals salvatges poguessin saltar d'un costat a l'altre. A més, és una via soterrada, amb un baix impacte visual".
Segons la Cecot, els túnels van contribuir a esponjar la comunicació entre ciutats i van fer que molta gent es traslladés a viure al Vallès, de manera que l'economia del territori en va sortir reforçada. "Va apropar el Barcelonès al Vallès, ja que va millorar la connexió de Barcelona amb Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa i, fins i tot, Manresa. A més, va facilitar la implantació d'empreses al Vallès", assegura Garrofé, que destaca que "una infraestructura sempre ajuda a potenciar l'economia de la zona on es construeix. Ja a l'època romana, allà on es feia un gran vial, es generava negoci".
Per la seva banda, Josep Daví, president de la Comissió d'Infraestructures i Mobilitat de la Cambra de Comerç de Terrassa, afirma que l'entitat sempre s'ha posicionat "a favor del desenvolupament i la promoció de noves infraestructures integrades al medi ambient, impulsores de la millora de la qualitat de les connexions i afavoridores del creixement i el desenvolupament del territori". En aquest sentit, la construcció d'una via que agilitzés les connexions "era considerada una bona notícia".
Per a Daví, els túnels també van propiciar una bona connexió viària del Vallès amb Barcelona, que va fer que la comarca es reforcés com a zona potencial per acollir inversors industrials i del sector serveis. "La millora de les comunicacions sempre facilita la instal·lació d'empreses en una zona determinada. En aquest sentit, els túnels han contribuït que al voltant de la via E9 s'hi concentrin influents zones empresarials per al desenvolupament del territori", diu. També, segons ell, han atret nova població. "Els túnels són una via de desplaçament de treball i d'activitats comercials, ja que milloren les comunicacions i en conseqüència, faciliten la mobilitat de persones cap al Vallès. En el seu moment, els túnels van generar un important flux de gent cap al Vallès, especialment cap a Sant Cugat".
Crítiques al cost del peatge
Al llarg dels anys, els túnels han rebut crítiques des de diferents sectors per l'elevat preu del peatge. Avui dia, els usuaris paguen 3,70 euros (4,16 en hora punta) per utilitzar la via. Segons Abertis, "és l'administració pública [la Generalitat de Catalunya] qui marca el preu i en determina els descomptes", que actualment són per a turismes de baixa emissió registrats i autoritzats al portal ecoviaT i per a turismes amb tres o més ocupants que ho sol·licitin al seu pas per les vies senyalitzades 3 del peatge dels túnels. Existeix també un descompte per freqüència de pas (segons els viatges que es realitzen al mes) i, des de l'any passat, els cotxes elèctrics no paguen peatge.
Segons la Cecot, el peatge és l'assignatura pendent dels túnels. "És una llàstima que no sigui més barat. Creiem que s'ha d'endegar una línia de treball per reduir el preu. Per preu per quilòmetre, és un dels peatges més cars del món. De Sant Cugat a Barcelona hi ha molt poc en línia recta, i el preu del peatge és massa elevat per a aquestes dimensions. Sabem que una infraestructura d'aquestes característiques és cara, però pensem que no s'hauria de penalitzar a l'habitant del territori", reconeix David Garrofé.
 |
| Imatge actual dels túnels. Cedida |
La Cambra de Comerç de Terrassa també s'ha oposat històricament al preu del peatge. "Va ser la primera entitat de Catalunya en manifestar el preu abusiu d'aquest peatge. De l'anàlisi del preu per quilòmetre se'n desprenia que era el més car d'Europa", apunta Josep Daví. L'origen d'aquesta demanda es remunta l'any 1995, quan el ple de la Cambra va sol·licitar a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que intermediés en una solució eficaç per a la rebaixa dels peatges de l'autopista Terrassa-Manresa, el tram Sant Cugat-Rubí-Terrassa i els Túnels de Vallvidrera. Aquesta denúncia va desencadenar en un estudi per part de la Comissió d'Indústria de l'entitat.
Una infraestructura segura i respectuosa amb el medi ambient
Els túnels de Vallvidrera tenen una longitud de 2.500 metres i una profunditat de 180 metres per sota del poble de Vallvidrera. És una via bidireccional i té una amplada de 12,2 metres. Disposa de tres carrils, sent el carril central reversible en funció del trànsit. Tots els túnels disposen de sistemes de ventilació, il·luminació, seguretat i subministrament d'energia elèctrica i d'emergència, que es controlen de manera automàtica des del centre de control, obert 365 dies l'any i les 24 hores del dia. Per tal de garantir la seguretat, hi ha un circuit tancat de televisió, panells SOS d'emergència i panells d'informació variable, on s'emeten missatges de seguretat, l'estat del trànsit i recomanacions per als conductors.
Segons Abertis, el respecte pel medi ambient ha estat un dels aspectes que s'han tingut més en consideració des que es van crear els túnels. L'autopista es va dissenyar amb la idea d'afectar el mínim possible el medi ambient i reduir l'impacte sobre l'entorn. De fet, regularment es realitzen accions de regeneració i controls per preservar al màxim els arbres, la vegetació i les comunitats animals -s'han replantat més de 80.000 exemplars d'arbres i arbusts propis de Collserola-. A més, una tanca perimetral de malla fixada a terra força els mamífers més grans a travessar l'autovia pels indrets adequats, evitant així el seu atropellament.