Les relacions diplomàtiques que caracteritzen la política exterior estan basades en els equilibris, les complicitats, les aliances i amistats perilloses. En poques paraules, “la política exterior no és bonica”. Així es va expressar l’exministre d’Afers Exteriors, Josep Piqué, en el transcurs del dinar tradicional de la XXXIII Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell. Aquesta afirmació implica, segons Piqué, que per resoldre problemes i trobar solucions cal embrutar-se les mans. Just el que no ha fet el Govern de l’Estat amb Algèria. “Les males decisions en política exterior fan que Espanya perdi la seva posició privilegiada com a subministradora de gas natural a la UE”, podent-se erigir en una alternativa a la dependència russa. La mala política, que per Piqué, acaba perjudicant i recaient sobre la competitivitat empresarial. Al final, el fruit d’aquesta decisió és que Itàlia s’endurà el pastís del gas natural que ha deixat Rússia.
Tot i haver afirmat no voler entrar massa en valoracions sobre les actuacions de l’actual ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, Piqué va parlar sobre la política exterior com una estratègia “sòlida, fiable, coherent i consens bàsics”. Aquest supòsit l’oposa a les “formes inadequades amb el conflicte amb Argèlia”, que ha trencat l’acord de cooperació amb l’Estat espanyol i de retruc ha bloquejat l’acord comercial entre els dos països.
'Sorpresa occidental’
Piqué reconeix que després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 han sorgit actors que han començat a disputar l'hegemonia als Estats Units. “Està la Xina, que vol substituir-ho com a gran potència global, però també Rússia i l'Índia, que tenen les seves pròpies estratègies; i Turquia, l'Iran o per descomptat, la Unió Europea”. Per Piqué, aquests factors han generat una “sorpresa occidental”.
"Els altres ens perceben com un país canviant. És essencial que mantinguem els consensos bàsics en política exterior"
Des del punt de vist de la geostratègia, Piqué fa una estirada d’orelles al govern Sánchez, recordant que “el futur d'Espanya passa per la Unió Europea i OTAN. I cal prendre's molt de debò els problemes en el nord d'Àfrica”. De nou, l’apel·lació a la coherència i a la fiabilitat. En aquest cas, el lament se centra en la variació de la postura sobre el Sàhara sense comptar amb l'oposició, que “fa que els altres ens percebin com un país canviant. És essencial que mantinguem els consensos bàsics en política exterior”.
Davant de la incertesa generada pel context actual de crisi energètica i manca de subministraments, Josep Piqué insta a què “l’Estat reparteixi els costos i els beneficis perquè la inflació i el decreixement que patim no provoquin un procés d’estagflació”.
Risc d’inflació crònica
Per a Piqué, l'època que el politòleg estatunidenc Francis Fukuyama va denominar com la fi de la història, ha tocat la seva fi. Amb ella, s’acaba el període d'occidentalització del planeta, basat en l'extensió de la democràcia, de l'economia de mercat i de les societats obertes. Davant d’aquest final, el nou escenari es caracteritza per la creixent tensió per la primacia mundial entre els Estats Units i la Xina, però també per la recol·locació geoestratègica d'actors regionals, als quals Josep Piqué denomina ‘els actors de repartiment’.
El principal risc en l'actualitat passa perquè els augments de preus en els mercats energètics s'autoalimentin i es transformi en un procés inflacionari persistent. Segons el parer de Piqué, la manera de fer front a aquesta situació passa per “recuperar la productivitat i per a això són imprescindibles les polítiques d'oferta i les reformes en els mercats”.
"Les polítiques expansives han estat útils en el curt termini, tanmateix mostren els seus límits i ara correm el risc d'una inflació crònica"
Per a l'exministre, la guerra a Ucraïna ha aguditzat els problemes derivats de la crisi energètica, l'escassetat de semiconductors o fertilitzants; però el punt de partida hem de buscar-lo en la pandèmia de la Covid-19, que va suposar un coll d'ampolla d'oferta des del punt de vista econòmic. “Les polítiques expansives han estat útils en el curt termini, tanmateix mostren els seus límits i ara correm el risc d'una inflació crònica. Els bancs centrals estan canviant ràpidament de política i ja comencen a deixar de comprar l'emissió de deute. Per això comencem a veure increments de primes de risc”, explica.
La solució a la guerra d’Ucraïna
L’escenari geopolític, econòmic i energètic després de la invasió d’Ucraïna ha centrat la intervenció de l’economista, empresari i exministre, Josep Piqué. Durant la seva intervenció, Piqué ha destacat que “Occident ha decidit donar suport a Ucraïna amb dos límits: no posar soldats al territori i no establir una zona d’exclusió aèria per evitar un conflicte directe amb Rússia”. Per a Piqué es tracta, doncs, “d’un compromís limitat. Hem d’ajudar a Ucraïna a defensar-se, és incontestable” i ha afirmat amb contundència que “l’alto a foc ha d’arribar al més aviat possible perquè totes dues vegin que no tenen res a guanyar continuant la guerra”.
Respecte a la fi de la guerra, segons Piqué, “la solució no serà el fet de parar, perquè una cosa és la pau, i l’altra és l’armistici” i ha declarat que “el futur d’Ucraïna ha d’estar a les mans dels ucraïnesos”. Quant al rol que hi juga Espanya, l’exministre ha assegurat que “és important com a quarta economia europea i membre de l’OTAN. La propera cimera a final de mes definirà el concepte estratègic dels pròxims 10 anys i hem de ser coherents amb els nostres compromisos i assumir-los”.