"Els empresaris fa temps que patim i afrontem problemes per tirar endavant. No hi ha cap canvi que no generi temors, però tenim el convenciment que el cost de la dependència és molt més alt que el de la incertesa temporal fins que siguem independents". Són paraules de Francesc Sànchez, coordinador d'Empresaris per la Independència, sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
En la presentació de l'estudi Impacte de la independència en l'empresa, Sánchez ha assegurat que "tenim la voluntat de donar resposta a aquests dubtes i sumar l'empresariat català convencent-lo amb criteris de racionalitat". Segons l'empresari, "l'Estat ha incomplert els pactes al llarg de la història, i és un llast per les més de 600.000 empreses catalanes". En unes setmanes on el debat sobre les llistes que han de concórrer a les eleccions del 27 de setembre és ben viu, una part del sector empresarial vol sumar adeptes a la causa independentista en un terreny on no ho ha tingut mai fàcil. A més a més, una possible llista única sense polítics, de ben segur que comptaria amb la presència d'empresaris.
El teixit empresarial, columna vertebral del país
L'economista i membre del secretariat de l'ANC Jaume Terribas, que ha coordinat l'estudi juntament amb David Ros, destaca que "el teixit empresarial és la columna vertebral de la nostra nació". Com a tal, Terribas reivindica la importància que l'empresariat perdi la por a una possible independència de Catalunya.
"Cal diferenciar l'empresariat català del concepte de pont aeri. Hi ha empresaris que s'autodenominen així, però no assumeixen riscos", assegura Terribas. Al seu entendre, "el canvi és imprescindible, l'única solució. És el resultat de renúncies i sacrificis d'empresaris i de tota la societat. Però amb la gran il·lusió de ser un estat".
Un model econòmic diferent
Precisament David Ros, economista i redactor del document, apunta com un dels elements essencials el fet que "el model econòmic català és d'arrels industrials basat en l'esforç, la perseverança i el lideratge. Ens enfrontem a un model econòmic centralitzat, que amb la democràcia s'ha reforçat a partir de la privatització d'empreses estatals els anys 80". Segons Ros, el gran pes de les empreses de grans infraestructures lligades al món financer de Madrid no es correspon amb el model econòmic català.
"L'estructura econòmica de Catalunya és diferent, amb un pes més elevat d'indústria i comerç per contra dels serveis, entitats financeres i administració pública de Madrid", diu Ros. Unes diferències que "necessiten polítiques diferents per ser gestionades, i ara no hi són". Al capdavall, resumeix, "som en un món global on les regions competim les unes amb les altres, i la nostra juga amb desavantatge perquè ho fa amb una altra regió que és jutge i part a l'hora de fer les polítiques econòmiques que les regulen".
L'impacte de la manca d'inversions
Diferents estudis al llarg dels anys han coincidit a xifrar el dèficit fiscal català al voltant dels 16.000 milions d'euros anuals. Una dificultat que se suma a la manca d'inversions. "Catalunya participa del 26% de les exportacions, representa el 19% del PIB i tot i així la inversió no supera mai el 10%", denuncia Ros.
Una situació que "té un impacte a l'empresa. Els costos de transport són molt grans en peatges i energia, que ens minva la competitivitat". Per David Ros, però, "el més greu és la mala gestió i coordinació en les infraestructures de tots els organismes que intervenen en el Port, l'Aeroport o la Zona Franca. Tots són a Madrid i no es coordinen". Per exemplificar-ho, recorda que "el 25% de les mercaderies fresques de l'aeroport es malmeten perquè no es va contemplar que hi hagués camions frigorífics". Tot plegat el fa concloure que "necessitem una gestió de proximitat".
La importància d'una normativa adaptada al mercat català
"No disposar de política fiscal, ni econòmica ni normativa ens fa perdre un 2% del PIB", lamenta David Ros. El màxim responsable de l'estudi enumera diversos problemes que dificulten el dia a dia de les empreses: "Tenim una alta fiscalitat i una administració tributària que només persegueix el contribuent regular, uns serveis duaners que dificulten el comerç i un baix nivell de transferència de coneixement". A més a més, destaca també "l'alta morositat, el cost elevat de l'energia i una administració amb massa nivells (fins a vuit) burocratitzada i poc amigable a l'empresa". Tot plegat genera, al seu entendre, "molta inseguretat jurídica i una sobreregulació de l'activitat empresarial".
L'economista Joan Elias, que a principis del 2015 ja va presentar un estudi sobre la millor solvència als mercats que tindria una Catalunya independent; destaca que "bona part de les empreses es financen amb el retard en el pagament als seus proveïdors. Bàsicament les grans empreses fent que ho pateixin les pimes".
La mitjana de pagament a Espanya és superior als 160 dies, mentre que a França, per exemple, és de 40. En un mercat com el català, on el 99,8% de les empreses són pimes, aquesta morositat "és una de les principals causes de tancament d'empreses". Per Elias, "si el nou estat s'adapta a les necessitats del teixit industrial català, donant-hi suport, la morositat serà una de les primeres qüestions a resoldre per situar-a a nivells europeus".
Les possibilitats amb els impostos
Aconseguir una normativa més adaptada a la idiosincràsia de les empreses catalanes també és un punt fonamental per l'economista Josep Maria Vàzquez. "Actualment les petites empreses han de complir una normativa amb la mateixa complexitat que les empreses de més de 250 treballadors". Aquest fet, argumenta, "és un cost en personal i de gestoria molt complicat". Així doncs, observa que "la primera oportunitat de la independència per a les empreses és fer una normativa adaptada a la petita i microempresa". Alhora, afegeix, "també podríem fer uns serveis duaners que funcionin, no com els actuals on de vegades al final és l'empresari el que està al servei del funcionari", ironitza.
Segons Vàzquez, una Catalunya independent tindria "més capacitat per limitar el frau fiscal, estimular l'activitat productiva i recaptar més. Hi ha moltes possibilitats de joc per part d'un govern català com a mínim sense tocar el nivell d'impostos. Es podrien rebaixar o no, però no hi hauria necessitat d'apujar-los".
Sense por d'un boicot
"Espanya no té una política industrial, deu ser perquè no la necessita", lamenta Vàzquez. Amb plena sobirania, afirma, Catalunya "tindria l'oportunitat de fer-la i regenerar la indústria, alhora que podria coordinar la reindustrialització amb la recerca".
Vàzquez, d'altra banda, assegura que "no hi crec en la Marca Catalunya, però almenys ens podrem treure la llosa de la Marca España". Per l'economista, "com més aviat siguem independents, abans s'acabarà el boicot". Aquesta possibilitat, que qualifica de "situació passatgera que en el pitjor dels moments podria arribar a representar un 1,5% del PIB"; té poca rellevància "comparat amb el dèficit fiscal". Sigui com sigui, Vàzquez no hi veu un problema perquè, de totes maneres, "la tendència de les exportacions catalanes a Espanya va a la baixa".