Escolta l'article ara…
Ara fa tres anys d'ençà que Enrique Lacalle (Barcelona, 1950) va accedir a la presidència del Círculo Ecuestre. Aleshores, ja tenia clar que "Barcelona havia de jugar sempre a la Champions League" i que la seva entitat tenia el deure de representar aquesta ambició. Durant aquest temps, s'ha dedicat a modernitzar un dels clubs privats més mítics de Catalunya, que diumenge vinent celebrarà els 170 anys de vida, i el qual vol continuar presidint en un segon mandat.
Lacalle es vanta d'haver fet neteja de "dalt a baix": ha destinat prop de tres milions d'euros a renovar les instal·lacions —especialment, en la rehabilitació d'un auditori que s'estrenarà el gener—, ha acabat amb la morositat i ha intentat atraure un perfil més jove i femení. Actualment, l'Ecuestre suma 2.365 socis, dels quals prop de 400 són joves, i celebra més de 200 actes l'any. Una "explosió total" que desitja que es traslladi a l'economia catalana per a poder competir en la "guerra de ciutats" global.
170 anys són molts. Què es manté del Círculo Ecuestre d'aleshores i què ha canviat respecte a aquella primera entitat?
El millor resum d'aquests 170 anys és un vídeo que hem preparat per a la festa de diumenge vinent. És brutal. L'Ecuestre va néixer en un moment en què la societat civil de Barcelona va explotar. Fixi's en la quantitat de clubs que es van fundar en aquella època: el Liceu l'any 1847, l'Ecuestre el 1856, el Nàutic el 1881, el Polo el 1897, i el Tennis Barcelona i el Barça el 1899. No està gens malament, oi? I m'estic deixant altres com el Círcol de Reus, que és de l'any 1852. Quina època!
I ha canviat molt, aquesta societat civil?
Jo no hi era, eh? (Riu)
Però veig que té la història molt ben documentada.
El Círculo Ecuestre ha passat des d'aleshores per cinc seus: l'última és l'actual, i la penúltima al passeig de Gràcia, on hi ha el Mandarin. A la guerra civil, aquell edifici el va expropiar la UGT i després de la guerra el va ocupar la Falange, fins que el vam recuperar. O sigui que hem millorat (somriu).
Tot plegat va néixer amb els cavalls; la societat civil es reunia en aquest club per fer networking i teixir relacions. I quan parlo de societat civil, parlo de molta! Per aquí ha passat tothom! Ara bé, aquests últims tres anys han estat una explosió total, hem fet la gran revolució i hem renovat el Círculo de dalt a baix: des del gimnàs fins a l'auditori, que ha quedat espectacular. També s'han recuperat molts socis i s'ha sanejat l'economia. Estem en un moment esplèndid, fem més de 200 actes l'any i ens hem convertit en el punt de trobada a Barcelona de l'economia, la cultura, l'art, la política...
"Quan la societat civil i els polítics barcelonesos anem en la mateixa direcció, som imbatibles; s'ha demostrat amb la Copa Amèrica o la Ryder"
Quin ambient es respira entre els empresaris i empresàries que passen per aquí?
(Pensa uns segons) Barcelona és una ciutat única i irrepetible, i s'ha demostrat al llarg de la seva història. El punt àlgid van ser els Jocs Olímpics; tu vas pel món i dius que ets de Barcelona i és matemàtic, la gent sempre et respon "oh, Barcelona", amb respecte, admiració i fins i tot, moltes vegades, enveja. Des dels Jocs anàvem per un camí extraordinari, però després vam viure moments molt complicats en què vam perdre posicions. Però, malgrat tot, quan la societat civil i els polítics barcelonesos anem en la mateixa direcció, som imbatibles. És el que es va demostrar quan vam aconseguir la Copa Amèrica o, més recentment, la Ryder Cup.
I ara no està prou unit l'empresariat català?
Sí, la part associativa funciona molt bé. Aquesta sempre ha estat una ciutat de fer molt club i societat civil. El problema ve sempre amb la política; et marca molt, sobretot si estem lluitant en un mercat global. Actualment, vivim una guerra de ciutats, més que de països. I Barcelona està molt ben posicionada, però hem de tenir les mateixes condicions que la resta de ciutats. No es pot competir amb una part impositiva tan alta; som la ciutat més cara d'Espanya, tant en impostos com en patrimonis, successions, donacions, transmissions, IRPF...
Moltes vegades he dit que tots els espanyols som igual davant de la llei, amb els mateixos drets i obligacions. I no pot ser que una ciutat com Madrid, per exemple, no pagui impostos de patrimoni o de donacions i que nosaltres ho paguem tot, o bé que tinguem l'IRPF més alt d'Espanya. Des del punt de vista competitiu i empresarial és una errada molt important. O sigui, anem bé, som una part molt rellevant del PIB d'Espanya, tenim una indústria i unes empreses molt potents, un mercat lluitador, uns empresaris que són molt de fer coses, però hem de jugar amb les mateixes condicions.

En aquesta guerra de ciutats que explica, la nostra és amb Madrid?
Amb el món!
Però a l'Estat el gran mirall sempre ha estat Madrid.
A Espanya, sí. Madrid perdia vuit a zero, però els últims anys ens han passat moltes coses. Bàsicament, en el moment en què nosaltres ens vam ficar en un embolic polític monumental, ells van anar per feina. A més, des del punt de vista empresarial, Madrid s'ha convertit en una ciutat que funciona molt bé. Ja sap que moltes empreses s'han traslladat allà. Però, malgrat això, amb una mica d'ajuda política nosaltres seríem imbatibles.
Vostè ha fet molt perquè els empresaris catalans i madrilenys es trobin. Com és la relació entre tots dos, en línies generals?
El 2011 vaig crear el Pont Aeri, i hi havia els principals empresaris de Barcelona i Catalunya, a més de la resta d'Espanya. Hi era tot l'Ibex, i la relació era esplèndida, cap persona que convidàvem ens deia que no, ni el Rei, ni president del govern espanyol... Des del punt de vista de grans empreses i empresaris, també aquí hem tingut de màxim nivell nacional i internacional. El retrocés per culpa de la política ens va fer perdre posicions, i Madrid, que anava tocadeta, ha començat a remuntar. S'ha convertit en una ciutat en què, si repassem el tema immobiliari, el metre quadrat es paga més que aquí, han atret immigrant rics de Sud-amèrica, tenen els restaurants plens tots els dies de la setmana i les botigues funcionen millor perquè els hi venen persones de tot arreu.
"No vull el model de Madrid per a Catalunya, sinó que juguem amb les mateixes condicions"
I creu que el model econòmic de Catalunya hauria de ser el que hi ha a Madrid?
No, mentre que nosaltres paguem el mateix que Madrid, ja funcionaríem.
És a dir, vol la mateixa estructura impositiva.
La mateixa. IRPF, patrimoni, donacions, successions, transmissions... Tot igual, especialment IRPF i patrimoni, perquè aquest segon és pagar sobre allò que ja s'ha pagat. No és just i no juguem en igualtat de condicions. En el cas de l'IRPF, per què haig de pagar jo més que un de Madrid o de Sevilla? La qüestió impositiva és molt important. Amb la resta ja ens espavilem, perquè aquí no fem bajanades.
Altres entitats catalanes com el Cercle d'Economia han posat històricament l'èmfasi en el finançament, especialment a l'hora de comparar-nos amb Madrid. Quin és el seu punt de vista?
Penso que des de l'arribada de la democràcia a Espanya s'ha fet un Estat supercar i superpesant. Abans hi havia l'alcalde, el president de la Diputació, el governador civil i l'Estat. Ara, en canvi, hi ha una pila d'administracions, una pila de gent, que fa que tot sigui moltíssim més gran i pesant. Això a Catalunya ens ha costat, hem perdut molta ploma en aquest sentit.

Tornant al Círculo Ecuestre, abans m'explicava que aquests últims tres anys, des de la seva arribada a la presidència, han estat especialment bons.
S'ha renovat totalment. Estava una mica caspós i ara ja està impecable (riu).
Quines accions ha dut a terme?
Miri, quan un mana, el més important és decidir. I jo tinc les idees molt clares, a més d'una junta que m'acompanya, em dona suport i m'ajuda. Vam decidir que calia començar una nova època que requeria una renovació total del Círculo Ecuestre. No només des del punt de vista d'instal·lacions, que ja estan totes perfectes, sinó de convertir-nos de veritat en un punt de trobada molt plural, obert i amable. Que aquest fos un lloc on la gent se sentís còmoda i pogués parlar de tot.
Pel que fa a la facturació, per exemple, s'han ampliat les vies d'ingressos?
Això ha estat bestial (somriu). He procurat aconseguir quelcom fonamental com els espònsors. El club, sense una inversió de gairebé tres milions d'euros, que és la que hem fet, ja es manté amb les quotes dels socis. Tanmateix, aquesta inversió és la que m'ha permès guanyar més espònsors per donar-nos suport. I amb aquests espònsors hem pogut assolir tot el que hem fet.
"A l'Ecuestre hi caben uns 200 socis més, però han de complir amb el perfil"
Tenen un objectiu quant a nombre de socis?
Sí, jo crec que aquí només hi caben 200 socis més. Però han de ser del perfil Círculo Ecuestre; hi ha una comissió d'admissions molt seriosa i aquí no pot entrar tothom, sinó que han de complir amb unes condicions determinades. De moment, hem anat augmentant el nombre de socis, tot i que també hem fet una neteja molt important, perquè aquí hi havia gent que no pagava. Ara tots els socis que tenim són reals.
O sigui, la taxa de morositat és zero?
Zero, zero. Li explicaré una anècdota: a l'època dels Jocs Olímpics, al Club de Polo de Barcelona, quan van fer les barreres d'entrada d'una forma més seriosa, van descobrir que hi havia gent que tenia cavalls i que no eren socis. I era acollonant, perquè pràcticament eren els més exigents! (Riu) Doncs aquí hi havia gent a qui es mantenia com a socis malgrat que no paguessin les quotes o que deguessin diners al restaurant. Ara això s'ha acabat.

Durant aquests tres anys, també han incorporat gairebé un 28% de joves.
Això és fonamental, hem baixat la mitjana d'edat moltíssim. Tenim un comitè de joves que funciona extraordinàriament bé, i aquest s'ha convertit en un club molt atractiu per als joves que tenen ganes de treballar i de fer networking. És un jovent molt pencaire, sap? I són el futur del club.
I l'ha sorprès la mentalitat dels joves respecte a la que ha imperat tradicionalment a l'Ecuestre?
Aquí hi ha un perfil molt fidel, eh? El perfil sènior del Círculo Ecuestre té una fidelitat absoluta, i de la gent jove, molts són els seus fills o amics que els ha agradat la nostra filosofia. És gent jove i ambiciosa que està començant la seva vida professional, gent molt titulada, amb idiomes... Quan jo era jove, m'agradava molt ajuntar-me amb els amics del meu pare, perquè aprenia molt. Els joves que venen a l'Ecuestre fan el mateix aquí.
I a l'inrevés succeeix el mateix? Al jove se l'escolta?
Jo els escolto i els dono suport sempre.
El president de l'Aijec, Vicenç del Mar, defensa que tothom vol els joves, però fer-los-hi cas, no massa. Coincideix?
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i jo mateix hem donat sempre suport a entitats joves com Liderem que tenen molta tropa darrere.
Però li pregunto en línies generals. Comparteix que el missatge de l'empresari jove costa que arribi als sèniors?
No ho comparteixo, o almenys això aquí no succeeix. Nosaltres els escoltem, els tenim a la junta directiva i participen en tots els debats. Fan molts actes amb molta il·lusió i jo els dono suport sempre. Aquí tenim l'edat de jubilació de jove la tenim als 40 anys. Bé, també hem de diferenciar entre joves i professionals. A l'Ecuestre tenim molts professionals: hi ha molts advocats, economistes i, evidentment, molt empresari també.
Creu que el jove empresari té menys tendència a l'associacionisme?
Al contrari, crec que en té més. Els joves estan més convençuts que units som més potents i que individualment és més complicat aconseguir coses.
Un altre indicador a l'alça és la feminització del club. Segons les seves estimacions, han aconseguit que el 40% de les noves altes siguin dones. Com s'ha aconseguit aquesta fita?
Perquè també ha pujat la de joves. Miri, jo tinc quatre filles i un fill, i les dones joves pugen amb una força espectacular, amb unes ganes de competir i una il·lusió... Està pujant gent molt bona, i per això crec que se n'han d'incorporar moltes als Joves de l'Ecuestre. De fet, estic segur que la següent presidenta de la junta serà una dona. Abans vindrà un noi, però després segur que ve una dona.
"Estic segur que la següent presidenta dels Joves de l'Ecuestre serà una dona"
Ja sap qui?
No li diré el nom, però sí que li diré que està a la junta de joves actual (somriu).
I vostè, té intenció de presentar-se a la reelecció de l'any vinent com a president de l'Ecuestre?
Sí, sí. Tinc regulat un màxim de dos mandats, i penso que està bé. Treballar gratis està bé, i a més m'hi vaig estar quatre anys més com a vicepresident (riu), o sigui que són dotze. M'ho he passat molt bé i m'he divertit molt, i estaré encantat amb qui vingui després.
Li agradaria que hi hagués un altre candidat a les eleccions de l'any vinent?
Que s'hi presenti qui vulgui.
Però no és tan habitual. A l'anterior no s'hi va presentar ningú. Per què succeeix això?
Perquè si el soci creu que un president ho ha fet bé i ningú s'hi presenta... Escolti, jo soc un demòcrata, que s'hi presenti qui vulgui, però és difícil perquè hem fet una feinada. Hem fet avançar molt el Círculo Ecuestre.

I no li agradaria que el seu relleu sigui una dona?
A cinc anys vista és molt difícil dir-ho, però, per què no? Tinc una junta tan potent i de gent tan bona i capaç que serà difícil trobar la persona adequada, perquè hi ha moltes persones que poden ser presidents del Círculo Ecuestre.
Com seria aquest segon mandat, després de tants canvis en el primer?
Quan em desperto cada matí, miro cap amunt i dic: "Senyor, no em donis més idees que ja tinc molta feina, deixa-ho estar!" (Riu) Tinc moltes idees i vull aconseguir noves fites, encara que se m'estan acabant.
Quina li ha quedat pendent?
Doncs tenir un peu a Madrid. M'agradaria tenir-hi una sucursal. Si aconsegueixo un espònsor, ho podrem fer, però si no, serà difícil. Tenim un consell a Madrid d'altíssim nivell, ens dona suport molta gent a les nostres conferències, col·loquis o sessions, siguin d'art, economia o cultura. Gent com el Juan Antonio Samaranch fill, el Juan Güell... La bona relació Madrid-Barcelona ha d'existir sempre, ha d'haver-hi una bona coordinació entre totes dues ciutats.
"M'agradaria que l'Ecuestre tingui una sucursal a Madrid; la bona relació Barcelona-Madrid ha d'existir sempre"
Ara mateix la tenim?
Jo personalment sí que la tinc, perquè l'he cultivat, i procuraré ampliar-la. Si els empresaris de Madrid i Barcelona anem de bracet sempre serem més forts.
Igual que a Madrid, a Catalunya hi ha molt club privat, entitats i espais de trobada. Com es diferencia el Círculo Ecuestre?
Bé, ja ho estem fent. Aquest és un lloc diferent. Primer, perquè disposa d'un avantatge imbatible, que la ubicació. Balmes amb Diagonal és difícil de millorar, i a la gent no li fa mandra venir aquí. A més, després troba un lloc extraordinàriament cuidat, i si a sobre veu gent que l'interessa, suma més. Si es menja bé, encara més. Si es fan actes empresarials interessants o el By Invitation, també. Quan la gent presenta un llibre a Espanya, si ve a Barcelona el que és segur és que el voldrà presentar aquí, independentment de la temàtica. Igualment, quan algú vol enviar un missatge sectorial o empresarial, també vol venir aquí. El Círculo s'ha convertit en un lloc en què interessa ser i al qual interessa venir a parlar i participar.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat