Anna Navarro: “Guardem les dades d’empreses com Pfizer”

La vicepresidenta de NetApp nega que les quotes de dones en empreses funcionin, però situa la diversitat com a element clau per crear productes globals

Anna N Schlegel, dona més influent del món en tecnologia i vicepresidenta de NetApp | Cedida Anna N Schlegel, dona més influent del món en tecnologia i vicepresidenta de NetApp | Cedida

Anna Navarro Descals va ser reconeguda a finals d’any com la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia. Va estudiar filologia alemanya, però des dels primers anys com a estudiant ja es va interessar per l’enginyeria. Ara, és vicepresidenta d’una gran empresa de Silicon Valley, NetApp, que emmagatzema dades de grans empreses. Entre aquestes, hi ha una de les que més ha sonat el 2020 per la vacuna contra la covid-19 que ha començat a comercialitzar: Pfizer. Des que es va mudar als EUA el 1992, ha treballat en grans multinacionals com Cisco, Xerox, VeriSign, VMware i Acclaro. Coneguda com Anna Schlegel als Estats Units (cognom que va adoptar en casar-se), a més de la feina en si, està involucrada en cinc ONG amb les quals fa activisme per ajudar a les dones en les seves carreres professionals. És fundadora, per exemple, de Women in Localization. “No vull donar la imatge que és fàcil [arribar on ha arribat com a dona]; és superdifícil”, indica. L’únic secret és treballar molt. I la paciència.

NetApp treballa amb dades. És un moment en què el big data ha pres especial rellevància?

I tant. En salut, ciència, biologia, canvi climàtic... Tenim clients com Cern, Pfizer, Apple, però també governs. Som el sistema que guarda el big data. Vam ser una de les primeres empreses al món en fer les plaques dels sistemes que guarden les dades. Tenim guardades les dades de les 42.000 empreses més importants del món: muntem unes instal·lacions bestials arreu del món perquè aquestes companyies puguin tenir les seves dades i les puguin enviar.

Per tant, el big data es guarda en un espai físic?

És un espai físic i ara també híbrid, ja que una part és al núvol. El que estem fent és que aquestes empreses no només tinguin l’espai físic sinó que cada vegada estiguin més al núvol. Són unes transicions molt complicades que porten molt temps.

Què diferencia el sector tecnològic dels Estats Units i el català?

La diferència no és que no hi hagi supercracks i que la gent no tingui molts estudis; la diferència és l’accés al finançament i el gran esforç que es necessita perquè un producte arribi a tot el món. És una orquestra molt cara, molt gran: s’ha de tenir paciència, les idees molt clares, equips molt bons, els has d’anar formant, has de tenir molta estratègia. I això és molt complicat, no es pot fer a tot arreu del món. Aprendre-ho a fer porta anys.

"Les dones que arriben a ser directores sènior i vicepresidentes entren a un món bastant solitari; et posen moltes etiquetes i et comencen a criticar"

Què els falta a les empreses catalanes per fer arribar els seus productes arreu del món?

Finançament, suport, subvencions. I també és molt important que els directius i treballadors estiguin bé a casa. Per exemple, per a les dones, és molt difícil ser mare i tenir una empresa global, perquè és un projecte que porta moltes hores. S’ha de sortir, estar ben connectat, tenir diplomàcia. I tenir uns sistemes d’innovació a dins molt forts, perquè un producte que funciona molt bé enguany, segur que l’any que ve ja hi ha una altra empresa que ho fa millor. Són moltes coses.

Per tant, essent dona, encara és més difícil?

Quan tenia 30 anys ja vaig veure que aquí no hi havia moltes dones. Jo ara tinc 52 anys i veig que moltes noies entren i surten de cop, perquè l’ambient és molt competitiu. Has d’estar molt preparada: estudiar productes, enginyeries, màrqueting, estratègia... i tot això són moltes hores. Sempre parlo amb les noies i els dic que és com preparar-te per ser una atleta. Les dones que arriben a ser directores sènior i vicepresidentes entren a un món bastant solitari. Et posen moltes etiquetes i et comencen a criticar.

La manca d'autoestima influeix a què hi hagi tan poques dones a llocs directius sènior?

En alguns casos, sí. Jo quan vaig arribar als EUA, no coneixia ningú i no tenia molts diners. Quan veia alguna dona que era cap de màrqueting o de recursos humans pensava “no sé com hi han arribat; jo no seré mai així”. Si et vas preparant i vas estudiant, de mica en mica les coses van sortint, perquè aquí també hi ha gent que et vol ajudar. Al desembre em van donar dos premis, i la primera reacció va ser aquesta: “Per què me’ls donen a mi?”. Hi ha un circuit mental que et fa dubtar, relacionat amb això de l'autoestima. Però al cap d’uns dies vaig dir: “Per què no jo?”. És un procés d’acceptació.

Més info: Com més igualtat, menys dones STEM

També hi ha poques dones en el món de l’enginyeria en general. Què falla?

Poder-t’hi quedar, aguantar. És superexigent. Jo no puc parlar de totes les dones en el món de l’enginyeria, sinó de la meva experiència. He estat a les empreses més bones del món, i hi ha una competència bestial per fer-te un nom. Quan jo dic una cosa, se l’han de creure milers de persones, i poder parlar amb certa autoritat triga anys en arribar. T’has d’anar formant.

Falten referents?

A Catalunya també hi ha dones molt importants, però no sé si les seves empreses són tan importants com les dels EUA. S’ha de ser molt honest: arribar a aquests llocs és moltíssima feina... Nits, matins, caps de setmana, viatjar, escoltar. A mi m’han dit que ho faig malament 4.000 vegades. Has d’estar oberta a les crítiques, a aprendre i llavors has de fer el que tu creguis. Molta gent no té paciència per a això. No vull donar la imatge que és fàcil: és superdifícil.

Anna N Schlegel, vicepresidenta de NetApp i dona més influent del món en tecnologia | Cedida

Anna N Schlegel, vicepresidenta de NetApp i dona més influent del món en tecnologia | Cedida

Creu en les quotes femenines a les empreses?

Les quotes no funcionen, però s’han de saber les dades per poder arribar a les quotes. A totes les companyies on he estat he mirat quantes dones hi ha a cada equip, i els nombres sempre són molt baixos. Si poses una quota, no es mou res. Les quotes són interessants, però el que es fa darrere per canviar els percentatges és molt difícil. A mi no m’agrada això dels homes i les dones, però és veritat que les dones ens emportem uns sotracs bestials.

Què es pot fer perquè hi hagi més dones?

S’han de portar candidats diversos a les entrevistes. Aquí hi ha un tema de com s’escriuen les descripcions de les ofertes de feina: són molt agressives. Volen fitxar gent que no existeix. Les dones veuen aquestes descripcions i passen de presentar-se. S’ha d’anar en compte que la descripció estigui ben escrita, que no faci por. Als EUA, la diversitat va més enllà d’home-dona, també has de portar hispans, gent de color, asiàtics...

Què aporta aquesta diversitat?

El producte que acabes fent s’assembla al consumidor. Si el producte és dissenyat per un equip de dones asiàtiques serà molt diferent que si l’equip és divers. Si vols fer un producte que vagi arreu del món, s’ha d’assemblar al món. Si vols que es quedi a casa teva, ja està bé que no hi hagi un equip divers.

"A mi no m'agrada això dels homes i les dones, però és veritat que les dones ens emportem uns sotracs bestials" 

Com ha afectat la covid-19 al talent femení?

Un estudi indicava al setembre que als EUA havíem perdut un percentatge bestial de dones treballadores per la situació. Són les mestres dels nens, treballen des de casa... Hi ha moltíssima tensió a les cases: tothom cuinant, tothom corrent. Tinc amigues que han deixat la feina si la seva parella té un sou bo, per la salut mental. Aquesta situació crea depressions i ansietat, i està passant a tot el món.

La tecnologia ha fet que els confinaments siguin més fàcils?

En part ha ajudat molt, però també hi ha molta fatiga de fer Zooms, per exemple. Al meu equip, he prohibit que el divendres es facin videotrucades; així tenim tres dies per descansar la vista.

La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha deixat al marge el món digital: les empreses tecnològiques estan en auge. És un bon moment per invertir en tecnologia?

És un molt bon moment. Basta veure les accions d’Amazon, Netflix, Zoom... Hi ha certs verticals de la tecnologia que estan guanyant molts cèntims: la part de vacunes, hospitals, comunicació en línia, etc.

Barcelona té un nom als EUA com a hub tecnològic?

Sí, cada any ho notem més. Jo sóc de la delegació que sempre dona la benvinguda als catalans que venen a Silicon Valley, i hi ha molt intercanvi. Això és molt positiu.

Més informació
Les set dones que canvien el món
Eva Blasco: "Durant els pitjors moments de la pandèmia, les dones hem sigut clau"
La dona més influent del món en tecnologia, Anna Navarro, és catalana
Avui et destaquem
El més llegit