Del 25 al 27 d’abril s’ha celebrat a Salamanca (i també en versió en línia) el XIII Congrés Ibèric del Agua impulsat per la Fundación Nueva Cultura del Agua. Aquest esdeveniment és una trobada bianual on experts del sector de l’aigua de tota la península Ibèrica, incloent diferents indrets de l’Estat espanyol i de Portugal, es troben per parlar sobre les tendències del sector i els reptes a afrontar conjuntament.
Sota el lema De l’escassetat a la redistribució social i ambiental de l’aigua, la XIII edició del Congrés Ibèric va reunir investigadors, professionals i agents socials de tota la península i d’arreu del món per impulsar un canvi de paradigma en la gestió de l’aigua. A l’AT1, es van abordar els grans desafiaments del cicle urbà de l’aigua davant del canvi climàtic, des de la captació fins al sanejament, així com la protecció de fonts, l’ús d’aigües regenerades i la sostenibilitat urbana. A l’AT2, es van obrir diàlegs sobre la interdependència entre els socioecosistemes hídrics i agraris, posant en relleu la necessitat de reconèixer i repensar les relacions entre els espais proveïdors de serveis ecosistèmics i els beneficiaris urbans. A l’AT3, es va destacar la urgència de recuperar i conservar els paisatges i ecosistemes aquàtics, evidenciant la importància de garantir la qualitat i quantitat adequada d’aigua tant per als ecosistemes com per a les activitats humanes. Finalment, a l’AT4, es van discutir propostes per avançar en la governança de l’aigua en temps d’escassetat, reforçant la necessitat de millorar la coordinació interadministrativa i de potenciar la participació pública per fer front a la crisi hídrica a la península Ibèrica.
El congrés va ser una oportunitat clau per conèixer els darrers avenços i iniciatives cap a una transició hídrica justa en aquest sector, que va unir professionals de l’acadèmia, l’activisme, la pràctica i la consultoria en sectors com l’agricultura, l’enginyeria hidràulica, les ciències polítiques, la gestió de residus, la biologia o, fins i tot, la filosofia.
La península té una gran tradició d’afrontar reptes hídrics. Històricament, des de les inundacions a les sequeres extremes, el nostre territori ha travessat grans fenòmens lligats a l’aigua: pantans dictatorials, riuades al nord, sequeres a les zones costaneres del Mediterrani, pous il·legals, contaminació de l’aigua i d’altres béns comuns. Per desgràcia, d’exemples en tenim des de Port de la Selva a Cadis, passant per Los Pedroches i acabant al Mar Menor. De gestionar la incertesa, el sector de l’aigua en sap un niu. El problema és que, tradicionalment, aquest sector s’ha regit amb processos molt tècnics, centrats en el disseny, i ara, tot just fa uns anys, s’està obrint a maneres de ser comprès molt més flexibles i arrelades als problemes socials del moment. A més, desastres com la DANA o l’ús de l’aigua com a arma de guerra a conflictes com el genocidi palestí obren nous horitzons en la reflexió de com l’aigua ens pot afectar en un futur pròxim.
Pantans dictatorials, riuades al nord, sequeres a les zones costaneres del Mediterrani, pous il·legals, contaminació de l’aigua i d’altres béns comuns
Però aquests problemes no es gestionen sols, ni tampoc de manera aïllada en un món i un continent on es veuen altres realitats molt similars. Entre els diferents conferenciants, Milo Fiasconaro, director executiu d’Aqua Publica Europea, va defensar la necessitat de regular des d’Europa la manera com ens relacionem amb l’aigua, capturant noves responsabilitats i promovent canvis en els diferents entorns que comptin amb el finançament adequat. L’activista Aura Vidal també va recordar que l’aigua està reconeguda com a dret humà, però que malgrat ser un gran avenç, seguim tenint problemes d’accessibilitat, accés universal i, malgrat els passos impulsats des de col·lectius com L’Aigua és Vida, encara queden molts avenços pendents, especialment en les vulneracions que, en alguns casos, generen les gestions privades del recurs i la concepció de l’aigua com un bé mercantil.
I és que, més enllà del que pensem, hi ha moltes persones que no tenen accés a l’aigua a Europa, sigui per escassetat o per contaminació. El cas de Los Pedroches, un poble de Castella que travessa una important crisi d’accés a aigua neta per culpa de les contaminacions, n’és un clar exemple. Per això, a vegades les solucions es troben en innovacions tècniques, basades en la naturalesa i accessibles per a totes les persones, però en altres casos es tracta de problemes polítics i de rendició de comptes, on la solució passa per les persones i no per la natura. Així, si bé el sector de l’aigua és percebut com a altament tècnic, també és altament polític. Així, el Relator Especial sobre els drets humans a l’aigua potable i el sanejament Pedro Arrojo, va explicar com cuidar l’eficiència és important, però no garanteix ni de lluny ni la sostenibilitat ni els Drets Humans. “Matar de manera eficient el planeta no ens durà enlloc”, va exposar.
Altres temes com l’emergència dels megacentres de dades i la seva opacitat, el biaix de gènere del sector i la seva necessitat de major interseccionalitat, el potencial de l’aigua per millorar aspectes de salut pública, la necessitat de transposar legalment els avenços en drets del sector hídric, el cas de Portugal com a exemple paral·lel, la importància d’aprendre d’altres casos d’estudi com Gal·les, Colòmbia o Escòcia, el potencial de l’economia de l’aigua a les zones costeres que va exposar Salvador Milà, o com transformar la transició hídrica a molt més que una paraula maca (buzzword) i impulsar un canvi polític, cultural i epistèmic, van ser algunes de les moltes qüestions que es van tractar en les sessions a un edifici tan històric com és el Colegio Arzobispo Fonseca.
La trobada ha reunit 200 congressistes, amb 12 ponències i 140 comunicacions, per reflexionar col·lectivament sobre els reptes hídrics urgents de la península Ibèrica. En un context marcat per la societat del rebuig i la cultura del "pelotazo", s’ha reivindicat la necessitat de recuperar la cultura (que escasseja) i de protegir l’aigua (que també ho fa), tal com va assenyalar Fernando Valladares del Comitè Científic del Congrés Ibèric. Davant les noves condicions imposades per la crisi climàtica i els desequilibris territorials, el congrés ha subratllat la necessitat d’una transició hídrica ràpida i justa, orientada no des del desconeixement, sinó des d’una governança robusta i deliberativa.