Espanya depèn en gran mesura dels Estats Units en combustibles fòssils. Segons dades de Cores, l'entitat tutelada pel Ministeri per a la Transició Ecològica que s'ocupa de garantir la seguretat en el subministrament de productes petrolífers, GLP i gas natural, l'any 2025 l'Estat va importar un 15% del cru i un 45% del gas natural liquat del país nord-americà, el principal país d'on s'obté aquest combustible –la UE n'és encara més depenent, amb un 60%–. El segueix Rússia, amb un 17,2%, que encara s'endú una sisena part del pastís del gas natural liquat (GNL), la meitat que el 2024.
Es tracta d'un pes lleugerament més alt que al club comunitari (13%). Pel que fa al gas natural en estat gasós, Algèria és el venedor hegemònic d'Espanya (86,7% del total).
La dependència espanyola dels Estats Units en GNL va a l'alça; si bé el 2024 l'Estat va importar un 28% del conjunt d'aquest combustible fòssil del país nord-americà, l'any següent aquest pes va elevar-se fins al 45%. Això va anar en detriment de Rússia, que cau d'un terç a una sisena part del total en només un any.
Les dues potències també són les proveïdores principals de la Unió Europea pel que fa a GNL: els Estats Units s'enduen un 60% del mercat comunitari –amb dades del tercer trimestre del 2025–, mentre que el règim de Vladímir Putin es queda en el 13%. Algèria és la tercera, amb un 8%, una xifra clavada a la d'Espanya, que també es nodreix de Nigèria (11%) i d'Angola (8%). Entre els països immersos en el conflicte obert a l'Orient Mitjà, el Qatar és l'únic amb un nivell de negoci destacable, ja que és d'on surten el 6% de les importacions de GNL europees i el 2,6% espanyoles.
Pel que fa al gas natural en estat gasós, Algèria és el país que exporta més a Espanya, amb un 87% del total comprat per part de l'Estat. França i Portugal, així com Noruega, en menor mesura, són els únics altres països d'on s'obté aquest combustible fòssil des de l'Estat.
El petroli és l'altre gran combustible fòssil, i està més repartit quant a països importadors a l'Estat: els Estats Units són líders en cru, és a dir, sense refinar, i l'any passat es van quedar amb el 15% del pastís, per davant del Brasil (14%), Mèxic (12%) i Nigèria (10%). L'Aràbia Saudita és el país de l'Orient Mitjà que en subministra més, amb prop d'un 6% –una xifra només lleugerament inferior a la UE. De fet, la situació a la Unió Europea és similar a l'espanyola, ja que els EUA també aporten el 15% de les importacions, però també hi ha actors que no tenen tant pes a Espanya, com ara Noruega (15%), el Kazakhstan (12%) o Líbia (9%).