Està de moda l'evasió d'impostos?

Grans empreses com Ikea o Leroy Merlin i marques de prestigi com Leo Messi estan en el punt de mira per 'sortejar' les seves obligacions fiscals

És la pressió de l'Administració el que ha fet augmentar el nombre d'evasors fiscals o és que cada vegada hi ha més contribuents que intenten sortejar els controls de l'Administració? Què era abans, l'ou o la gallina, podríem preguntar-nos. Segons José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda GESTHA, ni en el millor any de recaptació de l'Agència Tributària (AT) s'assoleix un 20% del còmput total de l'economia submergida. "Si mirem els 15.700 milions d'euros que l'Agència Tributària ha aconseguit en la lluita contra el frau fent un rècord ve a representar el 19% de l'evasió estimada anual, la qual cosa significa que prop del 81% de l'evasió anual no és recaptada ni en el millor any de l'Agència".

Segons explica Mollinedo, de cada tres euros evadits a l'Estat espanyol, dos corresponen al pagament d'impostos i un tercer, al compte de la Seguretat Social. I els casos no deixen d'aflorar. L'últim, el de la polèmica entre Ikea, Leroy Merlin i Conforama per l'acusació de l'Ajuntament de Sabadell de tributar de forma diferent a la seva activitat real. Aquest dimarts, la multinacional sueca ha contestat a través del conseller de Ikea Ibèrica, Ignacio Navarro, qui ha confirmat el pagament d'1.021.7781 euros que li havia reclamat el consistori pels últims quatre anys, encara que ha matisat que això no significa admetre l'impost que exigeix l'Administració local, sinó que ho han fet "per no incórrer en interessos de demora".

El conflicte amb el consistori de Sabadell prové de la diferent interpretació que fan cadascuna de les parts d'un epígraf de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), ja que el directiu d'Ikea ha assenyalat que la Direcció General de Tributs ha avalat el seu criteri d'inscriure cada epígraf de l'IAE dividits en venda de mobles, restauració i alimentació, perquè encara que és un impost municipal "és una llei central que val per a tota Espanya", ha subratllat.

Per la seva part, Leroy Merlin ha assegurat que ja ha pagat les quantitats corresponents, així com els interessos de demora a l'Ajuntament de Sabadell i en també ha defensat la diferència de criteri quant a l'epígraf de l'IAE en el qual s'inscriu la seva activitat, però ha confirmat que ja ha realitzat el pagament, tant de les quantitats sol·licitades com dels interessos de demora, i ha afegit que està realitzant accions legals per resoldre la situació.

En aquest sentit, Mollinedo apunta que les diferents controvèrsies entre els contribuents són habituals i que "si les empreses han optat per diferents epígrafs, és possible que hi hagi algunes activitats que no estiguin emparades sota aquest impost". Aquest impost d'activitats econòmiques s'exigeix a les societats que facturen més d'un milió d'euros, no a les persones físiques, i en el cas de l'Ajuntament de Sabadell es remunta a l'any 2012, any d'obertura dels centres a la ciutat vallesana.

Afany recaptatori i transparència
Amb la crisi econòmica en plena ebullició, han augmentat les inspeccions per part de les Administracions amb un objectiu recaptatori, caldria afegir, per fer front a l'escassedat de fons de les arques públiques. Però segons el ministre d'Hisenda en funcions Cristóbal Montoro, el que passa ara és que hi ha un aflorament dels casos. Preguntat sobre la qüestió, en una roda de premsa recent ha declarat que els casos actuals són perquè "no estem davant de nous enriquiments personals, sinó que són persones que ja tenien prèviament elevats patrimonis però els amagaven a l'estranger, de manera que no podien ser controlats per Hisenda i no pagaven impostos per ells".

Els últims dies la paraula impostos també ha anat lligada a Leo Messi, qui ha estat condemnat per l'Audiència de Barcelona juntament amb el seu pare, Jorge Horaci Messi, a 21 mesos de presó per a cadascun d'ells, més una multa de 2.093.001,55 euros per al jugador i d'1.596.939,93 per al pare, per frau fiscal. El cas del futbolista del FC Barcelona, públic amb denúncia de la Fiscalia i admissió del Tribunal, així com la difusió dels casos de morositat dels últims mesos ha servit també, segons Mollinedo, perquè el ciutadà conegui "de veritat" la situació de l'Agència Tributària i la realitat "de qui paga i qui no" els seus impostos al nostre país i qui utilitza figures per evadir-los.

"Quan es va tramitar aquesta mesura pensàvem que calia ampliar aquesta finestra de transparència. Considerem que això serveix perquè el ciutadà sí que prengui consciència, tal vegada si coneguéssim el volum total d'impostos que paga al nostre país i posem aquesta xifra en relació amb el volum de vendes d'empleats, o de beneficis que declaren tenir al nostre país, molts ciutadans podrien veure si aquestes empreses són tan socialment responsables com en moltes ocasions diuen ser",apunta.

 

Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit