Estats Units reinventa la indústria del cinema

La indústria de la gran pantalla busca nous models d'exhibició. Estrenem la secció 'Importació d'idees', un recull d'iniciatives empresarials del mercat nord-americà

La còmoda i barata proposta nocturna de sofà, pizza i pel·lícula no és impossible de rebatre per a algunes cadenes de cinemes nord-americans. L'empresa Alamo Drafthouse, nascuda a Austin (EUA) el 1997, s'ha expandit a altres ciutats del país i prepara noves sales a San Francisco i a Nova York. Ofereix cicles especials de pel·lícules, les seves butaques són més àmplies i, el més novedós, tenen incorporades taules on els cambrers serveixen el sopar a l'espectador. No és un sopar exclusiu ni d'etiqueta, és el que es podria trobar al restaurant de la cantonada.

És només una de les formes de negoci que exploren els cinemes dels EUA, un mercat prou saturat, amb un consum individualitzat però que dóna per acabada la recessió global. Les taquilles d'Estats Units i Canadà van facturar l'any passat 10.800 milions de dòlars, un 6% més comparat amb el 2011 i un 12% més que cinc anys enrere, segons dades de la Motion Picture Association of America, que engloba les sis grans majoristes de Hollywood.

Veure i beure alhora
És habitual aquí trobar-se espectadors prenent durant la pel·lícula una copa de vi blanc amb ametlles –en el cas de cinema independent- i més aviat cervesa –en films més comercials. Algunes companyies exhibidores han pressionat per canviar legislacions estatals o han posat el cartell de "prohibida l'entrada a menors" per poder moure fitxa en el mercat de la beguda alcohòlica.

Els que s'hi dediquen diuen que els espectadors tenen més probabilitat de demanar una segona copa que una segona bossa de crispetes, que en aquest país, ja de per si, acostumen a ser difícils d'acabar. Algunes sales, fins i tot, posen al menú còctels o plats vinculats a la pel·lícula que s'està veient.

Cambrers a la sala
La gastronomia és un altre terreny que s'està explorant. Les sales són conscients de l'escàs marge de benefici que els deixa l'entrada –que supera els 10 dòlars (7,30 euros)- i l'elevat que ofereix, per exemple, una bossa de crispetes. Per això alguns cinemes han incorporat la cuina per servir el dinar o el sopar durant la sessió. El client acostuma a marcar en una fitxa de paper la seva comanda i se li serveix a la butaca.

Això fa que les cadires siguin cada vegada més espaioses. Algunes cadenes, com la gegantina AMC, han començat a instal·lar en certes sales seients VIP, amb textura de vellut i reclinables gairebé fins arribar a una posició horitzontal. AMC és conscient de com la capacitat de la sala es redueix, però té en compte que l'assistència pot gairebé duplicar-se i els preus que es cobren són més alts.

Un objectiu progressiu
L'estratègia dels seients VIP concorda amb el pes de les pantalles 3-D, Imax i Omnimax de visió completa. A ciutats turístiques com San Antonio, a Texas, a uns metres d'El Alamo, l'edifici històric més concorregut, hi ha un multicinema que projecta deu vegades al dia, un film que recrea episodis històrics a la ciutat en qualitat Imax. Són 42 minuts de pel·lícula a 13 dòlars l'entrada (9,50 euros). I aquí hi entra un altre factor: No cal sempre exhibir la darrera estrena de Hollywood.

Com ja passa a algunes sales catalanes, els projectors digitals permeten exhibir òperes, partits i sèries. Qui vol anar més enllà és el fundador de Vue Cinemas, Tim Richards, que estudia llogar les sales en les hores de baixa afluència als fans del videojoc perquè puguin fer competicions en gran pantalla.

L'essència del vídeo-club
Hi ha cadenes, com l'Alamo Drafthouse, que combinen les últimes estrenes amb projeccions de clàssics o films que atrauen als movie junkies. Les agrupen en cicles temàtics, mentre inverteixen en newsletters i altres formes de donar a conèixer la programació. A més, abans de començar la pel·lícula, sovint hi ha una peça prèvia, un petit espectacle o una selecció musical per acabar de fer feliços als cinèfils.

Qui ha trobat també en els cicles de cinema l'opció per viure, o més aviat, per sobreviure és la indústria independent o estrangera, en un país que té molts detractors de la versió original i del segon carril. Algunes hi arriben a través de la cadena de cinema independent Landmark Theaters, fundada a Los Angeles, i d'altres a través de festivals temàtics o per orígens geogràfics. L'organització Pragda, que distribueix cinema espanyol des de Nova York, apropa films com Els nens salvatges i Los ilusos a través de petits festivals de cinema espanyol a diverses ciutats del país.

La secció Importació d'idees presenta idees empresarials del mercat nord-americà i global poc implantades a Catalunya. Recollim iniciatives vistes en altres mercats i no explorades a Catalunya a través de redaccio@viaempresa.cat

Avui et destaquem
El més llegit