Permacrisi va ser considerada la paraula del 2022 pel diccionari Collins. El mot -que significa crisi permanent- no es limita, de fet, a descriure únicament l'any 2022, sinó tot un període que s'inicia l'any 2020, amb l'esclat de la pandèmia de la covid-19, i s'estén fins al moment actual, amb les diferents crisis i imprevistos internacionals que l'han anat succeint. Amb aquesta reflexió ha donat el tret de sortida la periodista Verónica Sanz a la Reunió del Cercle d'Economia, però no ha sigut pas l'única en parlar de crisi en la primera jornada de la cita econòmica, que ha estat marcada pel debat geopolític i, inevitablement, l'agenda política del dia.
Mentre que per a uns, la crisi és el pretext per analitzar els fronts oberts, altres la perceben com a una oportunitat "per veure tot allò que en veritat ja estava allà". Així ho ha evidenciat el politòleg Ivan Krastev, president del Centre for Liberal Strategies de Sofia i autor d'Europa després d'Europa, en la seva intervenció, on ha interpel·lat els assistents del públic amb preguntes sobre l'encaix de la invasió russa en la política europea que condueixen a una mateixa resposta: Europa no va preveure finals evidents. "Per què estem tan sorpresos amb l'actuació de Rússia? Per què no estàvem preparats perquè Ucraïna lluités?" Segons Krastev, ambdós escenaris qüestionaven -i han qüestionat- la unitat, la sobirania i el model de relacions econòmiques internacionals de la Unió Europea.
Borrell: "Tothom s'estima més la mantega que els canons. Però de vegades no tens mantega si no tens canons"
També han replantejat la política europea de seguretat. "Tothom s'estima més la mantega que els canons. Però de vegades no tens mantega si no tens canons", ha afirmat Josep Borrell, alt representant de la UE d'Afers Exteriors i Política de Seguretat, per il·lustrar la seva proposta, que ell mateix qualifica d'impopular: establir un nou sistema de seguretat comú per als membres de la Unió Europea. "Hem de gastar més en defensa" -ha declarat-, amb l'objectiu de desplegar capacitats pròpies "que ens facin capaços d'intervenir entre tots de manera conjunta".
"No estic parlant d'un exèrcit europeu", ha aclarit el cap de diplomàcia europea, "sinó de fer un increment de la despesa, coordinat entre els 27 exercits".
La seguretat, de fet, ha protagonitzat també part de la tercera xerrada de geopolítica de la jornada: "Rússia ha passat de ser un soci estratègic de l'OTAN a un adversari potencial, l'amenaça més directe a la nostra seguretat", ha assegurat la vicesecretària general adjunta de Diplomàcia Pública de l'organització internacional, Carmen Romero. "El que ha passat a Ucraïna, podria passar a algun dels nostres països" i, per això, ja no podem "donar per fet el nostre sistema de seguretat", sinó bolcar-nos en una "defensa col·lectiva".
Borrell preveu una nova ofensiva de Rússia
Les previsions de Borrell sobre el conflicte rus a mitjà termini no són favorables. El diplomàtic ha assegurat que preveu una ofensiva russa en els mesos vinents i que no és "gens optimista sobre què passarà a Ucraïna aquest estiu".
Borrell: "Si nosaltres deixem d'ajudar Ucraïna, la guerra s'acaba, perquè sola no es pot defensar. Però com acabarà llavors?"
En el futur que ha dibuixat Borrell, no hi haurà negociació fins que Rússia hagi guanyat la guerra: "Ho ha intentat una vegada, i no ho ha aconseguit, però ho tornarà a provar".
"Si nosaltres deixem d'ajudar Ucraïna, la guerra s'acaba, perquè sola no es pot defensar. Però com acabarà llavors?". En aquest sentit, Borrell ha demanat accelerar l'enviament d'armament a Ucraïna, per tal d'evitar que es torni a repetir l'escenari d'inseguretat viscut a la Unió Europea i que aquesta hagi de tornar, per exemple, a suportar la despesa econòmica causada: "La guerra d'Ucraïna ens ha costat 65.000 milions d'euros". I el volum encara és major, de 700.000 milions d'euros, si es tenen en compte les subvencions i ajuts atorgats a la ciutadania per fer front les conseqüències de la guerra i l'increment dels preus.