"Europa i Sud-amèrica són mercats madurs, però desgastats. Hi ha massa competència com per tenir futur. A l'Àfrica sub-sahariana, en canvi, tot està per fer". Així justifica la responsable d'internacionalització de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Natàlia Bertran, la idea d'expandir-se a un continent desconegut com Àfrica. Només hi ha una trava: "la manca d'informació". Per això, la Cambra ha viatjat a Namíbia, Angola i Sud-àfrica amb deu empreses en una missió comercial per buscar partners locals.
Angola: tot d'importació
És un país ric en recursos naturals com el petroli, els diamants o l'aigua. De fet, va ser l'arribada de Repsol el que va marcar el punt d'inflexió fa gairebé tres anys. L'activitat extractiva representa el 85% del PIB, però la resta de sectors estan experimentat un creixement exponencial.
Segons Bertran, fins fa poc, Angola era una regió subdesenvolupada i abocada a la importació, amb la majoria de les compres concentrades a Portugal, de qui n'era colònia. Actualment, Europa, Brasil, Xina i els Estats Units s'hi ha establert i han diversificat l'activitat econòmica. Aquestes potències hi han anat atretes pel fet que "no hi ha indústria", explica, i "perquè les empreses que arriben tenen la missió de crear una xarxa de producció, comercialització i distribució pròpia que assegura l'èxit".
Ara bé, hi ha un handicap important: "Luanda és la ciutat més cara del món i els preus al país, en general, estan molt inflats". Això, afirma, és degut a les elits que encara controlen l'economia i que poden esdevenir la trava principal.
Els sectors amb més oportunitats de negoci són el de l'alimentació, infraestructures i qualsevol altre que ofereixi serveis i productes bàsics barats. No obstant això, "està sorgint una classe rica que obre les portes a un mercat més elitista".
Namíbia: a l'espera d'oportunitats
Extensa i desèrtica. Namíbia té una densitat de població de 3 habitants per km2. La seva economia depèn de la mineria, especialment de l'urani i el diamant, i de la pesca. Les últimes dades del 2013 del PIB presenten un creixement del 4,7%, però s'espera que es repeteixi el mateix episodi que a Angola si Repsol troba petroli.
Es va independitzar de Sud-àfrica el 1990, tot i que hi continua lligat: "Pagar un container des d'Europa és massa car pel poc volum que mou la seva economia, per això el país sud-africà continua sent el seu principal subministrador".
Bertran reconeix que viatjar només a Namíbia per fer negocis és inviable. Davant això, el seu consell és "conèixer la zona i deixar nom per si algun dia es forma un mercat potent".
Sud-àfrica: un mercat madur
"Sud-àfrica és com Europa. No té res a veure amb la part sub-sahariana". Es considera la porta d'entrada al continent i representa gairebé el 40%del PNB africà. És, també, la font que abasteix els països del voltant. Bertran en destaca la seva economia, sistema bancari i marc legal: "Són estables, el que els ajuda tenir un creixement anual del 2% com qualsevol altre país madur". No obstant, gran part del seu comerç és amb Europa i està patint les conseqüències de la crisi.
Al tenir un teixit empresarial nacional sòlid, les empreses que decideixen aventurar-se al territori han de portar productes diferenciats, amb un valor afegit en aspectes com el disseny o la tecnologia. A més, "quan algú es planteja invertir a Sud-àfrica, també s'ha de plantejar fer-ho a tot el voltant. Sinó, s'està deixant escapar el punt fort del país", afegeix.
Estar al dia amb la política nacional és important. El proper juliol es celebraran les eleccions generals i, opina la tècnica de comerç, la previsió és que continuï el populisme. En aquest sentit, recomana esperar veure els resultats i els possibles canvis de llei a favor de l'economia nacional.
L'èxit de Flexor a Sud-àfrica
"En aquest missió s'han fet més de 150 contactes, s'han demanat pressupostos i hi ha intenció de compra. Tot un èxit", afirma Bertran. Una de les empreses que té tots els números de fer mercat a Sud-àfrica és Flexor, dedicada a la producció de plantilles i accessoris per fabricants de sabates i distribuïdors a ortopèdies i podòlegs.
Exporten el 75% de la seva producció, sobretot a Europa, i van trobar en el país africà un mercat ideal per vendre el producte de gamma alta que ofereixen. "Volem aprofitar les subvencions i préstecs que el govern destina per protegir la indústria local del calçat", detalla la cap d'exportació de l'empresa, Antonia Busia.
No és la primera vegada que Flexor fa negocis al continent. Busia explica que anteriorment ja s'havien establer tant a Angola com a Sud-Àfrica de manera temporal. Ara, donats els incentius del govern, han aprofitat aquest nou viatge per reprendre els contactes amb el país sud-africà i visitar dos nous partners. Si l'experiència resulta positiva, en pocs mesos podrien convertir l'intercanvi d'idees en acords i buscar ofertes per introduir els seus productes al mercat.
A part de viatjar amb la Cambra, abans també ho havien fets sols. Per què han repetit aquest cop com una missió comercial? "Principalment, per les facilitats que et donen i l'agenda que et preparen, però també pel networking". I no només amb els comerciants locals, sinó també amb el propi grup d'empreses que formen part de l'aventura.
Internacionalització en temps de crisi
"La crisi ha provocat que les empreses facin les coses ben fetes. Analitzen l'entorn i es veuen obligades a millorar per competir en el mercat global", sentencia Bertran. Com a experta, considera que diversificar la comercialització i estar present en altres països és un pilar fonamental per fer front a les davallades dels mercats madurs. Especialment en països joves amb mercats emergents.
Segons la seva experiència, les empreses que van fer els deures ja tenen "la mentalitat internacional i avancen més ràpid gràcies al coneixement i capacitat d'adaptar-se al un nou entorn que han adquirit". Això, assegura, els fa anar una passa per davant i ser més forts davant les inestabilitats de l'economia.