La Comissió Europea ha obert la porta a congelar el Fons de Recuperació i Resiliència a aquells estats que no emprenguin accions per corregir el seu dèficit públic. Així ho han anunciat aquest dimecres el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, i el vicepresident econòmic de l'executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, en una roda de premsa a Brussel·les. La mesura forma part d'un conjunt d'orientacions que ha presentat Brussel·les per fixar una sèrie de recomanacions en matèria de política fiscal, amb l'objectiu de reforçar la sostenibilitat del deute públic –a l'alça des de l'esclat de la pandèmia i després la guerra d'Ucraïna- i assegurar un creixement econòmic sostenible a partir d'inversions i reformes estructurals.
Les orientacions donades a conèixer aquest dimecres pretenen dibuixar un marc de treball més simple, transparent i efectiu, on els estats disposaran de més poder de decisió per dissenyar polítiques fiscals. "Aquesta reforma hauria d'ajudar a construir l'economia verda, digital i resilient que volem pel futur, alhora que assegurem la sostenibilitat de les finances públiques", apunta la Comissió en un comunicat.
A banda de la congelació dels fons de recuperació, la Comissió també proposa reduir les sancions als països perquè aquestes siguin "més efectives" i suggereix enfortir "les sancions de reputació".
La proposta de l'executiu fixa una referència de quatre anys per avaluar els avenços en matèria fiscal de cada estat membre. L'objectiu és que, durant aquest període, els estats presentin dades perquè el dèficit públic adopti un camí "creïble" cap a la reducció. El que planteja la Comissió a llarg termini és que el dèficit públic se situï per sota la referència del 3% del PIB. En el cas espanyol, l'any 2021 es va tancar l'exercici amb un dèficit públic del 6,76% del PIB, més de tres punts per sota el que es va registrar el 2020 (10,08%).