Eurovisió és un dels esdeveniments més rellevants del món amb 180 milions d’espectadors arreu del planeta. El concurs internacional de cant, organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER), celebra avui la gran final a Basilea (Suïssa), en una de les nits més esperades de l’any en l’àmbit musical i televisiu. Però Eurovisió no és només un dels festivals musicals més vist del continent: és també una potent maquinària econòmica. Què s’amaga darrere d’aquest gran espectacle?
La representant d’Espanya, Melody, ha capgirat les apostes amb la seva cançó Esa Diva, especialment arran de la seva actuació a la primera semifinal. Tot i això, Suècia continua al capdavant com a gran favorita. Segons les darreres enquestes, Espanya se situa en la catorzena posició, amb l’objectiu de rellevar Nemo Mettler, vencedor de l’edició del 2024 amb el tema The Code.
Big Five: França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i Espanya, els cinc països que més hi contribueixen econòmicament
Si parlem de xifres, organitzar Eurovisió té un cost variable que depèn, en gran part, de la inversió que decideixi fer la ciutat amfitriona. Segons les dades dels darrers anys, el certamen musical pot arribar a costar entre 13 i 45 milions d’euros per edició. La Unió Europea de Radiodifusió (UER), entitat organitzadora del festival, finança part de l’esdeveniment a través dels seus socis principals, especialment del conegut com a Big Five: França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i Espanya, els cinc països que més hi contribueixen econòmicament i que, per aquest motiu, tenen accés directe a la final.
La resta del finançament recau en els patrocinadors, la cadena de televisió organitzadora i l’ajuntament de la ciutat amfitriona, entre d'altres. Però, quin retorn econòmic es pot esperar d’un esdeveniment d’aquesta magnitud?
Una inversió que deixa empremta
Segons l’economista Oriol Amat, “el cost d’organització d’un esdeveniment com aquest se situa entre els 25 i 30 milions d’euros. Només amb el turisme que es genera, els ingressos obtinguts acostumen a permetre recuperar la inversió inicial”. Afegeix que “Barcelona, per exemple, encara es beneficia avui dia dels Jocs Olímpics, tant pel que fa al llegat material com pel turisme que continuen generant. A més, hi ha un impacte positiu en el prestigi i la projecció internacional de la ciutat i del país, que constitueix un altre benefici indirecte important”.
Baños: “Eurovisió és com uns Jocs Olímpics, serveix per posar una ciutat al mapa turístic i fer que tothom en parli. És el que va passar amb Barcelona"
En la mateixa línia s’expressa l’expert en Eurovisió Xavier Baños, qui afirma que “Eurovisió és com uns Jocs Olímpics, serveix per posar una ciutat al mapa turístic i fer que tothom en parli. És el que va passar amb Barcelona. Abans dels Jocs Olímpics no tenia tanta projecció internacional, però arran d’aquell esdeveniment, tothom la va situar. Ara vas a qualsevol lloc del món, dius que ets de Barcelona, i tothom sap on és. Doncs amb Eurovisió passa una cosa similar”.
Eurovisió en xifres
Segons un estudi publicat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l’edició d’Eurovisió 2024 va arribar a més de 160 milions d’espectadors i va generar un valor publicitari estimat en 805 milions d’euros.
En total, 6.244 persones van treballar en l’organització del Festival d’Eurovisió 2024. D’aquestes, 3.881 van estar implicades directament en la producció o en tasques vinculades als voltants de l’esdeveniment. A més, 853 professionals formaven part de les 37 delegacions participants, incloent-hi 173 artistes escènics. Pel que fa a la cobertura mediàtica, hi van participar 1.510 professionals de la comunicació, tant presencialment (64%) com en línia (36%).
L’edició d’Eurovisió 2024 va arribar a més de 160 milions d’espectadors i va generar un valor publicitari estimat en 805 milions d’euros
En quant a l’edició d’Eurovisió 2023, celebrada a Liverpool, l'estudi de la UER estima que la despesa total generada pels organitzadors i els visitants del certamen va contribuir a crear l’equivalent a 589 llocs de treball a temps complet durant un any a la ciutat.
L’efecte Eurovisió dispara el turisme
D’altra banda, l’informe revela que l’Eurovision Song Contest (ESC) té un fort impacte en l’economia local de les ciutats amfitriones. La ciutat de Liverpool ha estimat que l’ESC tindrà un impacte econòmic de fins a 250 milions de lliures al llarg dels pròxims tres anys.
A més, el certamen va atreure 473.000 persones a esdeveniments relacionats amb Eurovisió al centre de Liverpool. La despesa neta addicional dels visitants a la ciutat s’estima en 42,3 milions de lliures, una xifra que puja fins als 54,8 milions si es considera la regió metropolitana de Liverpool.
En la mateixa línia, el 64% dels assistents al M&S Bank Arena, seu del festival, també van visitar el centre comercial Liverpool ONE durant la setmana d’Eurovisió, convertint-la en la setmana amb més afluència de públic de l’any fins aleshores. Durant aquest període, Liverpool ONE va registrar un augment del 32% en el nombre de visitants respecte a la mateixa setmana de 2022; 20 milions de lliures en despesa directa relacionada amb l’ESC i un increment del 78% en les vendes de restaurants.
Lisboa durant la setmana d’Eurovisió 2018 va experimentar un increment del 37% en el nombre de turistes respecte a l’any anterior
Així doncs, el Festival d’Eurovisió representa un impuls important per al turisme de les ciutats amfitriones. Un exemple clar és Lisboa, que durant la setmana d’Eurovisió 2018 va experimentar un increment del 37% en el nombre de turistes respecte a l’any anterior. El 2019, quan el certamen es va celebrar a Israel, el 76% dels turistes estrangers van declarar que era la seva primera visita al país. A Torí, l’any 2022, el 57% dels visitants van assistir-hi expressament per Eurovisió. En l’edició del 2023, celebrada a Liverpool, el 68% dels assistents que hi anaven per primera vegada van afirmar que repetirien visita. Finalment, en l’última edició del festival, celebrada a Malmö, l’esdeveniment va atreure visitants procedents de fins a 90 països diferents.