El mercat laboral espanyol dificulta ser jove. La coordinació entre l'acadèmia i el món de l'empresa mai ha estat la millor en l'Estat, i les desinversions en formació durant les successives crisis, unides a una economia terciarizada i a una legislació laboral permissiva amb la temporalitat i la parcialitat del treball, han provocat que el pont entre període formatiu i ocupació de qualitat per als últims a incorporar-se al mercat sigui fràgil i, en ocasions, extremadament llarg. Després d'anys de diverses recerques en aquest àmbit, l'economista Samuel Bentolila planteja la gran importància que un model sòlid de Formació Professional dual en la construcció d'un millor accés al món del treball. Després d'una intervenció al CaixaFòrum Macaya sota títol La Formació Professional Dual: L'estudiant que es converteix en aprenent, l'economista i docent al CEMFI discuteix amb VIA Empresa la situació del model laboral espanyol després de les reformes laboral i de la FP; els reptes diversos i estructurals que l'Estat ha d'enfrontar per millorar la qualitat de vida i treball dels seus joves i la possibilitat d'un futur de menor hostilitat envers els nous treballadors.
"El mercat laboral espanyol és un ambient hostil per als joves". Per què?
En un recent paper hi ha un resultat molt xocant. En les últimes tres dècades, l'evolució de la renda salarial i de dies de treball dels joves pateix una reducció tendencial molt pronunciada, molt major que per als adults. Això es deu a aspectes com l'altíssima taxa de temporalitat, que no ha donat senyals de caure, i la taxa de parcialitat, que va explotar a partir de 2008 i va seguir creixent; a més de salaris baixos. Hi ha una sèrie d'estructures al mercat de treball espanyol que estan perjudicant als joves, i per això dèiem que el mercat de treball és hostil.
Quines són aquestes estructures?
D'una banda, tenim el que té a veure amb la seva inserció laboral. Som un país amb molt poca tradició de coexistència de treball i estudi, estem a la cua de l'experiència laboral mentre s'estudia. Això és un handicap, perquè treballar no parteix només dels coneixements que tinguis. Hi ha coses que vas adquirint amb la pràctica, i que no s'ensenyen en un centre educatiu.
Després està el tema de les institucions. Hi ha un excés de temporalitat i de parcialitat, que esperem que es redueixi amb la nova reforma laboral, que no té justificació econòmica; emparat per unes lleis que no solament ho permeten sinó que ho afavoreixen. També una sèrie de contractes de formació que no verifiquen suficientment que de debò es formi al treballador enfront de simplement un ús de treballadors barats per bonificacions en contractació; i que no estan aprenent gran cosa.
Hi ha un dèficit molt gran quant a la implementació dels contractes formatius?
Quant a la temporalitat, hi ha dos models. Hi ha un model centreeuropeu, amb una temporalitat molt infreqüent i molt orientada a estacionalitat. La temporalitat es dóna com a procés d'aprenentatge i match entre treballador i ocupador. A Espanya s'usa com a falta de compromís de l'empresari amb el treballador o treballadora, s'utilitzen per cobrir pics de demanda, i s'evita que hi hagi un gran poder de negociador del treballador en relació amb l'empresa. Això és el que intenta tallar la reforma laboral, i ja veurem. De moment hi ha números encoratjadors, però és massa aviat per veure-ho.
"El repte és implementar l'FP dual amb una millor coordinació entre empresa i centres de formació"
Aquesta falta de compromís de les empreses gràcies a la disponibilitat de treball temporal també afecta als treballs formatius. Hi ha menys formació, i el treballador jove està competint amb altres perfils temporals de fàcil accés, de baix compromís de l'empresa, de baixa qualificació i de baix salari. Això és part del problema, i per això sóc moderadament optimista en la confluència que tenim de dues reformes: la laboral i la nova reforma de la formació professional.
Quines són les mancances de la FP a Espanya que aquesta reforma enfronta?
De cara a la inserció laboral, més temps en l'empresa sembla ser millor. Fins ara el temps dels estudiants en l'empresa era del 20%, i potser era poc. La nova llei admet dues modalitats: una del 25% al 35% del temps formatiu en l'empresa –amb el que donen a entendre que cal pujar-ho– i un format intensiu que contempla més del 35% del temps formatiu en empresa. Aquest és un dels principals aspectes que atalla la llei.
Un altre handicap que teníem era la baixa implantació en pimes de la FP dual. Amb només un 5% de matriculats en aquests formats, la dual era un afer d'empreses més grans, més antigues, més rendibles, inversores... Però si això s'estén a tota l'FP, les empreses hauran de fer un esforç per sol·licitar-ho i els centres hauran de fer un esforç per atreure a les empreses. El repte, doncs, és implementar l'FP dual amb una millor coordinació entre ells.
La nova norma prepara el terreny per millorar aquesta cooperació?
Ho fa perquè sobre el paper dóna més protagonisme a les empreses. No només ofereix als estudiants més temps a l'empresa, sinó que augmenta la proporció de les competències que es puntuen de cara a la qualificació final corresponent al tutor professional. Alumne i tutor sabran que aquesta part calibra més, i això potencia la col·laboració. Abans l'èmfasi era una mica més acadèmic; ara aquesta avaluació per competències per naturalesa és un enfocament més pràctic, especialment adequat per a la FP.
La nova estructura està pensada per fomentar la participació de l'empresa, però el que potser manca són mecanismes de pont entre ella i el centre –un paper que en altres països fan les cambres de comerç–. Aquí és on Catalunya és capdavantera en tot l'Estat, perquè ve d'una participació molt intensa del Consell General de Cambres en l'organització de les pràctiques a empresa; amb el paper de posar en contacte tots els actors. Pensem que aquest pot ser un factor perquè Catalunya surti molt bé valorada en l'avaluació de la FP Dual.
D'on ve aquesta major activitat de les Cambres a Catalunya?
La meva impressió és que Catalunya i el País Basc van ser les dues regions espanyoles on la indústria va ser capdavantera al segle XIX, on es va enlairar més que a cap altre territori. La puixança de les empreses va desencadenar aquest moviment associatiu via Cambres, un desenvolupament virtuós. Calien mecanismes de cooperació en el teixit econòmic, i les Cambres van venir a cobrir aquesta necessitat.
"El moviment associatiu de les empreses en Catalunya via Cambres és un desenvolupament virtuós"
Per exemple, les Cambres fan una enquesta d'inserció laboral tots els anys, en la qual les mateixes entitats busquen la forma de contactar als alumnes, amb una taxa de resposta molt alta. Això és molt útil, i jo no ho he vist en altres regions. A més, pregunten per coses que en una dada administrativa no pots veure, i això és únic de Catalunya.
Influeix el model productiu de cada territori en l'èxit de la FP?
A priori no tindria per què, en el sentit que formar bons perruquers o cuiners és tan important com formar bons experts en mecatrònica o en el sector aeroespacial. No obstant això, en general el sector industrial –que, reconeguem, és minoritari a Espanya, amb un 10 o 15% de l'ocupació, no més– tradicionalment ha posat més èmfasi en la formació dels treballadors. Hi ha serveis que ja aposten per la formació, no dic que no, però la indústria ha posat més el focus en els processos d'aprenentatge, i això encaixa bé amb l'FP.
Després hi ha sectors concrets per comunitat. A Madrid hi havia un sector aeroespacial que demandava que la formació fora de tres anys, i no de dos, perquè entenien que els estudiants havien d'estar mínim dos cursos al centre educatiu per construir una bona base de matemàtiques, o de física. La nova llei ha recollit també aquesta mesura, crec que en positiu: per defecte la formació és de dos anys, però en els cicles en els quals fa mancada més temps, endavant.
Com afecta la nova demanda de perfils digitals a l'oferta de Formació Professional?
No m'agrada especular amb conclusions preliminars, però és cert que hem vist bons resultats de la FP dual en cicles relacionats amb noves tecnologies: programació, plataformes digitals... Tot el que són noves tecnologies, tecnologies verdes, energia i digitalització; que són sectors a més molt subsidiats pels fons NGEU, són camps en els quals sempre hem tingut manques. Aquestes noves tendències ens poden ajudar a tancar la bretxa que patim en comparació amb altres països.
Com es conjuga aquesta reforma de la FP amb la reforma laboral quant a la qualitat del mercat laboral per als joves?
Venim de la concatenació de dues grans recessions, i ha plogut sobre mullat. Espanya encara no ha recuperat el PIB previ a 2008. Estem recuperant-nos d'una seqüència que els joves han sofert molt més. La major temporalitat dels joves ha provocat que perdessin més treballs tant a la Gran Recessió com a la pandèmia. Fins i tot amb les mesures actuals, els ERTE tendeixen a protegir més els empleats fixos, perquè en el cas dels temporals simplement s'ha deixat que el contracte acabés.
"Quan es negocia a nivell d'empresa hi ha més seny"
A futur, cal tenir totes les cauteles, perquè encara no tenim una EPA. En la del primer trimestre de l'any encara es permetia una temporalitat més lliure que la d'abril. Els treballadors estaran més protegits? És indubtable. Ara, encara és molt ràpid per quantificar-ho. Els contractes que han caigut són els que ara estan prohibits, com els de obra i servei, que eren majoritaris i realment escandalosos; i s'ha disparat el fix discontinu, que està pensat fonamentalment per a activitats estacionals, i estan pujant també els contractes a temps parcial. Aquests són mecanismes de flexibilitat als quals s'aferren les empreses davant la desaparició del temporal, que no estava justificat, però que no s'inspeccionava. Tenim a veure quin va a ser l'equilibri amb aquests mecanismes de sostenibilitat, i com afecta al treballador en termes de dies treballats i de renda.
Quins reptes estructurals queden per resoldre al mercat laboral després d'aplicar aquestes reformes?
Un, més a mitjà termini, és la millora de la qualitat de l'educació. A PISA quedem sempre al voltant de la mitjana de l'OCDE –que ja no és un lloc tan bo–, però si mires el percentatge d'estudiants que queden en el 20% superior de les qualificacions, aquí Espanya queda malament, pitjor que si mires la mitjana. No tenim molts estudiants d'excel·lència, i aquest és un repte, perquè sortim malament a la foto. Hem de millorar la qualitat de l'ensenyament a força de més docents, millor formats, més reciclats. No s'incentiva ni es finança bé la formació al docent durant la seva carrera.
En segon lloc, davant l'estructura de pimes del país, s'està fomentant la creació d'emprenedors. Lleis com la de Startups, o la Crea y Crece, eren molt necessàries per fomentar l'emprenedoria. També per facilitar la fallida, perquè a Espanya és molt difícil fer fallida, és com una maledicció bíblica. La nova llei concursal era molt necessària, i és una molt bona notícia.
D'altra banda, hi ha un àrea, que és la negociació col·lectiva, que crec que hem tirat marxa enrere. A la reforma laboral de 2012 es va cap a un model més descentralitzat, amb la prevalença del conveni d'empresa sobre el de sector. Els convenis de sector tenen alguns avantatges, però estan molt orientats cap a les preferències de les cúpules sindicals i patronals, que es guien per les demandes de grans empreses i empleats indefinits, i no tant per les pimes i els temporals i els aturats. Quan es negocia a nivell d'empresa hi ha més seny, quelcom que de vegades a les cúpules no s'hi veu. Considero que aquest factor serà negatiu per a l'ocupació.