El govern austríac ha considerat interessant prevenir els seus ciutadans de la possibilitat que en algun moment es produeixi una apagada de l’electricitat de certa durada i ha recomanat algunes precaucions, entre d’altres, un proveïment energètic i alimentari de seguretat. Són, en bona part, les mateixes precaucions que es tenien fa sis dècades, on les apagades de llum a casa nostre sovintejaven més i el record del desabastiment alimentari de postguerra encara era present. Aquest fet ha provocat reaccions pel seu alarmisme implícit, suposadament exagerat, i que podria provocar un sentiment d’inseguretat a la ciutadania. Però la ciutadania ha de ser considerada madura per valorar la informació, sempre que aquesta sigui objectiva i transparent.
Per tant, no em sembla desassenyat que un govern europeu prengui precaucions en relació al seu proveïment energètic i alimentari, en un moment d’escenari convuls en relació als preus de primeres matèries bàsiques (petroli, aliments, metalls crítics) i dels mitjans per transportar-les (nòlits marítims, per exemple). A més de les tensions geopolítiques presents (Bielorússia, Algèria-Marroc) plantejades sota l’amenaça de restriccions energètiques, en una Europa seriosament depenent de l’energia. Fins i tot, pot tenir un valor pedagògic sobre la fragilitat del fet alimentari i energètic, respecte al qual Europa viu en una posició de privilegi. Recordem que el Titànic no disposava de suficients barques de salvament, atès que era “impossible” enfonsar-lo.
L’altra cara, la realitat de la fam
A l’altre costat del món, les coses són diferents. A l’altre costat del món, el desabastiment no és hipotètic, és una realitat. Molta gent es juga la vida cada dia per accedir al nostre continent. Quantes mancances vitals (aliments, sanitat, energia...) i quanta fam cal per decidir-se algú a travessar deserts i solcar la mediterrània en una petita embarcació? Els noms de les crisis humanitàries creixen dia a dia: Haití, Iemen, el Líban, Síria, Etiòpia, l'Afganistan, fins a un llarg etcètera. Són la punta de l'iceberg d’un món en dificultat. La batalla de la fam, l’objectiu número dos dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), l’estem perdent. L’índex de prevalença de la desnutrició (índex FAO) ha passat del 8,4% el 2019 al 9,9% el 2020. Segons la FAO, el 2020 uns 768 milions de persones passen fam, 118 milions més que l’any anterior. La fam no és un record del passat.
Però si faltava llenya en aquest incendi a l’escenari postpandèmia, els preus s’han desbordat arribant a nivells desconeguts dels darrers 10 o més anys. Per exemple, avui, en relació als preus al mercat de Chicago del 30 d’octubre de fa un any, el blat s’ha incrementat un 39% i el blat de moro, un 69%, uns increments que estan impulsant la inflació en el conjunt de la cadena alimentària. Cal tenir en compte que els cereals són l’aliment més important del món. A partir de l’escenari de preus alts dels aliments hi ha temors que el 2021 multipliqui el nombre de desnodrits al món.
Les dificultats alimentàries dels països menys desenvolupats acabaran arribant a Europa en format de conflicte
L’increment de preus de productes alimentaris és un gran accelerador de tensions alimentàries. La fam truca a la porta darrere dels preus dels aliments i, amb aquesta, els conflictes político-socials que ja comencem a veure. I, cal advertir-ho, les dificultats alimentàries dels països menys desenvolupats acabarà arribant a Europa en format de conflicte. La gana és inacceptable. Les guerres del nord d’Africa iniciades a Tunísia i Egipte l’any 2011 es van iniciar al crit de “pa i llibertat”. Actualment, al Líban es parla del conflicte de la gana. En fi, sobren els exemples.
Els preus alts dels aliments, una fàbrica de fam
Fa cert temps que s’estava apropant l’actual crisi de preus dels aliments bàsics i, finalment, ha esclatat. Quines són les causes? Com a factor conjuntural és rellevant el conjunt d’efectes disruptius i desestabilitzadors de la pandèmia. Però en la base del problema hi ha una creixent tensió oferta-demanda d’aliments bàsics, concretament de cereals, un fet que provoca una caiguda sostinguda, encara que no sobtada, d’estocs, tal com reflecteix el primer gràfic.
Els percentatges d’estocs globals de cereals en relació al seu ús porten cinc anys amb caigudes. La reducció anual és lenta, però expressa una creixent dificultat de la producció per satisfer la demanda. Així, en cinc anys, han passat del 31,9% a la campanya 2017/18 al 28,5% a la campanya 2021/22 (previsió). L’AMIS (Agricultural Market Information System), que és l’agència internacional creada pel G20 arrel de la bombolla alimentària del 2010, acaba de fer una crida a “concretar accions per garantir l’oferta i l’accés als aliments, particularment als més vulnerables”. Però, com es pot revertir aquesta tendència? Aquesta és una dificultat que sovint es resolt amb més desforestació, una de les causes més importants del canvi climàtic. Per tant, un cop més observem la complexitat del proveïment alimentari global, atès que pel camí de les solucions convergeixen vectors contradictoris. La gravetat de la problemàtica hauria de fer confluir tots els esforços empresarials, tècnics i institucionals necessaris per alimentar el món sense traspassar els límits planetaris. És a dir, produir més de manera sostenible.
La regulació efectiva dels fons especulatius en els mercats de futurs alimentaris és encara una assignatura pendent, que esdevé imprescindible per evitar els greus impactes de la incertesa i els preus alts
Arribats a aquest punt, els fons especulatius juguen un paper seriosament desestabilitzador. La reducció d’estocs és la senyal que els fons especulatius esperen per iniciar compres massives, que impulsen els mercats a uns nivells de preus injustificables per la dinàmica ordinària entre oferta-demanda. La regulació efectiva dels fons especulatius en els mercats de futurs alimentaris és encara una assignatura pendent, quelcom que esdevé imprescindible per evitar els greus impactes de la incertesa i els preus alts.
Els agrocarburants són un altre actor no desitjat en aquest embolic. La seva irrupció a l’escena dels mercats energètics va comportar que els preus dels aliments es vinculessin estretament a les tendències dels preus del petroli. El segon gràfic mostra l’evolució dels preus dels aliments i del petroli alhora: es visualitzen les tres bombolles prèvies de preus alimentaris que hi ha hagut des de fa 12 anys, un advertiment que ja no admet més demores. El gràfic és especialment explícit sobre la coincidència de les tendències (expressades en diferents unitats) dels preus del petroli i dels aliments.
Aquest fet ens recorda que els aliments són energia i, per tant, poden ser-ne substitutius. Darrerament, amb uns preus del petroli a l’entorn dels 80 dòlars, la producció d’agrocarburants esdevé més rendible. Per aquesta raó, tal com indica l’informe mensual WASDE del departament d’Agricultura d’Estats Units del 9 de novembre, el darrer període mensual als EUA s’ha incrementat 50 milions de bushels (1,3 milions de tones) l’ús de blat de moro per a la producció d’etanol. Aquest ús del blat de moro desplaça l’oferta del mercat alimentari a l'energètic i, per tant, incrementa la tensió en el mercat dels aliments.
Els increments de preus tan importants dels aliments bàsics en el mercat de futurs suposen guanys per a alguns i pèrdues per a altres. Efectivament, en els mercats especulatius uns guanyen i altres perden. Però al món real cal afegir el factor fam i, aquí, tots hi perdem.
Les cicatrius del dia després
Recentment, i de forma sobtada, han baixat els preus dels nòlits que s’havien arribat a multiplicar per 10. Això ha estat interpretat com un signe de retorn als equilibris trencats per la pandèmia i han suposat un alleujament de les expectatives del mercat. Alhora, els preus del petroli han tornat a nivells per sota dels 80 dòlars. Ràpidament, als optimistes habituals els ha faltat temps per dir que aquí no ha passat res. El missatge d’aquests és que els preus recuperaran els nivells ordinaris i que tot plegat ha estat una distorsió conjuntural sense major importància. Confiem amb el seu optimisme, però de moment el preu del blat durant novembre ha seguit pujant.
Però, en qualsevol cas, aquestes explosions de preus amb fort component especulatiu modifiquen estructures de poder vers una major desigualtat i deixen víctimes, amb conseqüències per als més dèbils, en forma de fam i de greus tensions socials i polítiques. Som dins d’un escenari complex; ser-ne conscients és la clau per poder esdevenir actors de les solucions. I, pel bé de tots, les solucions passen per l’impuls de la producció agrícola sota els paràmetres de la sostenibilitat, la solidaritat i la lluita contra la desigualtat. Sens dubte, si hi hagués una distribució més equitativa de la riquesa i dels aliments avui no tindria sentit aquest article.