Rellegir Brassens té de vegades conseqüències inèdites sobre l'economia. Encara més, si s'assaboreix tranquil·lament a l'estiu i es tracta de l'edició bilingüe francoespanyola de Nordicalibros (2021). El poema “Prego perquè m'enterrin a la platja de Sète” acaba recordant els faraons, a Napoleó i als grans homes del Panteó: “Quan li envejareu el seu estiueig etern, / passejant en patí, per les onades, el seu somni/ a aquest mort de vacances!”. Els que tenen la sort de gaudir d'unes quantes setmanes d'estiueig a la Mediterrània -uns 400 milions de persones arriben anualment a la principal zona turística del món- entendran allò de l'estiueig etern o allò de mort de vacances de l'il·lustre poeta enterrat al cementiri Le Py de la ciutat occitana; màxim si s'amaneix amb la fruita de la temporada, la síndria, el meló de gripau, la pruna clàudia, la pera blanquilla, la grosella o el paraguaià.
Semblaria que durant aquestes setmanes del primer estiu després de la pandèmia s'hagués corregut un espès vel sobre els fets reals: l'etern atac estival israelià als palestins i les desenes de morts; la invasió russa a Ucraïna, que no cessa; les punxades a dones per la submissió química; l'atemptat contra Salman Rushdie; la insurrecció de la dreta espanyola a la solidaritat europea que ens exigeix restringir el consum energètic; l'ensopegada diplomàtica de la Pelosi a Taiwan; els preus en alça, que es moderen; el soroll al voltant de la res econòmica, sense dades que facin preveure una tardor recessiva. Aquests esdeveniments s'han viscut amb sordina, informats pels suplents de les grans figures dels mitjans de comunicació, que en molts casos han millorat els seus caps; fins i tot Twitter ha anat escàs, encara que amb reflexions molt més assenyades. Amb baixa intensitat, han aparegut els temes de la calor, canvi climatitzat, causant de la menor collita de cereals o carabassó, a més d'un altre munt de productes hortícoles, o de l'avenç de la verema; les tempestes indiscretes; la baixa pluviometria; els incendis; l'escassetat de glaçons de gel...
En temps normals, les vacances solen costar als espanyols entre 60 i 70 euros diaris si es viatja per Espanya i entre 100 i 130, si se'n va a l'estranger
Si les notícies explicades pels suplents s'han viscut en sordina, i les calors, les tempestes i l'escassetat de pluja i glaçons no s'han convertit en motiu principal de conversa, de què s'ha parlat aquest agost a les converses durant els jocs de taula -augment espectacular de la facturació-, a les platges, al mar, als àpats familiars, a les vetllades d'amics, als espectacles a l'aire lliure, als restaurants, o als llargs passejos urbans a través de la natura? La veritat és que en aquest període es parla menys i es gaudeix més del contacte, del joc, dels actes familiars i socials, dels retrobaments, del descans actiu, de la lectura extensiva, dels paisatges viscuts, de la gastronomia treballada... Expansió d'afectes. Això és l'estiueig etern de què parlava Brassens, al qual els ciutadans lliures de Grècia i Roma dedicaven tot el seu temps; teoritzaven, contemplaven, governaven. El nombre de ciutadans lliures contemporanis esdevé avui substancialment superior al de llavors, fins a abastar les classes altes i a una part important de les classes mitjanes, en espera que la utopia d'una productivitat major permeti que tota la població hi sigui convidada.
Qui paga la festa
En temps normals, les vacances solen costar als espanyols entre 60 i 70 euros diaris si es viatja per Espanya i entre 100 i 130, si se'n va a l'estranger (Familitur, 2021). Tot i la inflació, es produiran escasses diferències en la despesa de vacances d'aquest any respecte a l'any passat. El pressupost de les vacances és inelàstic: se suma la paga extra al que s'estalvia la família per no romandre a casa -i s'hi afegeix, en aquest cas, una petita part de l'estalvi acumulat durant la pandèmia; això és el que es gasta, arribi a la inflació al 2% o al 10%; és a dir, restaurant o menjar a casa, visites o passejar i gelat; més o menys dies. L'entusiasme per la primera sortida després de la pandèmia hauria pogut augmentar el pressupost, en comptes de l’estalvi d’aquests mesos, però la despesa ha anat de més a menys; eufòria, primer; constrenyiment, després.
La despesa ha anat de més a menys; eufòria, primer; constrenyiment, després
Ens endurem una gran sorpresa a finals d'any. La despesa mitjana aplicada a les vacances durant el 2022 resultarà lleugerament superior als 914 euros del 2021, però no arribarà als 1.200 euros de mitjana del 2019; en el temps lliure, passarà una cosa semblant. Qui ha omplert les platges i els llocs turístics espanyols? Els turistes de proximitat, com l'any passat, però, sobretot, els estrangers, que han superat a la majoria de les destinacions el nivell anterior al 2019. Els francesos i els estrangers en general han redescobert la costa catalana i espanyola, superant la despesa dels nadius, però reduint-la també.
La restricció del pressupost de les vacances permetrà enfrontar-se amb força tranquil·litat a un setembre en què el sentit comú de les famílies reduirà al seu torn el consum, com si haguessin de viure una època recessiva, encara que no es produirà. Per si de cas.