"El 2020 ha estat un any extraordinàriament complicat", ha començat la seva intervenció el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat. "No podem estar ni contents ni satisfets de l'any", ha afegit el director general de la institució, Constantí Serrallonga. El balanç del 2020 no és fàcil de fer per a un organisme que ha hagut d'aturar gairebé completament l'activitat a causa de la covid-19. Però el missatge que han transmès els directius de la Fira és que hauria pogut ser molt pitjor i, sobretot, que l'optimisme els omple en posar els ulls en el 2021. Porten nou mesos aguantant la respiració i encara els en queden tres més, segons el director general: "Preveiem que a partir de la primavera començarem a celebrar esdeveniments".
La facturació d'enguany -a falta de tancar els números definitius- ha estat d'uns 82 milions d'euros. Els 220 milions d'euros de l'any passat queden molt lluny. Però Serrallonga ha destacat l'ebitda, que s'ha situat en 100.000 euros. "No hem generat recursos addicionals, però tampoc no n'hem detret: hem assolit un cert equilibri", ha dit. Ha estat en una roda de premsa presencial a la qual també hi han assistit l'alcaldessa de Barcelona i presidenta del consell general de la Fira, Ada Colau, i el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa.
Els dos polítics han destacat que la Fira ha de jugar un paper rellevant en la reactivació econòmica. Per demostrar-ho, ha explicat Colau, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han fet "un esforç suplementari en el tancament de comptes del 2020". Aquesta aportació extra en concepte de suport a esdeveniments concrets que sí que s'han celebrat, ha estat de 10 milions d'euros, com ha detallat Serrallonga. L'any passat també hi va haver una partida amb aquest mateix concepte, però va ser de 2,5 milions. La xifra d'enguany encara té marge de creixement, ja que l'ens encara es troba en converses amb el tercer membre del consell de govern, la Cambra de Comerç de Barcelona, per concretar l'aportació que farà.
Tots han destacat que les limitacions i dificultats per desenvolupar l'activitat no han aturat la Fira durant aquests nou mesos des de l'inici de la pandèmia. S'ha fet el que s'ha pogut. "No podíem deixar els sectors orfes de fires; són el lloc on es generen continguts, es fa networking i negoci", ha indicat Serrallonga. I el president de la institució ha afegit que les prioritats d'aquest 2020 han estat quatre: "Donar suport a les necessitats sanitàries i socials, mantenir el contacte amb les administracions i entitats econòmiques, preparar-nos per tornar amb força el 2021 i frenar l'impacte del 2020 sobre les nostres finances".
Reprendre l'activitat i treure l'ERTO
De fet, una de les principals conseqüències econòmiques del coronavirus sobre la Fira la viuen els seus 400 treballadors, que encara es troben en situació d'ERTO. "És flexible i l'anem adaptant a l'activitat que tenim, però esperem tirar-lo enrere el 2021; ha estat essencial per mantenir-nos", ha explicat Serrallonga. Això dependrà del moment en què les condicions sanitàries facin possible la represa de l'activitat firal, que, com ja han expressat des de la institució en diverses ocasions, preveuen que sigui a la primavera.
Les previsions per al 2021 és de facturar 125 milions d'euros, tenint en compte fires amb menys assistents
Aquesta recuperació ha de fer arribar a una facturació de 125 milions d'euros. Tot i que encara és molt inferior als més de 200 milions que van assolir l'exercici passat, supera el desastre d'aquest 2020. Per què no es recuperarà el nivell habitual d'ingressos? Segons Serrallonga, "d'una banda, arrancarem més tard del que seria normal i, de l'altra, la mobilitat internacional potser encara no està normalitzada". Així, els càlculs que apareixen als pressupostos del 2021 estan fets sobre l'escenari de salons amb menys assistents dels que hi hauria en condicions habituals.
"El gener, el febrer i el març seran una època de transició cap a la nova etapa postcovid", ha dit el director general. De fet, al gener no tenen cap esdeveniment previst. Al febrer i al març sí que esperen començar a celebrar alguns actes de menor mida. Però no és fins a l'abril que està agendada la primera gran cita: el Saló de l'Ensenyament. "És la nostra primera aposta; un esdeveniment local per començar i anar recuperant progressivament salons de major abast", ha justificat Serrallonga.
Els altres reptes de la Fira
El Saló de l'Automòbil i Alimentaria suposaran un pas més, adreçats a un públic també d'altres territoris de l'Estat i països veïns. L'ISE a principis de juny serà el primer contacte amb assistents europeus, mentre que el Mobile World Congress de finals del mateix mes ha de suposar el salt a l'escala global. Tot això, amb el condicionant sempre de la situació sanitària.
A la tardor serà quan es concentrarà la gran majoria de fires anuals que s'han canviat de data per assegurar que es podran celebrar: l'IoT Solutions World Congress, l'Smart City, el Construmat -que s'uneix amb el saló de Piscina i Wellness-, Hispack, la Valmont Barcelona Bridal Fashion Week... "Tenim problemes de calendari per encabir tota l'activitat prevista per a la tardor!", ha afirmat Serrallonga. En total, més de 100 esdeveniments previstos per al 2021.
"Tenim problemes de calendari a la tardor per encabir tota l'activitat que hi ha prevista; en tot el 2021, més de 100 esdeveniments", segons Serrallonga
Però la reactivació dels salons no és l'únic repte de la Fira l'any que ve. L'ampliació del recinte de Gran Via avança i manté el termini d'estar acabada el 2024. "Serà el quart recinte d'Europa que superarà els 300.000 metres quadrats, a més dels de Hannover, Milà i Frankfurt", ha explicat el director general. També mantindran certa activitat internacional, amb salons a Mèxic i la Xina, entre d'altres. A partir del novembre, es faran càrrec d'un altre recinte, el CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona).
L'optimisme da cara al 2021 és evident. També del conseller d'Empresa, que ha assegurat que "quan desaparegui la incertesa que provoca la pandèmia es preveu que els diners estalviats surtin al consum de manera ràpida". Aquest rebot de l'economia manté les esperances de la Fira.