El Fons Monetari Internacional creu que el PIB espanyol experimentarà un creixement d’un 2,5%, una xifra que compleix les previsions del passat mes de juliol. Segons un informe de l’organisme, Espanya serà un dels països de la zona euro amb major creixement. El document justifica aquest context, principalment, per la recuperació del turisme. Ara bé, de cara al 2024, l’FMI ha rebaixat tres dècimes els càlculs (fins a l’1,7%). L'organisme apunta que ha detectat un increment de les expectatives d'inflació a curt termini a nivell global i alerta de possibles pujades de tipus "més altes del previst".
De la mateixa manera que altres ens econòmics, el Fons Monetari Internacional situa l'alça del PIB espanyol de cara a aquest 2023 per sobre la mitjana de la zona euro (+0,7%) i de les economies avançades (+1,5%). Espanya també presenta millors xifres que França (1%), Itàlia (+0,7%) i Alemanya (-0,5%), patint aquest últim una revisió a la baixa de dues dècimes respecte a les estimacions de juliol. Malgrat tot, l'organisme presidit per Kristalina Georgieva rebaixa fins a l'1,7% la previsió de creixement pel 2024, una modificació que també s'ha aplicat al conjunt de la zona euro. En concret, s'estima que els països que utilitzen la moneda única registraran una alça del PIB de l'1,2%, per sota la mitjana global (2,9%) i del conjunt de les economies avançades (1,4%).
Les previsions de l'FMI en relació amb l'Estat són les més optimistes, tot i que no difereixen en excés de la resta d'organismes. De cara el 2023, tant el Banc d'Espanya com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) situen el creixement en el 2,3%, mentre que la Comissió Europea el fixa en el 2,2%. També en línia amb els últims informes, l'FMI apunta que Espanya serà el país amb la taxa d'inflació més baixa d'entre les principals economies europees el 2023. El document vaticina un augment de preus del 3,5% el 2023, per sota la mitjana de la zona euro (5,6%). Ara bé, pel 2024 apunta a una inflació del 3,9% a l'Estat, mentre que a l'eurozona la rebaixa fins al 3,3%.
Tot i que les xifres s'allunyen dels rècords registrats durant la segona meitat del 2022, encara es mantenen per sobre l'objectiu del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE). De fet, l'FMI creu que aquesta taxa no s'assolirà fins al 2028 (preveu que sigui de l'1,7% a Espanya i de l'1,9% a la zona euro). En l'àmbit global, el Fons Monetari Internacional parla d'una millor del 3% pel 2023 i del 2,9% pel 2024. Malgrat la "resiliència" que afirma que ha demostrat l'economia, la recuperació després de la pandèmia i en un escenari encara marcat per la guerra d'Ucraïna és "lenta i desigual". A més, avisa que l'actual crisi al sector immobiliari xinès podria tenir majors repercussions a escala internacional, especialment per als exportadors de matèries primeres.