Foment del Treball vol que les principals infraestructures del territori tinguin una gestió km 0, és a dir, que sigui Catalunya qui gestioni els seus aeroports, ports, trens i carreteres. El president de la gran patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, considera que ha de ser "de forma individualitzada i amb la participació d'agents econòmics a través de diferents consorcis amb les administracions públiques corresponents".
Segons Foment, el dèficit inversor en infraestructures entre el 2009 i el 2018 és de 27.970 milions d'euros. Per tal d'equiparar la inversió als indicadors europeus, la patronal calcula que s'ha de seguir una licitació d'obres del 2,2% del PIB català, xifra que equival a uns 5.000 milions d'euros anuals. Però això no és tot. El vicepresident de Foment, Joaquim Llansó, hi ha afegit 2.000 milions d'euros anuals entre el 2020 i el 2024 -10.000 milions en total- per reactivar obres que ja s'han adjudicat però estan parades o van amb retard.
Sánchez Llibre ha demanat que "Foment pugui liderar el canvi d'aquesta situació d'efecte inversor buscant la màxima complicitat amb les administracions -tant Estat com Generalitat i Ajuntament de Barcelona-, i també oferir un model de gestió consorciada amb la participació d'agents econòmics". En aquest sentit, la patronal hi vol figurar al capdavant.
En el cas dels ports i aeroports, Foment creu que la creació del consell rector de l'aeroport de Barcelona ha de ser una prioritat amb l'objectiu de gestionar de manera individualitzada la infraestructura. De fet, els responsables de la patronal han recordat que el Consell de Ministres va aprovar aquesta mesura fa vuit anys. A més, els aeroports de Girona, Reus i Sabadell també haurien de tenir una gestió individualitzada per poder prendre decisions estratègiques i comercials adaptades a les circumstàncies de cada un i que permetin aprofitar el seu potencial.
Pel que fa als ports, Sánchez Llibre proposa que els de Barcelona i Tarragona siguin "més autònoms". Creu que les autoritats portuàries haurien de tenir la capacitat de planificar, construir i finançar les infraestructures amb els seus propis recursos. En aquest sentit, establir tarifes adequades al tipus de tràfic i prendre decisions comercials ràpides serien els dos principals objectius. Segons Foment, això permetria no perdre competitivitat amb altres ports europeus.
Trens i carreteres
Però l'àmbit més fàcil en què introduir aquests canvis és la xarxa de Rodalies. La gestió en aquest cas seria consorciada tant pel que fa a la infraestructura com al servei, que Sánchez Llibre ha recordat que utilitzen 420.000 persones cada dia.
Quan s'acabin les concessions de les vies d'alta capacitat, proposen implementar un cànon de pagament per ús, de manera que es pugui cobrir el manteniment de la carretera. Calculen que aquesta mesura permetria recaptar uns 1.300 milions d'euros i representaria entre un 20% i un 25% dels peatges actuals.
Sánchez Llibre proposa que per portar a terme tots aquests canvis es facin a través d'un òrgan gestor participat per totes les administracions amb competències a cada comunitat autònoma. La primera en tenir-ne un hauria de ser Catalunya, un model que s'estendria progressivament a la resta de l'Estat.