Sense temps per digerir els resultats de les eleccions municipals, especialment a Barcelona, i amb l’horitzó de la convocatòria d’eleccions anticipades a l’Estat, anunciada per Pedro Sánchez a principis de setmana, Foment del Treball ha presentat una actualització del seu informe per calcular el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya.
Si en el període que va de l’any 2009 al 2018, la patronal situava la xifra al voltant dels 28.000 milions d’euros, els números s’han elevat fins als 39.369 milions, allargant la valoració fins a l’any 2022. Independentment que la presidència del futur govern espanyol recaigui en l’actual dirigent socialista o Alberto Núñez Feijóo, després de la cita del 23 de juliol, Josep Sánchez Llibre exigirà una cimera “urgent” per fer efectiu “el traspàs integral” del servei de Rodalies.
Com a complement a les paraules del president de la patronal, Lluís Moreno (president de la Cambra de Contractistes i Obres) denuncia com “el dèficit no té color de partit, és cultural”. A tall d’exemple, durant l’any passat, Foment va registrar una licitació d’obres per valor de 3.964 milions d’euros (1,5% del PIB). Per equiparar la inversió als indicadors europeus, l’organització empresarial recomana assolir una licitació del 2,2% del PIB català.
Absència d’inversions: pèrdua d’oportunitats i de qualitat de vida
Més enllà de l’aspecte estrictament estadístic, en els seus informes, Foment del Treball descriu que l’absència d’inversions a Catalunya genera un escenari de pèrdua d’oportunitats i de qualitat de vida. “Les darreres incidències a Rodalies exemplifiquen una falta de respecte constant als usuaris i usuàries d’aquest servei”, ha expressat Sánchez Llibre.
Per revertir la situació, Foment fa una crida a millorar “l’eficiència” en la planificació i construcció de les infraestructures, sempre a mitjà i llarg termini. En un intent d’aterrar les demandes a la vida quotidiana de la ciutadania, la patronal ha fet una simulació de les actuacions que s’haurien pogut dur a terme, en els darrers catorze anys, amb els gairebé 40.000 milions de deute.
El món ferroviari encapçala el rànquing, seguit de l’àmbit de les energies renovables amb un especial protagonisme pels equipaments que haurien minimitzat l’actual estat de sequera. “L’any 2009, en una situació similar a l’actual, potser hauria estat idoni actualitzar les instal·lacions per la gestió de l’aigua, però com va acabar plovent ja va desaparèixer de l’agenda”, denuncia Moreno.
A la pregunta de quines actuacions cal engegar per superar l’actual manca d’aigua, el màxim dirigent de la Cambra de Contractistes prioritza els projectes relacionats amb la racionalització del sistema de reg, eines de regeneració de l’aigua i reparació dels punts de fuga. Retornant a una perspectiva global, sense el dèficit d'infraestructures, Catalunya ja gaudiria de l'accés als ports de Barcelona i Tarragona, així com els efectes de la finalització de les línies L9 i L10 del metro de la capital catalana.
La carpeta de l’aeroport
Malgrat la possibilitat d’un hipotètic canvi a l’Ajuntament de Barcelona i, de cara al juliol, a l’Estat, Josep Sánchez Llibre manté que el full de ruta de Foment sobre l’ampliació de l'aeroport del Prat “segueix vigent”. El president de l’entitat creu que la comissió d’estudi tindrà a punt les seves conclusions a finals de mes i la cita electoral “només pot provocar que les presentacions de les dades passin al mes de setembre”.
El grup de treball es va constituir a principis de setembre de l’any passat, sota la coordinació de Lluís Moreno i amb la participació d’organitzacions representatives de l’ecosistema empresarial i econòmic de Catalunya com el RACC, el Gremi d’Hotels de Barcelona, Cecot, Cambra de Barcelona i Turisme de Barcelona. També s’ha comptat amb l’opinió de membres del món acadèmic.