“Confieu en els economistes catalans; tenim ment de matemàtic i ànima de poeta”. Més enllà de mencionar alguns dels reptes ja coneguts que afronten tant Catalunya com Europa, Carlos Puig de Travy ha encoratjat als assistents a la Jornada dels Economistes 2026, a confiar en la figura de l’economista. S’ha sostingut en el bon comportament de l’economia catalana, que el 2025 va tancar amb un creixement del 2,7% i enguany preveu situar-se sobre el 2,6%, però també ha alertat dels reptes que es desprenen del nou ordre global, com ho són la IA i la ciberseguretat; i ho ha fet en un moment idoni, en coincidir amb una caiguda global de Microsoft que ha deixat sense servei els correus corporatius d'usuaris de tot el món.
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha recordat que “les decisions que prenem o ajornem determinaran si Catalunya transformarà els seus actius en oportunitats o no”. Ho ha fet en un Hotel InterContinental Barcelona que aquest divendres reunirà prop de 1.200 persones durant l’acte anual del Col·legi, que enguany duu el lema Nou ordre global: l’economia catalana en joc. En relació amb aquest, el degà ha apuntat que “l’entorn que ens envolta no esperarà; el nou ordre global no es pot observar des de la grada”.
Habitatge, infraestructures, talent... i les palanques de la competitivitat catalana
Malgrat la “bona notícia” que representen les dades de creixement mencionades, Puig de Travy ha assegurat que “una bona dada de creixement no dona resposta a tots els problemes”. En aquest sentit, el degà del Col·legi ha convidat els assistents a preguntar-se si aquest creixement es tradueix en més benestar, per ràpidament subratllar que, com a mínim, “no arriba a tothom per igual”. D’altra banda, ha definit l’habitatge, les infraestructures, el talent, la millora de la “qualitat” de les administracions i la garantia dels recursos energètics com les cinc palanques de la productivitat i competitivitat catalana.
En gran manera ha coincidit el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, amb els cinc grans eixos que ha detallat Puig de Travy. A més, ha fet referència a un informe de l’economista Oriol Amat –per descomptat, present a la Jornada– que situa Catalunya, en termes de prosperitat, entre els 30 primers països dels prop de 200 que hi ha al món. “No està malament; sí que estem generant prosperitat”, ha afegit.
El consentiment de la societat "per sobre del poder"
De fet, molt relacionada ha estat la primera taula rodona de la jornada, titulada Pilars de l’Estat del Benestar. Qui s’ha remuntat uns anys enrere per aportar visió històrica a la qüestió ha estat Antón Costas, president del Consejo Económico y Social de España (CES), qui ha mencionat el “contracte social” que, passada la segona guerra civil, “els nostres avis van ser capaços de construir”. Aquest contracte, segons Costas, disposava d'un element “fonamental”: l’existència de “bones feines industrials”.
“Hem de tornar a l’ocupació de qualitat i evitar la temptació, que en els pròxims mesos serà molt intensa, de tornar a l’austeritat”, ha destacat el president del CES. Ell mateix ha advertit el “punt feble” de situar la competitivitat com a element bàsic “a l’hora de recuperar el nostre progrés”, i ho ha fet parafrasejant l’economista Mario Draghi: “La competitivitat no ha de consistir a fer servir la repressió salarial per reduir costos, sinó a incorporar coneixements i competències a la mà d'obra”.
Costas: “Hem de tornar a l’ocupació de qualitat i evitar la temptació, que en els pròxims mesos serà molt intensa, de tornar a l’austeritat”
Costas, que ha destacat la “millora extraordinària” que suposa l’FP Dual en la trajectòria professional d’alumnes “de tots els sectors”, ha conclòs la seva intervenció amb una reflexió final: “Quan vols canviar les coses has d’evitar adreçar-te únicament al poder”. El president del CES ha instat els economistes presents a la Jornada a assolir, primer, “el consentiment de la societat”, més enllà de convèncer “al ministre o conseller de torn”.
Salut i educació, dos pilars d'una Europa “in the middle of nowhere”
Amb una visió més actual ha pres la paraula la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, qui no ha trigat a situar la salut i l’educació com els pilars del benestar. Al costat de la directora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i presidenta de la Societat Catalana d’Economia, Judit Vall, i el catedràtic d’Innovació a Esade, Xavier Ferràs, com a representants d’ambdós pilars, Garcia-Milà s’ha limitat a fer una radiografia general de l’economia catalana i a valorar el nou ordre –o desordre, segons ella mateixa– global.
La presidenta del Cercle d’Economia ha detallat les funcions que ha d’adoptar l’estat del benestar, entre les quals ha destacat la distribució de la riquesa, la protecció de la ciutadania davant de situacions de vulnerabilitat, i la igualtat d’oportunitats. “Aquest estat del benestar és car i, amb l’envelliment de la població, ho serà cada vegada més”, ha argumentat Garcia-Milà, qui ha assenyalat l’augment de la productivitat i la millora del sistema de finançament autonòmic com dos dels principals factors per “fer-lo viable”.
En la mateixa línia, Garcia-Milà ha aprofitat la seva intervenció per recordar el “baix” increment que ha experimentat el PIB per càpita, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. En el cas català, el PIB ha crescut un 55% al llarg del primer quart de segle, mentre el mateix indicador per habitant ho ha fet només un 20%. “És una diferència important”, ha subratllat la presidenta del Cercle, qui ha afegit que, si bé ens calen més recursos, “els que ja tenim els hem de gastar millor”.
“Per abordar l’estat del benestar cal entendre el canvi de coordenades que hem patit. Estem en un altre món, en una altra era”, ha explicat en el seu torn Ferràs, qui ha assegurat que la globalització “s’ha esvaït”. El catedràtic d’Innovació no ha trigat a assegurar que “la Xina està superant els Estats Units en ciència i tecnologia”, mentre Europa es troba “in the middle of nowhere”. De fet, Ferràs ha mencionat com alguns dels nombrosos rànquings universitaris mundials comencen a ser dominats pel coneixement asiàtic, mentre els Estats Units passen a un segon pla –i Europa a un tercer–.
A l'espera d'un “moment Sputnik” europeu
“Europa no ha reaccionat”, ha apuntat Ferràs, a qui li hauria agradat veure un “moment Sputnik” per part del continent europeu amb el naixement de ChatGPT, tal com van reaccionar les altres dues grans potències davant de fites clau per la humanitat. En clau catalana, el catedràtic ha assegurat que el territori té “actius boníssims”, però “no hauríem de mirar el que tenim, sinó el que tenen els altres i on hauríem de ser”.
Quant al pilar del sistema de la salut, Vall ha demanat mirar-lo com “una infraestructura que genera productivitat”, i no pas com una despesa. “Si els treballadors tenim un bon estat de salut, treballarem més i millor”, ha apuntat la directora de l’IEB. Amb el mateix to que la resta de ponents, Vall ha mencionat alguns dels obstacles que afronta la sanitat pública catalana, com l’increment del nombre d’hores de treball perdudes per baixes laborals, que ha passat del 2% al 5,3% en els darrers anys.
Com era d’esperar, Vall també ha fet referència a les baixes causades per malalties relacionades amb la salut mental, que s’haurien “més que duplicat” en els darrers deu anys; i ha valorat positivament la longevitat catalana, malgrat els reptes que pugui comportar: “Els catalans tenim una esperança de vida de 83,7 anys, tres més que la mitjana europea”, ha precisat, per finalment avisar que, davant d’una població “cada vegada més envellida”, “no podem caure en el parany d’eliminar la universalitat del nostre sistema de salut públic”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat