Un any de pandèmia: curset accelerat de digitalització

FemCAT centra l’onzena edició del seu fòrum anual als reptes i oportunitats de la societat digital, que han evolucionat amb rapidesa des que va començar la covid-19

La presidenta de FemCAT, Elena Massot, inaugura l'onzè fòrum de la fundació | Cedida La presidenta de FemCAT, Elena Massot, inaugura l'onzè fòrum de la fundació | Cedida

El 2020 no es va poder celebrar el fòrum anual de la FemCAT (la Fundació d’Empresaris de Catalunya) a causa de la covid-19. Aquest 2021, sí que ha tingut lloc; ha estat aquest dijous en un acte presencial al recinte modernista Sant Pau que s’ha pogut seguir per internet en directe. Després de 10 edicions en què experts de diversos àmbits han debatut sobre atur, riquesa i aprenentatge, entre d’altres, la protagonista d’aquest onzè fòrum ha estat la societat digital. La presidenta de FemCAT, Elena Massot, ha justificat la decisió durant la seva intervenció inaugural: tota l’acceleració que s’ha produït durant l’any de pandèmia s’ha inclòs en les diferents ponències i taules rodones de la jornada.

I és que aquest 2020 passat, la ciutadania ha fet un curset accelerat de digitalització. La directora general de Societat Digital del Govern, Joana Barbany, ho ha resumit així: “Diuen que hem evolucionat set anys de cop en el consum d’internet”. Ha participat en el segon debat de l’acte, sobre drets i responsabilitats digitals. Barbany ha destacat les desigualtats que provoca la tecnologia, un fenomen que s’ha pogut veure especialment aquest 2020. Tot i l’esforç de bona part de la ciutadania en la digitalització de la feina, les relacions humanes i el consum, la també vicepresidenta de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha avisat: “Si no ens obliga una pandèmia, no ho fem”.

Barbany ha destacat tres tipus de bretxa digital que afecten la població en funció, principalment, dels recursos. “Si fins ara l’habitatge era l’element de desigualtat més rellevant, ara podem dir que el fet de no estar preparades digitalment fa que les persones es quedin enrere”, ha explicat. La bretxa d’accés a la tecnologia, de l’ús i del coneixement són les tres que ha destacat. Com es poden reduir aquestes escletxes? La Generalitat treballa en quatre línies: la governança digital (“abans de fer polítiques hem d’analitzar la situació actual i definir objectius”), les infraestructures i accessibilitat (a la fibra òptica, entre altres), la capacitació digital i la competitivitat (molt lligades al talent i la formació) i l’acompanyament i comunicació (que tota aquesta informació arribi a la major part dels ciutadans possible).

"A ningú se li acut tancar l'oficina d'una empresa sense un mandat judicial, però sí una pàgina web", recalca Simona Levi

Però a més d’assegurar l’accés a l’àmbit digital, s’ha de prestar atenció als drets dels usuaris. La directora de l’associació X Next, Simona Levi, també ha participat a la segona taula rodona de la jornada. “El que s’ha de fer és agafar els drets de tota la vida i aplicar-los a l’espai digital; no pot ser que les conquestes que ja s’han fet en l’àmbit físic, com la llibertat d’expressió, les obviem en l’àmbit digital”, ha reclamat. I ha posat exemples concrets. “A ningú se li acut tancar l’oficina d’una empresa sense un mandat judicial, però sí una pàgina web”, ha afegit. Un altre exemple són les cookies. Levi considera que “no hauríem de dir que no ens rastregin les nostres dades, sinó que per defecte no ho haurien de fer i només si una persona vol, ha de ser aquesta qui ho demani”.

Levi, que ha participat en l’elaboració de la carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, veu “perillosa” la narrativa actual que preval sobre la tecnologia: “Estem entre la tecnofòbia -els perills d’internet- i el tecnosolucionisme -que internet és la solució de tot-”. Però aquesta “esquizofrènia” no és exclusiva dels ciutadans. El que més preocupa a Levi és que són les mateixes administracions qui es mouen entre els dos discursos i contribueixen a augmentar la confusió.  

A mig camí de la revolució laboral

Un altre àmbit que ha estat sotmès a canvis profunds durant la pandèmia és la manera de treballar. Però el consultor i divulgador Albert Cañigueral, tercer participant en la segona taula rodona del Fòrum FemCAT, no s’ha centrat en el teletreball, sinó en l’evolució de les maneres de treballar. L’expert en el futur laboral ha repassat com havia estat tradicionalment la carrera de qualsevol persona: “El meu pare va signar només un contracte en tota la seva vida”. Aquest model es fonamenta en un tipus d’organitzacions que són una suma de persones en un entorn tancat que concentra el talent i en què hi ha una jerarquia.

Albert Cañigueral vaticina que, en un futur, les relacions de treball seran molt diferents: "Tindrem una força laboral híbrida amb talent sota demanda"

Aquestes situacions d’una relació laboral amb una sola empresa són molt poc freqüents. L’evolució ha portat cap a tenir diverses feines en diverses empreses al llarg d’una carrera. “En aquests casos tenim organitzacions permeables, amb talent intern i extern que resulta en una suma de capacitats”, ha relatat. Però actualment el mercat laboral es troba en un moment que Cañigueral defineix com no more, but not yet, és a dir, “ja no, però encara no”. “Estem en un moment entre deixar enrere les organitzacions tradicionals i en què encara no han arribat els nous models; és una posició una mica incòmoda”, ha dit.

Quin serà el futur? Tot i que el consultor i membre del col·lectiu OuiShare assegura que “tinc més preguntes que respostes”, fa un esbós del què vindrà. Ho defineix com “una força laboral híbrida amb talent sota demanda”. Això vol dir que l’organització serà per ecosistemes i els equips treballaran per projectes, segons vaticina. De fet, apunta que ja hi ha empreses que han començat a aplicar models similars, com és el cas de Novartis, que té una directora de “força de treball externa”. Les relacions laborals ja no hauran de ser d’assalariat i empresa. Aquestes formes de treballar, de moment, no estan contemplades per la llei. És per això que Cañigueral demana que “siguin reconegudes normativament”, però també narrativament, que comencin a ser una opció vàlida a l’imaginari dels ciutadans.

El cas de la intel·ligència artificial

La resta de taules rodones de l’acte de FemCAT han girat al voltant de les eines digitals i les polítiques públiques i de les oportunitats empresarials. Però el discurs inaugural de la jornada ha estat a càrrec de Pekka Ala-Pietilä, el president del grup d’experts d’alt nivell sobre intel·ligència artificial de la Unió Europea, que s’ha connectat telemàticament des de Hèlsinki. S’ha centrat, com no podia ser d’altra manera, en aquesta tecnologia de la qual la UE no és pionera. Ala-Pietilä ha explicat que tant els Estats Units com la Xina inverteixen molt en intel·ligència artificial (IA) i que Europa ha quedat una mica enrere.

"La intel·ligència artificial no és una ciència objectiva, sinó que reflecteix els valors i les conductes que tenim a les nostres societats", segons Pekka Ala-Pietilä

Tot i així, veu potencial de creixement en indicadors com el nombre d’investigadors en aquest camp: els europeus gairebé doblen els dels EUA. Per començar, l’expert ha posat les bases de la IA. “La font de la intel·ligència artificial són les dades i la distribució es fa a través de la infraestructura digital: aquesta és la santíssima trinitat”, ha explicat. També ha dit de la IA que “no és una ciència objectiva, sinó que reflecteix els valors i les conductes que tenim a les nostres societats”. Tot i l’avantatge que porten les dues grans potències mundials en aquesta tecnologia, Ala-Pietilä considera que Europa té un punt fort: el negoci d’intel·ligència artificial entre empreses.

Les claus per a l’èxit en aquest mercat són la velocitat i l’ampliació d’escala. En aquest sentit, considera que el talent i l’ètica de la mateixa IA han d’estar al centre del creixement. Però també són importants, per a l’expert, les aliances publicoprivades. El suport que poden donar les administracions és indispensable per accelerar el ritme. Però on rau el secret és en aplicar la intel·ligència artificial entre els governs i els ciutadans. Aquí, segons Ala-Pietilä, hi ha una “oportunitat d’or”.  

Més informació
Jesús Llamazares: "Només un 10% o un 15% de les empreses es prenen la digitalització seriosament"
La Lleida ‘buidada’ s’encomana a la tecnologia per transformar l'economia
Avui et destaquem
El més llegit