La COP27 va començar amb poques expectatives per poder aconseguir objectius ambiciosos. Tan sols s’ha produït un petit progrés en pèrdues i danys però sense concretar aspectes primordials i posposant-ho a la COP28. Tot plegat malgrat que l’evidència científica ens avisa que el 2100 no serà possible reduir la temperatura i estarem per sobre dels 1,5 °C (entre 1,7 ºC i 2,4 ºC). (Gràfic 1)
Segons l’estudi Loss and Damage Collaboration, 55 de les economies més vulnerables al clima van patir pèrdues econòmiques de més de 500.000 milions de dòlars entre el 2000 i el 2020. I podria augmentar en uns altres 500.000 milions de dòlars en la dècada següent. Cada 0,1ºC significa més impactes climàtics, amb pèrdues als països en desenvolupament calculades entre 290.000 i 580.000 milions de dòlars per al 2030.
Altres estudis que han avaluat l’evolució del PIB, estimen que l’economia mundial podria perdre fins a un 18% del PIB a mitjans del segle si les temperatures augmentessin 3,2 ºC, i les principals economies podrien perdre al voltant del 10% del PIB en 30 anys.(Gràfic 2)
Amb l’acord de “Pèrdues i Danys” hi ha una responsabilitat compartida entre els països i per tant han de formar també part de la solució. S’obre un repte de si tots els països estan fent el màxim de les seves possibilitats per contribuir al fons de compensació. La lletra petita, inclosa la quantitat que es destinarà i qui contribuirà, es discutirà a la COP28.
Avancen les COPs en la lluita contra el canvi climàtic?
Fins ara, les negociacions de les diferents COP s’havien centrat en com reduir els gasos d’efecte hivernacle i com fer front als impactes del canvi climàtic. Però en aquesta COP27 ha dominat el tema de si els països industrialitzats que més han contribuït a causar el problema haurien de fer pagaments als països que reben els impactes de forma directa.
Les tensions geopolítiques, la crisi energètica, la crisi alimentària, el conflicte d’Ucraïna-Rússia, la inflació, la situació a l’Àsia entre Taiwan-Xina o les friccions entre EUA- Xina han contribuït a que la lluita contra el canvi climàtic no hagi estat el tema prioritari en les polítiques globals climàtiques i així s’ha reflectit a la COP27. Tot i així, s’espera avançar en altres fòrums de forma multilateral com al G20 a Bali, en el qual els països rics van acordar aportar 20.000 milions de dòlars per a ajudar a Indonèsia a abandonar el carbó, o bé de forma bilateral, a nivell d’empreses, països o regions.
L'actual crisi energètica a Europa provocarà temporalment nous augments de les emissions a mesura que el gas sigui substituït per petroli o carbó en determinades aplicacions i països (gràfic 3). El text no fa cap referència a l'estimació de l’IPCC quan parla que els sistemes alimentaris són responsables d'entre el 21% i el 37% de les emissions mundials. S'ignoren les possibilitats que “l'agricultura del carboni” i el canvi d'ús del sòl contribueixin a la mitigació.
Els tres pilars sobre els que hem de posar el màxim esforç són: la mitigació (no superar el 1,5 °C de l’Acord de Paris), millorar l’adaptació dels països més pobres i mobilitzar el finançament.
Per primera vegada en una COP, el document final fa una crida a reformar el sistema global financer, com l’FMI i el Banc Mundial, pilars de l’economia mundial. Amb les seves pràctiques i modalitats, els països menys desenvolupats no tenen accés al capital per mitigar el canvi climàtic ni l´adaptació. L'FMI disposa d'un bilió de dòlars per prestar a països amb problemes financers, però només una petita part d'aquesta quantitat es destina al finançament de la lluita contra el canvi climàtic. Aquest suport a la reforma és significatiu, ja que la forma com s’estan finançant les accions de lluita contra el canvi climàtic està comportant més deute, complicant la capacitats dels països més vulnerables per poder-se desenvolupar de forma més neta.
L´IPCC ens avisa que estem sobrepassant punts de no retorn. Hi ha regions que no es podran adaptar i si no s’accelera en els temes de mitigació, la factura de “Pèrdues i Danys” creixerà. La urgència està en la mitigació i l’adaptació. A mesura que la ciència s´ha introduït en les COP, les negociacions s’han tractat a nivell sectorial. Un avanç important a la COP27 ha estat el fet de tractar l’agricultura com un sistema alimentari, no només de producció, sinó del model que es necessita. El Pacte pel Clima de Glasgow de l'any passat no feia cap esment a l'agricultura, l'alimentació o l'aigua. El Globe Talk Cake de la COP és la palanca de cooperació internacional que permet als diferents països intercanviar els avenços individuals per avançar a nivell global.
Com estem a Catalunya respecte a Mitigació i Adaptació?
A Catalunya s’ha complert amb el Compromís de Kyoto però per aconseguir els objectius del 2030 i els de les dècades següents, es necessita una transformació accelerada de l’economia cap a la descarbonització. Es preveu que les emissions mundials de CO2 relacionades amb l'energia aconsegueixin el seu punt màxim abans de 2030.
Al nostre territori, els fenòmens meteorològics extrems (Glòria o Filomena) són els que tenen més impacten sobre la població, infraestructures, comunicacions o subministrament. Les afectacions són molt diferents: la tempesta Glòria va suposar 518.000 milions d’euros de danys al litoral (major concentració de població) i Filomena 400.000 euros afectant a 46 mil hectàrees d’oliveres.
La llei 4/2017 de canvi climàtic a Catalunya, va introduir un instrument de finançament a través de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica que es transfereixen al Fons Climàtic per focalitzar l’acció d’adaptació i mitigació en la recerca, l’empresa, els ens locals (ajuntaments) i en l’àmbit de la participació ciutadana. La recaptació d’aquest impost suposa al voltant d’uns 50 milions d’euros anuals, fet que permet desenvolupar polítiques públiques a través de projectes amb acció transformadora de l’economia.
Què s’espera pel 2023 en la política climàtica?
- Augmentar la coalició de països i accelerar l’abandonament dels combustibles fòssils.
- Reformar el sistema global de finançament per ajudar els països vulnerables.
- Iniciar les transformacions sistèmiques necessàries per reduir les emissions davant l’escalfament global accelerat i amb la decisió de la creació del Fons de “Pèrdues i Danys”.
El repte tant per al sector públic com per al privat (empreses-ciutadans) és treballar per reduir les emissions mundials d’efecte hivernacle i mitigar els impactes del canvi climàtic.
* Ana García Molina és membre de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya