Garzón: "Tots sabíem que tot es podia comprar i es podia vendre"

El jutge, un dels més rellevants a Espanya, assegura que s'ha permès que "es perfeccionessin els mecanismes de corrupció" perquè s'ha mirat cap a una altra banda

Precisament per investigar un dels casos espanyols de corrupció més destacats dels últims anys, Baltasar Garzón (Torres, Jaén, 1955) ja no és jutge sinó jurista a l'Estat espanyol. Expulsat de la carrera judicial en 2012 després de ser condemnat per prevaricació durant les escoltes del cas Gürtel, manté que la corrupció ha estat una de les causes de la crisi econòmica, encara que no l'única. "La corrupció és un dels fils conductors que uneix franquisme, transició i democràcia", assegura Garzón, que afegeix que "a Espanya mai hi ha hagut la intenció política de combatre eficaçment la corrupció".

Primer convidat de la sisena edició del fòrum Cornellà Creació, organitzat per l'Ajuntament de Cornellà i del que VIAempresa és media partner, Garzón ha estat responsable de la investigació d'alguns dels processos judicials de major rellevància a l'Estat espanyol. Actualment, és director de la defensa jurídica del fundador de Wikileaks, Julian Assange, treballa amb el Govern argentí i és membre de nombroses entitats pro Drets Humans, una posició des de la qual continua analitzant la corrupció que assola el nostre sistema.

-Ha destacat per la lluita contra la corrupció i per haver destapat casos com el Gürtel. És la corrupció un dels principals mals de la societat?
Aspectes com la corrupció, el crim organitzat o l'alteració de les regles del joc fan que a Espanya estiguem vivint moments delicats i de posada en dubte de la credibilitat de les institucions. Davant del descrèdit d'algunes institucions, per l'acció d'algunes persones que s'han aprofitat de la seva situació, s'està produint una reacció, fonamentalment impulsada per la societat civil, que està fent reaccionar a la Justícia per què aquests comportaments acabin com més aviat millor i d'aquesta manera es pugui recuperar la confiança en les institucions. Davant dels que creuen que la societat és menor d'edat i no l'interessen determinats temes, jo crec que sí, el que passa és que a vegades ens tracten d'adormir perquè no seguim aquests temes.

-Això es tradueix en una major implicació dels ciutadans en la vida pública?
Els ciutadans volen participar, volen saber i no que es prenguin decisions a l'esquena. Si estem en una determinada situació econòmica, volem saber quines són les causes però també volem saber qui són els que en treuen profit d'aquesta situació, perquè, en situació de crisi, augmenta la riquesa d'un 1% de la població al mateix temps que disminueix la de la resta. Això vol dir que alguna cosa està fallant i, si ens ho expliquen, potser ho entenem, però no és presentable que ens tractin com a menors d'edat.

-Aquesta necessitat per saber ha portat al distanciament dels ciutadans i els seus dirigents...
Als empresaris i als ciutadans els interessa una estabilitat econòmica, democràtica i política on la conjugació dels drets i de les obligacions de tots sigui una realitat i no hi hagi un joc d'avantatge. Tots som capaços d'entendre una situació però el que no s'hi val són els paranys. Crec que això és el que ha motivat que la societat espanyola estigui especialment molesta amb els polítics i amb les institucions i fa que els estigui exigint respostes.

-Aleshores, la corrupció ens ha portat on estem?
La corrupció és un dels factors que ens ha portat a l'actual situació econòmica, però no l'únic. La corrupció és un fenomen transversal que malauradament vertebra molts comportaments il·lícits o irregulars dins dels mecanismes públics i privats. La corrupció no és només pública i de servidors públics sinó també del sector privat, de les empreses o dels sindicats, de qualsevol que es presta a aquest joc. És una de les causes de la situació de crisi però també d'altres factors, com ara la responsabilitat de caixes i bancs que han atorgat hipoteques que tots sabíem que no es podrien tornar. No només la corrupció és la causa de la crisi però la corrupció és una de les causes, sobretot la paràlisi davant d'aquest comportament perquè la corrupció no és nova a Espanya, on ha estat present des de la Dictadura, per no anar més enrere.

-Per què existeix la sensació que hi ha més corrupció i que hem arribat a una situació "insostenible"?
La diferència entre ara i fa 15 anys és que hi ha hagut una acumulació de casos, d'omissions, d'inèrcia, de no fer res, una mercantilització de la política i una patrimonialització del càrrec públic... Uns fets als quals cal sumar la situació de crisi econòmica.

-També amb la crisi ha augmentat el mercat de l'economia submergida.
Entre el 18% i el 20% de l'economia a Espanya és submergida. Crec que a ningú l'interessa treballar sense uns elements de seguretat mínims i, si ho fan, és perquè es veuen abocats a fer-ho. Si els mecanismes productius i de l'economia fossin diferents probablement la consciència de contribució a les arques públiques per part dels ciutadans seria generalitzada. La picaresca ha existit sempre i és el que ha de desaparèixer amb un plantejament de responsabilitat ciutadana participativa.

-La crisi també ha fet créixer la morositat.
Sí, tant en l'àmbit de qui no pot pagar un préstec com de qui no pot accedir-hi, bàsicament petites i mitjanes empreses. Arriba un moment en el qual si no flueix el crèdit, la confiança, els bancs miren més per si mateixos i fan inversions que estan fora de tota lògica contribueixen al fet que els diners que haurien d'estar fluint no estiguin i, d'aquesta manera, la morositat sorgeix.

-Comença a veure's una millora en aquest sentit?
Això encara ha de millorar perquè en molts àmbits de la crisi ha influït la reacció dels ciutadans, que ens estem fent més responsables. Ja no serveix criticar per criticar. La societat està cada cop més informada, exigeix participar i demana explicacions. Tots podem entendre una situació crítica però el que ja no entenem és la prepotència, el no comptar amb un espectre molt més ampli, imposar una ideologia, una política determinada sense atendre a la realitat del que està passant. Una política d'ultra austeritat és la que ens ha portat on estem. A sobres ara se'ns demana que consumim més però a canvi no se'ns garanteix una redistribució participativa, que la riquesa que hi ha tingui un límit. No podem aguantar que aquesta desigualtat segueixi augmentat i hem de demanar la participació en estratègies de l'economia. Ens hem de replantejar el control sobre els recursos estratègics i s'ha de dissenyar alguna fórmula perquè els ciutadans puguin participar i opinar. Això produeix reaccions com la del 15M o l'aparició de partits com Guanyem o Podemos, que es mouen en diferents posicions però que tenen una mateixa base crítica vers al sistema tradicional establert, on els aparells dels partits decidien de manera endogàmica i autàrquica la sort de tots els altres.

-Algunes opcions polítiques defensen acabar amb el que denominen 'la casta'. Es produeix ara quan sembla que la corrupció està asfixiant a la societat.
Alguns venim denunciat aquesta situació des de fa més de 20 anys i la pregunta és "què s'ha fet durant aquest temps?". Hem permès que perfeccionessin els mecanismes de corrupció i hem estat mirant cap a una altra banda. Hem permès que no hi hagi una tipificació del finançament irregular dels partits polítics, encara que tots sabíem que tot es podia comprar i es podia vendre. El que passa és que ara això s'ha barrejat amb una major consciència de participació i amb una crisi duríssima que copeja als ciutadans.

-Apuntava abans la manca de la regularització dels partits polítics com un factor més de corrupció.
Tots sabem com s'ha de finançar un partit polític, de la mateixa manera que es pot finançar un sistema educatiu o una empresa privada. El problema és que no hi ha hagut voluntat de fer-ho des de la recuperació de la democràcia fins el dia d'avui, no hi ha hagut voluntat de tenir unes regles clares del finançament públic i privat dels partits polítics. Cal recordar que els lobbys que pacten un finançament per aconseguir tractes de favor estan cometent un delicte. Això és jugar amb armes diferents i implica una gran desigualtat per a qualsevol opció que surti del bipartidisme. Aquest sistema afavoreix la corrupció i els mecanismes de no control per part de la ciutadania i cal canviar-ho i obrir noves fórmules de participació.

-En aquest context, la crisi econòmica coincideix amb el debat sobiranista de Catalunya. Què en pensa al respecte?
La Declaració Universal dels Drets Humans estableix el dret d'autodeterminació dels pobles. Dit això, tot allò que es faci en democràcia i sense violència em sembla legítim. Em sembla normal que un poble vulgui buscar una posició política diferent en un marc territorial concret i fora d'un entorn nacional. Ho respecto, però hi ha unes normes que cal complir i dins d'aquestes, interpretar-les i permetre que aquest dret es pugui exercir. Crec que la consulta i el debat s'han de produir i que hi hagi capacitat de discussió i informació, però no per part d'uns ni d'uns altres. És clar, Espanya també s'ha de pronunciar.
Avui et destaquem
El més llegit