"Seguim en crisi"
Josep Maria Gay de Liébana ha ensorrat els castells de fantasia que dibuixen alguns dels noms propis de l'escenari econòmic: "S'està començant a expandir que estem sortint de la recessió econòmica. No crec que puguem dir tal cosa amb el 27% d'atur, amb un PIB que ha caigut en 60.000 milions d'euros des de l'any 2008 i amb un consum que baixa any rere any. Les famílies i les empreses estan extremadament endeutades, el crèdit no flueix i la gent marxa cap a l'estranger".
"Els signes d'optimisme, petits"
Malgrat tot, el mediàtic economista sí que ha apuntat alguns símptomes d'optimisme dins l'ensopit marc econòmic espanyol: "La prima de risc està calmada, el sistema financer s'està sanejant, els actius espanyols són barats i, per tant, accessibles, així que exportem més. També som més competitius, però ho som per la caiguda de sous i no pas per una major productivitat".
"Un atur dramàtic"
L'Enquesta de Població Activa (EPA) situa l'atur a l'Estat espanyol al voltant dels 6 milions de persones sense feina, la xacra més dolorosa de la crisi econòmica. Un problema que no té solució a curt termini: "L'atur està enquistat. Una taxa de 6 milions de persones sense feina no es recupera ni en dos anys ni en quatre. I tenim més de la meitat dels joves que no treballen, un problema de grans dimensions tant per l'actualitat com pel futur", segons el professor de la UB. "L'any que ve, Espanya serà el país de tota Europa amb una major taxa d'atur".
"Només treballa un terç de la població total"
La problemàtica ve de lluny: "Fins l'any 2008, el PIB espanyol va anar creixent. Tot semblava anar bé, però el sistema econòmic ja feia pífia. Tot i la bonança ja s'estava enviant gent a l'atur. Vam ficar la pota augmentant molt els sous i ara s'està compensant fent fora a la gent" critica Gay de Liébana. Ara, cinc anys de crisi després, fa un retrat exemplificatiu de com està l'Estat espanyol: "Espanya té 46 milions d'habitants i només treballen 16 milions. És el veritable 'miracle' de l'economia espanyola", ha subratllat irònicament l'economista.
"Sense capacitat per crear feina"
Malgrat tot, l'Estat espanyol no sembla capaç de generar llocs de treball a mitjà termini. De fet, Gay de Liébana ha lamentat que "no hi ha recursos per crear una gran bossa de treball" abans d'assenyalar que "el sistema productiu no és capaç de generar feina per sí sol". En aquest sentit, ha criticat que l'administració se centri quasi exclusivament en el sector serveis –que ja genera el 66% del PIB– enfront d'altres sector generadors d'ocupació com la indústria: "En els darrers tres anys han desaparegut 20.000 indústries a Espanya i 600.000 llocs de treball".
"L'Estat s'endeuta i el ciutadà paga"
El professor d'Economia Financera i Comptabilitat ha radiografiat l'estat de les finances públiques espanyoles durant els darrers anys. Així, ha il·lustrat que si l'any 2008 els ingressos públics ascendien a 402.000 milions d'euros i les despeses públiques eren de 450.000 milions, l'any passat s'havia recaptat menys (382.000 milions), però en canvi, es gastava encara més (493.000 milions). Una escala de dèficitque es va fent gran: "El dèficit acumulat des de 2008 fins el primer semestre de 2013 s'enfila fins els 534 milions d'euros". "L'Estat s'està endeutant perquè gasta més del que té i ho haurem de pagar nosaltres".
"Un quart del PIB ha anat a rescatar la banca"
"Al pas que anem acabaran quedant quatre entitats financeres" ha remarcat Gay de Liébana en parlar de l'estat del sistema financer i la progressió conglomeració d'entitats. Un reclam de Brussel·les que fa perdre "un aspecte molt important a casa nostra com la caixa de proximitat", ha insistit.
El sanejament i reformulació del sistema bancari espanyol li ha sortit molt car als ciutadans: "Dels impostos que vostès paguen, una part molt important va cap a la reestructuració de les caixes i bans. S'hi ha destinat un quart del PIB espanyol".
"El crèdit trigarà a circular"
El crèdit no flueix i trigarà a fer-ho. En la situació actual, Gay de Liébana deixa clar que "la banca està perdent diners i a no ser que estiguin totalment convençuts, no obriran l'aixeta del crèdit". En aquest apartat, el reconegut tertulià ha albirat un problema encara llunyà però latent: "Si la situació no s'arregla, la banca cada cop patirà més morositat i si la morositat supera les provisions –l'airbag de la banca–, les entitats hauran d'anar a treure recursos del patrimoni net i, a la llarga, dels dipòsits bancaris. És una possibilitat que els dipòsits acabin sufragant els problemes d'una entitat, com ha passat a Xipre". Actualment, ha indicat, la morositat bancaria es troba al 19,2%.
"Em sobra tota l'administració"
Durant tota la seva presència a l'estrada, Josep Maria Gay de Liébana ha criticat una vegada rere l'altra l'actuació dels polítics: "Em sobra tota l'administració, els ciutadans estem treballat per mantenir l'estatus de l'administració i no per tirar endavant l'economia. Els empresaris no podem comptar amb la classe política". De fet, ha fet un clam cap als noms més reeixits del teixit empresarial espanyol perquè siguin els gestors del vaixell polític de l'Estat espanyol, noms com Víctor Grífols, Roig o Amancio Ortega.
"L'economia espanyola no creixerà de veritat fins 2018"
Després de retratar i valorar l'estat de l'economia espanyola, Josep Maria Gay de Liébana ha finalitzat la seva intervenció traçant el camí de l'economia espanyola els propers cinc anys en base a les perspectives del Fons Monetari Internacional (FMI): "L'economia espanyola no creixerà de veritat fins l'any 2018. No es pot considerar que creixes fins que superes l'1% anual i això no passarà fins d'aquí cinc anys, tot i que el curs que ve ja augmentem algunes dècimes el PIB". El prestigiós economista ha repassat altres variables: "L'atur seguirà inflexible per sobre els 6 milions de persones sense feina fins l'any 2017, que baixarà lleugerament. El consum de les famílies no s'incrementarà fins el 2016. L'any que ve, el 2014, el deute públic espanyol arribarà al 98,9% del PIB". Amb aquest panorama, Gay de Liébana creu que "ens recuperarem a partir de 2018, però el moment d'inflexió serà el 2016, quan s'anirà obrint l'aixeta del crèdit".
En tot cas, però, si hi ha res que té clar és que estem en un punt de no retorn: "Podeu estar ben segurs que mai més tornarem a viure com abans de la crisi econòmica".