Catalunya i el País Valencià, junts per una reforma mediterrània de la PAC

Els dos governs també volen treballar junts per modificar el model de gestió pesquera i adaptar-lo als seus interessos conjunts

Els governs de Catalunya i el País Valencià, reunits a l'Agromuseu de Vera de València | Cedida
Els governs de Catalunya i el País Valencià, reunits a l'Agromuseu de Vera de València | Cedida

La consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, i la seva homòloga a la Generalitat de València, Elena Cebrián, han acordat obrir vies de treball per defensar els interessos conjunts i una “visió mediterrània” en matèria agrícola i pesquera davant les reformes previstes de la Política Agrària Comuna (PAC) i en el model de gestió de la pesca d’arrossegament. Les dues conselleres s’han reunit a l’Agromuseu de Vera de València, en una trobada bilateral.

Més info: Agricultura transfereix 37 MEUR de la PAC al camp valencià

En declaracions a la premsa, Jordà ha posat en valor tot el que “ens uneix” amb el País Valencià i ha remarcat la necessitat de trobar punts en comú per avançar en la resolució dels temes comuns que afecten les dues administracions. En el mateix sentit s’ha manifestat Cebrián, que ha reclamat “una perspectiva mediterrània”.

El Govern de la Generalitat catalana i el conjunt del sector agrari català van acordar el mes passat una posició comuna respecta la futura reforma de la PAC prevista per al període 2021-2027, en la qual es reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin territorialment amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts. Jordà té previst reunir-se properament amb el conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, per ampliar aquesta visió mediterrània.

Un canvi històric

En matèria de política pesquera, som a les portes d’un canvi històric i radical en el model de gestió de la pesca d’arrossegament, la més rellevant pel que fa a la importància econòmica, tant a Catalunya com al País Valencià. Un reglament comunitari en procés d’adopció estableix un règim de gestió basat en la limitació dels dies de pesca anuals, així com altres mesures tècniques i de conservació addicionals.

En el marc de l’Estat, el sector d’arrossegament catalano-valencià abasta el 70% del total d’aquesta flota al Mediterrani i tots dos governs comparteixen la mateixa visió sobre la seva gestió i el seu futur. Un futur que passa per mantenir les embarcacions actuals, tot evitant la pèrdua de més flota, i compensar la possible reducció de possibilitats de pesca mitjançant la millora de la comercialització i la recuperació dels recursos pesquers. El 2017, la flota d’arrossegament catalana comptava amb 234 embarcacions, que van realitzar 7.682 tones de captures, que van suposar una recaptació de gairebé 60 milions d’euros.

Les dues conselleres també han coincidit en la necessitat d’avançar en la cogestió, tot apoderant el sector per tal que sigui partícip en la presa de decisions locals. Tots dos governs han treballat estretament sobre aquesta matèria els darrers anys i han aconseguit influir de manera important en les propostes actuals, tant a l’Estat com a Brussel·les. Aquesta col·laboració s’estrenyerà encara més durant aquest any crucial de 2019, en què es decidiran els detalls concrets del nou model, que probablement entrarà en vigor el 2020.

En relació a la producció de cítrics, per ajudar a fer front a la crisi de preus que pateix aquest sector provocada, en part, per l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i alguns països de l’Àfrica Meridional, les conselleres s’han compromès a demanar al Ministeri d’Agricultura que vetlli per la situació i tiri endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat.

També s’han compromès a demanar la realització d’estudis i informes d’avaluació per conèixer l’impacte econòmic i mediambiental d’aquest acord comercial sobre el sector citrícola; la possibilitat d’activar una clàusula de salvaguarda; mesures compensatòries a pagesos i productors; i mantenir i reforçar el control i la vigilància dels productes si es produïa una situació de crisi com la que s'està produint actualment.

A la reunió també s’ha parlat de sanitat vegetal. S’ha posat sobre la taula la problemàtica que suposa la retirada aquest 2019, per part de la Comissió Europea, dels productes fitosanitaris autoritzats fins ara per lluitar contra la plaga de l’escarabat morrut, que afecta les palmeres i que està estesa per tot l’arc mediterrani europeu perquè no existeix cap control natural que pugui mantenir les palmeres protegides. Precisament per això, Jordà també ha demanat a Cebrián fer un front comú amb la Generalitat Valenciana per demanar solucions al MAPA, ja que València també compta amb molts municipis amb palmeres i amb el Palmeral d’Elx, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que cal protegir.

Més Informació
6 milions d'euros per a l'agricultura ecològica
L’agricultura, el turisme i la ceràmica vertebren l’ocupació de Castelló
Francesc Reguant: "Amb l'agricultura d'abans no alimentarem la humanitat"
Avui et destaquem
Comentaris