Francesc Reguant, director de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes
Francesc Reguant, director de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes

Francesc Reguant: "Amb l'agricultura d'abans no alimentarem la humanitat"

L'any 2050 hi haurà 10.000 milions d'habitants al món, un escenari on segons l'economista, si tots volem menjar un bistec, haurem de modificar la forma en què produïm, distribuïm i consumin els aliments

A casa nostra la nevera ha estat sempre plena i hem oblidat la complexitat i la dificultat del procés per omplir-la. "Com si fos possible menjar un entrepà de pernil sense tenir en compte tots els factors que intervenen en la cadena alimentària!", recorda Francesc Reguant, Director de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes.

La nova economia de l'alimentació transformarà la forma en què produïm, distribuïm i consumin els aliments. No sabem si la pròxima vegada que mengem gambes hauran sortit d'un laboratori o quan arribarà la primera hamburguesa in-vitro però el que sí que és cert és que si volem continuar gaudint d'un món amb recursos meravellosos però limitats, el compromís amb la sostenibilitat és un imperatiu. "Estic molt acostumat a les previsions que no es compleixen", adverteix l'economista especialitzat en agroalimentació.

Com podem assegurar que els 10.000 milions d'habitants que hi haurà l'any 2050 tinguin alimentació?

Segons la FAO (Food and Agriculture Organization), l'organització de les Nacions Unides que lluita per aconseguir la seguretat alimentària i l'accés als aliments a escala mundial, hem d'incrementar la producció d'aliments un 60% d'aquí al 2050. Això és moltíssim. Una de les formes ingènues de fer-ho és posant més camps de conreu. Però si transforméssim els boscos en camps de conreu, és a dir, l'equivalent al 60% de les terres de conreu actuals, destruiríem el 40% dels boscos de la terra. Si destruíssim el 40% dels boscos de la terra, el canvi climàtic que produiríem seria tan greu que hauríem de marxar a viure en un altre planeta i com que aquesta opció només la contemplava Stephen Hawking, la solució de la humanitat implica produir més amb el mateix espai.

"Si volem proveir aliments als més de 10.000 milions d'habitants del planeta que hi haurà l'any 2050 no ho podem fer amb l'agricultura ecològica"

Però anem cap a un entorn de recursos escassos...

De fet ja hi som i amb un increment de la demanda com a conseqüència del creixement de la població i el desenvolupament dels països que passen de menjar arròs a menjar un bistec de vedella. Tot això fa que hi hagi més pressió sobre la demanda alimentaria. Hi ha les famoses estadístiques de la petjada de l'aigua d'una poma vs. la petjada d'un bistec de vedella, que passa de 70 a 10.000 litres. També hi ha un altre factor a tenir en compte en aquest nou escenari: l'impuls a la bioeconomia, un tema que va lligat a la pressió del canvi climàtic o als abusos de la combustió de petroli.

La societat ja ha arribat a la conclusió que hem de prescindir del petroli?

Sí i això ens porta al fet que hem d'obrir més la porta dels recursos renovables i, els recursos renovables, ja sigui per fer aliments, teixits, combustibles com productes farmacèutics vénen de l'agricultura. És a dir, tots els productes renovables naixeran de l'agricultura.

Com produïm més amb el mateix espai?

Amb la intensificació sostenible; el camí proposat per la FAO que utilitza la tecnologia, el regadiu i l'agroecologia. És a dir, sabem que la tecnologia serveix tant per ser més eficients i per tant consumir menys recursos, com per ser més sostenible; que el que produeix una hectàrea de mitjana de regadiu a Catalunya és 8 vegades més que una hectàrea de secà; i que hem de canviar de sistema productiu i convertir l'agricultura tradicional en agroecologia. I que quedi clar, això no vol dir agricultura orgànica ni agricultura ecològica, ja que aquesta és massa reticent a utilitzar segons quines tecnologies netes i aquesta aprensió es dificulta assolir l'objectiu d'incrementar la productivitat.

"Tots els productes renovables naixeran de l'agricultura"

Què implica l'agroecologia?

Vol dir fer les coses d'acord amb la natura i més propera a l'entorn social de l'agricultura. L'agroecologia no rebutja els agroquímics. Convé no perdre l'equilibri. Des de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes vam parlar amb un productor de cereals que s'ha transformat en agricultura ecològica i ens va explicar que ara produeix el 30% menys. També vam parlar amb un productor de fruita que havia fet la mateixa transició cap a l'agricultura ecològica: produeix el 50% menys. Jo defenso l'agricultura ecològica perquè és evident que té una sèrie d'avantatges i aporta un valor social, ja que permet viure a uns pagesos que sinó no podrien existir. Ara bé, si volem proveir aliments als més de 10.000 milions d'habitants del planeta que hi haurà l'any 2050 no ho podem fer amb l'agricultura ecològica.

La cadena alimentària està cada vegada més interrelacionada.

Sí i hem oblidat la realitat de la producció alimentaria tot i que ara el món ja és més conscient. Ara bé, hem d'entendre que no podem tornar al passat perquè som molts més els que hem de viure d'aquests recursos. Dit d'una altra manera, amb l'agricultura d'abans no alimentarem la terra i l'alimentació és el tema més fràgil que hi ha. En els últims 10 anys hem patit tres crisis alimentàries que aquí hem vist una mica de lluny però que han tingut moltes conseqüències. Concretament, el juliol del 2010, a Moscou estaven a 40 graus a l'ombra, fet que va provocar que es fes malbé bona part de la collita de blat i que l'Estat tanqués la frontera immediatament. Com a conseqüència es va doblar el preu del blat. Què va passar? Al cap de cinc mesos, a Tunísia i a Egipte va sortir el crit de 'pa i llibertat'. Les conseqüències encara les patim ara i el detonant va ser que el blat havia pujat el doble.

"S'ha de veure quants recursos destinem per fabricar el bistec sintètic i quants recursos destinem a què ho faci la vaca"

En un futur tots podrem menjar un bistec?

Els números són molt clars. La majoria d'organismes preveuen un increment de la producció mundial de carn, propiciat pel consum que hi haurà en els països en desenvolupament. Ara bé, aquí hi haurà un descens. És a dir, als països desenvolupats reduirem el consum de carn. En aquest context, una dieta més vegetal és gairebé una exigència. Concretament, en les previsions del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA), dels pròxims deu anys i per als principals productes de la producció mundial, cal remarcar l'increment molt destacat de la proteïna vegetal representada per la soja, també s'incrementa significativament la producció de blat de moro, el qual en part es destinarà a agrocarburants i, en el capítol de les carns, s'espera que aquestes segueixin tenint un paper important en la dieta amb un increment més destacat de la producció avícola sobre el porcí i vacum.

Més info: "La tecnologia ens dirà exactament què mengem"

Com s'aconsegueix aquest equilibri entre el consum animal i vegetal?

Posant un impost a la carn i establint incentius. De fet, ja hi ha una campanya contra la carn bastant important amb el moviment animalista. És evident que en un escenari a mitjà termini seguirem menjant carn però el fenomen de fer propostes d'un altre tipus per substituir la carn es produiran en un horitzó a mitjà termini.

Les cèl·lules mare donaran lloc a una hamburguesa?

Tècnicament ja és possible però ha de ser econòmicament factible i viable des d'un punt de vista del consumidor perquè potser un bistec sintètic no té gust de res. S'ha de veure quants recursos destinem per fabricar el bistec sintètic i quants recursos destinem al fet què ho faci la vaca. Viurem una suma de les dues. El que segur que menjarem són les galetes d'insectes; és a dir, algun tipus de producte que encara no existeix que tindrà els insectes com a base. De fet, aquest any la Unió Europea ja ha autoritzat la comercialització d'insectes. Els insectes són molt eficients produint proteïnes i es reprodueixen a una velocitat que espanta. És un horitzó que teòricament és llunyà però el món va molt de pressa.

Més informació
Mengem energia
Avui et destaquem
Comentaris