El Govern preveu obrir la segona convocatòria de reserva pública de solars per a habitatge social a finals d'aquest 2025. Així ho ha anunciat aquest dilluns la consellera de Territori, Habitatge, Sílvia Paneque, en la jornada L'habitatge, un repte de país. Es tracta d'un pas més del pla anunciat fa un any per construir 50.000 pisos públics fins al 2030. Segons ha detallat, "en les pròximes setmanes" sortiran els concursos corresponents a la primera convocatòria. Paneque també ha explicat que estan dissenyant un pla d'habitatge que posa el focus en el món rural. "De ben segur que les polítiques d'habitatge centraran aquest nou curs polític i ho volem fer de la mà del sector privat", ha dit la consellera als principals actors del sector.
A la trobada, el món públic i privat han portat a debat la situació de l'habitatge a Catalunya. Tots han coincidit a dir que hi ha un "gran alineament de país" en situar la qüestió com un problema i han apostat per l'increment de l'oferta com a resposta.
Tres grans paquets del pla de 50.000 habitatges
El pla del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir 50.000 pisos públics fins al 2030 i el compromís a invertir 1.100 milions d'euros anuals en polítiques d'habitatge, anuncis de fa pràcticament un any, han centrat bona part de la jornada. Al maig l'Executiu va anunciar que ja tenia identificats 665 solars identificats amb potencial per construir prop de 22.000 habitatges. Aquest dilluns el responsable d'aquest pla, Ramon García Bragado, ha actualitzat algunes xifres d'aquest full de ruta.
Al maig l'Executiu va anunciar que ja tenia identificats 665 solars identificats amb potencial per construir prop de 22.000 habitatges
Segons ha explicat, prop de la meitat dels solars, amb un potencial per a 14.000 pisos, ja tenen promotor i la seva construcció és "immediata". Hi ha un segon paquet d'uns 130 solars on els ajuntaments han demanat al Govern que els busqui un operador i és en aquest on s'estan preparant els plecs perquè puguin sortir els concursos. Finalment, hi ha uns 200 solars més petits, que tan sols permeten una vintena d'habitatges, que tenen una sortida "més difícil" al mercat i que l'Executiu està "perfilant" vies perquè hi hagi promotors interessants.
García Bragado ha assegurat que, vist el panorama, són "moderadament optimistes" i ha reclamat "aprofitar" la unanimitat "tan gran" que hi ha per revertir el problema d'accés a l'habitatge. "Estic al capdavant d'un pla per fer 50.000 habitatges, però és obvi que el problema no són només 50.000 habitatges", ha dit. "El que pretenem és posar en marxa la maquinària novament", ha afegit.
Crítiques del sector privat
El sector privat, però, ha mostrat les seves desavinences en algunes qüestions. El president de la Cambra de Contractistes, Lluís Moreno, ha assegurat que la construcció "està preparada" i té "capacitat" per fer 40.000 habitatges a l'any. Alhora, s'ha mostrat escèptic sobre alguns dels plans de l'Executiu. "Fins que no ho tinguem escrit al DOGC, no em creuré res", ha afirmat.
Xavier Vilajoana (APCE): "70.000 euros bruts anuals és el que cobra el 70% de la gent d'aquest país"
Al seu torn, el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, ha qüestionat els plans que ja descrit García Bragado. Segons el representant de la patronal, a l'habitatge assequible hi poden accedir el 80% dels catalans. "Avui en dia la forquilla de renda que ha de tenir un ciutadà per accedir a un habitatge de protecció oficial se situa entre el 15% del preu de l'habitatge i uns 70.000 euros bruts anuals", ha dit. "70.000 euros bruts anuals és el que cobra el 70% de la gent d'aquest país", ha opinat.
Lloguer de temporada
En el debat, també s'ha posat sobre la taula el lloguer de temporada. El tinent d'alcaldia d'Economia l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha defensat que calen "mesures pal·liatives de forma immediata" en el mercat de l'habitatge, com el control de rendes o l'eliminació dels habitatges d'ús turístic i ha apostat per la col·laboració publicoprivada.
Per la seva banda, el president de la comissió d'Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes, Joan Ràfols, ha defensat que l'ús del lloguer de temporada és "estrictament necessari". "Tenim una societat oberta i una àrea metropolitana on hi ha molta població flotant", ha dit. Ràfols ha admès que hi ha un "transvasament" cap a aquest model, hi ha apostat per "limitar-lo".