L’avançament de les dades de l’informe Foessa de 2025 de la diòcesi de Barcelona dibuixa un escenari social fràgil, marcat per la incertesa i la vulnerabilitat creixent. Tot i una lleugera reducció de l’exclusió social respecte al 2018, l’informe alerta que es consolida un model de societat “a la corda fluixa”, on augmenta el nombre de persones que poden caure en exclusió davant qualsevol crisi o contratemps.
Prop del 17% de la població (més de 450.000 persones) viu en situació d’exclusió social, un fenomen que adquireix un caràcter estructural
A partir de l’Enquesta Einfoessa realitzada durant el 2024 a un total de 602 llars i 1.519 persones de la diòcesi de Barcelona, Càritas i la Fundació Foessa apunten que gairebé quatre de cada deu persones viuen en una situació d’integració precària: tot i no trobar-se en exclusió social, es mantenen al límit, en una posició molt inestable en àmbits com l’habitatge, la feina o la salut. Alhora, prop del 17% de la població (més de 450.000 persones) viu en situació d’exclusió social, un fenomen que adquireix un caràcter estructural.
L’habitatge, principal factor de desigualtat
Càritas ha volgut recalcar que les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible són el principal factor de desigualtat social. Més d’un quart de la població de la diòcesi pateix dificultats relacionades amb l’habitatge, afectant 225.000 llars i 730.000 persones. A més, les dificultats en l’habitatge es multipliquen quan hi ha menors. “Més del 15% de la població cau en pobresa extrema després d’assumir la despesa de l’habitatge.
La diferència entre viure de lloguer o propietat és un factor decisiu a l’hora de determinar si et trobes en risc de caure en una situació d’exclusió social”, ha detallat Amèlia de Juan, cap de l’Àrea Social, Anàlisi i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona. Per aquest motiu, la responsable de l’Àrea Social de Càritas ha advertit que són moltes les persones que es veuen obligades a compartir habitatge per poder fer front a les despeses del lloguer, i que el 13,5% ho fa en situacions d’amuntegament greu. “En 9 de cada 10 llars on les persones es troben amuntegades viuen infants o adolescents. Un infant que viu en aquestes condicions difícilment té els seus drets garantits”, ha advertit de Juan.
Infants i adolescents, els més perjudicats
Per aquest motiu, l’entitat ha volgut posar el focus en la infància, com un dels col·lectius més afectats. Un de cada quatre menors d’edat es troba en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona. Les llars monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones, pateixen un risc d’exclusió 4,5 vegades superior al de les llars sense fills.
Treballar ja no protegeix de l’exclusió
Pel que fa a l’ocupació, i tot i la millora de les dades globals, l’informe constata que treballar ja no garanteix la integració social. “El 57,5% de les persones en exclusió viuen en llars encapçalades per algú que treballa. La precarietat laboral, especialment al sector serveis –sovint caracteritzat per feines temporals i de baixa remuneració- afecta de manera significativa joves i persones migrades, que continuen registrant taxes d’atur més elevades, tot i haver augmentat la seva presència al mercat laboral”, han indicat des de Càritas.
El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha constatat com les dades confirmen que vivim en una societat a la corda fluixa, on cada vegada més persones es troben en una situació de fragilitat permanent. “L’habitatge s’ha convertit en el principal factor de desigualtat i el lloguer, lluny de ser una solució, és avui un forat negre que empeny moltes llars a triar entre cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació o pagar el lloguer”, ha lamentat. Pel director de Càritas, aquesta realitat colpeja amb especial duresa els infants i adolescents, que veuen condicionades les seves oportunitats de futur pel barri i la família on neixen.