Quines prioritats i decisions cal impulsar per potenciar la transformació i la competitivitat industrial a Catalunya, Espanya i Europa? Núria Mas, moderadora i vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia ha iniciat amb aquestes qüestions la taula rodona Del diagnòstic Draghi a l’acció: què ha de fer ara la indústria catalana i espanyola?, de la jornada organitzada del segon dia de la 41a Reunió del Cercle d'Economia d'enguany, titulada Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat?, que es realitza entre els dies 1 i 3 de juny al Palau de Congressos de Catalunya.
El Palau de Congressos de Catalunya, com espai de col·loqui sobre economia i empresa, ha dedicat la novena sessió del segon dia dels debats del Cercle d’Economia al fenomen de la competitivitat de la indústria catalana i espanyola a partir del marc plantejat per Draghi. Per fer una mica de memòria, la tardor de l’any 2024 Mario Draghi va lliurar un informe amb 383 recomanacions per tal d’augmentar el nivell de competitivitat de la Unió Europea (UE). En aquest context, l’enginyer i escriptor Xavier Roig destacava a finals del mes passat en l’article Informe Draghi: on som?, que només un 11% del document de Draghi s’havia completat, i no per haver caigut en l’oblit, sinó per “avançar lentament”.
“Voldria una Europa que creix al mateix ritme que Espanya”
El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha explicat que la indústria catalana i espanyola han de seguir un full de ruta amb quatre punts clau: “aguantar el tipus com estem fent”; en segon lloc, invertir en la seva transformació, en tercer lloc, atrevir-nos a començar a liderar processos a Europa i per últim guanyar la batalla per l’Europa que volem i necessitem. Segons Hereu, tot això en un entorn canviant subjecte a la nova geopolítica que a vegades s'expressa en conflicte bèl·lic, enmig d'una revolució tecnològica, d'un canvi climàtic que s'està posant en qüestió i una Europa sotmesa a mil pressions. “En aquest context vull posar en valor que Espanya és un país que té una previsió d'un 2,4% de creixement en el 2026. Jo preferiria una Europa que creix al mateix ritme”, ha afegit.
Hereu ha apostat per augmentar el pressupost comunitari de la UE fins al 2% del PIB
Seguidament, Hereu ha volgut destacar que la indústria està fent un gran esforç i una gran contribució al desenvolupament econòmic del nostre país. Més de tres milions de persones treballen en la indústria, amb un creixement en l'últim any de 13,5%, més de 350.000 persones s'han incorporat des del 2018 i, per tant, hi ha 175.000 empreses industrials a Espanya “on la productivitat per hora també augmenta, tot i que molt menys del que volem i necessitem”, apunta.
També ha demanat "intel·ligència col·lectiva" per assolir un "gran acord" i aprovar la llei d'indústria, que substitueixi l'actual que ha assegurat, necessita l'Espanya del segle XXI. A més, Hereu ha apostat per augmentar el pressupost comunitari de la UE fins al 2% del PIB.
A més d’Hereu, s’han posat al capdavant de la taula rodona Del diagnòstic Draghi a l’acció: què ha de fer ara la indústria catalana i espanyola?, el president de KPMG Espanya, Juanjo Cano i el director de Veolia Espanya, Daniel Tugues.
“La productivitat de les empreses continua sent un repte pendent”
Segons Cano, “Espanya té grans fortaleses des del punt de vista energètic i d'infraestructures de telecomunicacions”. Però el president de KPMG Espanya també ha posat en relleu que té grans reptes, com la productivitat, la mida mitjana de les empreses i major inversió i innovació en R+D. A més, Cano ha destacat que necessitem en gran mesura a Europa per poder combatre aquesta realitat.
Cano: “El sistema educatiu ha d'estar molt pendent de les empreses per a pal·liar aquest gap"
D’altra banda, Cano apunta que l'aparició de la intel·ligència artificial generativa afegeix incertesa en el que serà l'àmbit laboral i se suma a un problema demogràfic i d'envelliment i d'absentisme, la qual cosa “el sistema educatiu ha d'estar molt pendent de les empreses per a pal·liar aquest gap i formar en les habilitats que es necessitaran, ja que desapareixeran molts llocs de treball perquè hi haurà tasques que no siguin necessàries, però apareixeran moltes altres".
"La competitivitat també incorpora altres aspectes com és la seguretat i la resiliència"
Aquestes no són les úniques dades rellevants del repte de la competitivitat de la indústria catalana i espanyola. El director de Veolia Espanya ha destacat que “la transició energètica és compatible amb mantenir una base industrial competitiva a Espanya”. A més, ha assenyalat que “el 80% dels edificis a Espanya no són eficients energèticament”.
Per últim, Tugues ha volgut posar èmfasi en el fet que la competitivitat no només es pot vincular al preu, ja que “tenim un canvi climàtic, impactes geopolítics i la competitivitat també incorpora altres aspectes com és la seguretat i la resiliència".