Aquest cas, el de l’Informe Draghi és una bona mostra de la poca atenció informativa que mereixen els temes realment transcendentals. Per fer una mica de memòria, la tardor de l’any 2024 el senyor Mario Draghi va lliurar un informe amb 383 recomanacions per tal d’augmentar el nivell de competitivitat de la Unió Europea (UE). Aquest document era fruit d’un encàrrec que se li havia fet per part de la Comissió Europea (CE). La Comissió el va rebre amb la intenció d’implementar-lo.
La implementació d’aquest pla correspon a la CE, que té com a mandat promoure les accions de govern de la UE. I ho fa per dues vies: per iniciativa pròpia i desenvolupant-les convenientment -perquè té delegats poders per fer-ho de manera ordinària- o bé proposant iniciatives que els estats membres han d’aprovar. És a dir, no té llibertat total.
En els casos dels poders delegats, la senyora Von der Leyen es dona força pressa pel que fa a l’Informe Draghi -no és estrany, ella fou la que l’encarregà-. I aquesta és la informació que se’ns escapa, perquè no se’ns explica. Els acords amb Mercosur, Índia i Austràlia han estat signats i es mira d’aplicar-los ràpidament. Ja he escrit aquí que, com bé explica el senyor Draghi, el PIB de la UE depèn en un 50% del comerç internacional. Per tant, en aquesta àrea, poca broma. El mecanisme del dia a dia -el comerç amb els països amb què fem transaccions- no es pot aturar. Però mirem una mica al detall alguns temes. La pressa en implementar els acords de Mercosur i Austràlia no són gratuïts. I formen part de la implementació de l’Informe Draghi. Perquè resulta que dins l’acord s’inclou, també, l’aprovisionament per a la UE de les famoses terres rares. Aquest producte és fonamental per al desenvolupament futur de la productivitat europea i, per tant, del nostre benestar.
Les terres rares són fonamentals per a la producció d’elements d’energies renovables, automoció, electrònica, defensa i aeroespacial, medicina, etcètera. Com s’ha difós bastament, són productes estratègics dels quals no en podem prescindir. Fins fa poc, l’accés a aquests productes era limitat per la UE -per no dir nul-, que no en produeix perquè, gairebé, no en té. Qui és que en té? Mirin la llista:
- Xina, 37%
- Brasil, 18%
- Vietnam, 10%
- Rússia, 10%
- Índia, 6%
- Austràlia, 3%
Tots plegats posseeixen el 92% de les reserves. Amb un petit comentari: el Brasil i l’Índia no han començat, encara, a extreure’n de manera industrial i necessitaran un soci. Ara girin la mirada als recentment signats acords de la UE. Observaran que la urgència no ha estat un caprici, com s’ha volgut vendre. La UE té accés, ara, a gairebé un terç de les reserves mundials (Brasil, Índia i Austràlia), ja que a més està Groenlàndia que posseeix al voltant d’un 2%. Amb tot això vull dir que l’entossudiment i urgència en la signatura d’aquests acords no ha estat gratuïta. Inclou una gran porció d’acció geoestratègica i, també, d’acompliment de l’Informe Draghi.
El PIB de la UE depèn en un 50% del comerç internacional
Girem, ara, la vista a com s’estan executant les 383 recomanacions que va fer el senyor Draghi. La veritat és que l’avenç és lent. Els estats estan molt ocupats en dues grans àrees: la política interna -mala governança en alguns indrets, eleccions pròximes, etc.- i les guerres; una de les quals, no ho oblidem, té lloc en territori europeu. Ah, i oblidava un tercer element: Trump. Tots combinats, la veritat, és que no deixen treballar tranquil. És per això que, a la tardor del 2025 -fa sis mesos-, només un 11% de l’Informe Draghi s’havia acomplert. No és que l’informe hagi caigut en l’oblit -només la nostra premsa l’ha oblidat- sinó que avança lentament. Però avança, i els elements que el monitoren estan perfectament activats. Fem un repàs de situació de les recomanacions a setembre del 2025 -no es disposa de dades posteriors-.
- Implementades totalment: 10%. Relatives a terres rares, energia intensiva per a la indústria, digitalització (fabricació de semiconductors), transport.
- Parcialment implementades: 20%. En les àrees d’energia, terres rares, digitalització, energies renovables, automòbil, defensa, espai, indústria farmacèutica, transport.
Podríem dir que en aquest 30% les expectatives es van complint de manera adequada. Ara ve el pinyol dur.
- Progressant: hi ha 173 mesures que representen la meitat del total. Un dels grans obstacles és l’energia. La distribució està molt fragmentada i cada estat hi fa la seva -els estats hi tenen interessos molt vius-. De la part de les terres rares, queda pendent la part d’extracció (les terres contaminen) i la creació d’un mercat d’aquest producte. Digitalització i automòbil -aquest darrer requereix una gran reforma de la qual no se’ns n’informa prou malgrat tenir un Baix Llobregat centrat en aquesta àrea i on s’estan perdent llocs de treball-. Defensa i espai. I sector farmacèutic. En general, totes les àrees tenen projectes verds encara.
- No iniciades: 72 mesures; el 20%. També en totes les àrees.
Hi ha qui té una visió negativa sobre com avancen els temes. No pas jo. Si prenem en consideració que es tracta de mesures (383!) que s’han d’implementar en 27 estats membres amb 450 milions de persones, jo no esperava un calendari per sota dels cinc o sis anys -a més, cal considerar que aquest 10% d’implementació era fa mig any-. La senyora Von der Leyen té com a projecte del seu mandat (sis anys) la implementació de totes -cal considerar que la majoria requereixen transposar directives a cada estat, el que significa milers de lleis i reglaments; i hi ha països que, com Espanya, les transposa amb anys de retard-. Per exemple, fa uns dies s’ha promulgat l’eina per poder crear una empresa d’àmbit europeu en poques hores. Ara queda a les nostres mans que l’ajuntament de torn no converteixi aquestes hores en setmanes.
En resum, s’hauria pogut fer més? Efectivament. Ara bé, jo no m’atreviria a criticar-ho. Sobretot formant part d’un col·lectiu que ha creat un país que no sap dur a terme una acció tan revolucionària com traspassar Rodalies. S’imaginen nosaltres implementant l’Informe Draghi?